Poques vies, però totes llargues, bones i encadenades a vista! Aquest seria el resum del passat diumenge a la Placa Hardkore; un dels meus racons preferits de Montserrat. M’agrada per la seva tranquil·litat (sempre que hi hem anat hem estat sols), pel conjunt d’agulles d’alçada modesta però de perfil imponent que t’envolten (la Proa, l’Agulla del Senglar, l’Agulla fina dels Naps de Baix,...) i evidentment per les seves vies que segueixen la tònica de les veïnes Desdentegada i Cova de l'Arcada: continuïtat, verticalitat, bona roca i bones assegurances (en aquest cas químics més aviat allunyadets!).
L'Agulla Fina dels Naps de Baix. Per la seva cara més desplomada discorre la mítica via de l'Alex Huber, "Un Poco Loco", 60 metres de 8b i només 11 assegurances!
Tot i aquests ingredients aquest sectoret és rarament visitat perquè els seus germans grans li treuen clientela. També hi ajuda el fet de que no té cap via fàcil, fàcil i la llarga aproximació. Però si ens movem entre el 6a i el 7a, aquí hi tenim feina per un parell dies. I si no en tenim prou podem complementar la jornada amb els sectors contigus a banda i banda: el Supositori i l’Agulla del Senglar.
Preparats, llestos, ja!
En aquesta ocasió som 5: el Josep, la Gemma i el Pol, i la Nesa. Entre tots hem fet gairebé totes les vies del sector. En el meu cas:
-Vídeo clip, 6a, 30m (***): Segurament la més fàcil, però molt bona i representativa del sector: continuïtat i verticalitat amb roca plena de bons forats i patates.
-Hardkore, 6a+, 30m (***). Molt semblant a l’anterior, però amb una entrada més fina i explosiva. Després esdevé una rampa que ràpidament es va posant dreta i fina,...i quan ja comences a patir apareixen els forats salvadors.
-Esperó del Xilum, 6c, 30m (***). Fantàstica via en una posició molt estètica i fotogènica. Probablement un dels 6cs més fàcils que he fet mai. Tots vam coincidir en que com a molt li donaríem 6b+ sent generosos. Tot i així potser no és una bona opció per estrenar-se en aquest grau perquè les assegurances allunyen força.
Josep i Pol a l'Esperó del Xilum (6c)
-Sense nom (num. 9 de les ressenyes del Fernando), 6b, 18m (**). Via de recent creació, i això es nota ja que la roca encara està força plena de líquen i no és tant bona com a les anteriors. Té una mena de capa exterior una mica trencadissa. A més, tant aquesta com la seva parella de la dreta, són bastant més fines, regleteres i de grau molt més ajustat. La trobo bastant més difícil que l’Esperó del Xilum. Aquesta si que podria ser un 6c!
-Sense nom (num. 10), 6b+, 22 m (**). Característiques idèntiques a l’anterior, potser encara un pèl més exigent, perquè és més llarga i té les assegurances una mica més separades. Per mi, un altre bon 6c.
-Sense nom (num. 10), 6b+, 22 m (**). Característiques idèntiques a l’anterior, potser encara un pèl més exigent, perquè és més llarga i té les assegurances una mica més separades. Per mi, un altre bon 6c.
Com trobava a faltar Montserrat i que ràpid se li agafa el gustet,...tot i el mal de peus!
Gemma encadenant un 7a, tot i estar malalta!
7 comentaris:
Hi, Estas/ais fuerte/s. Es un buen sitio.
El Espolon Xilum impone respeto. A mi gusto bastante cuando lo hice.
Salu2
Jo del grau de les ressenyes (de tot arreu) ja només en faig cas per si seria capaç de posar-m'hi o no. Un cop provada/encadenada em decanto per un grau o un altre i me l'apunto a la llibreta (o 8a.nu) amb aquest grau :P
Feia dies que em mirava els croquis de la Plaka Hardcore, algun dia m'hi hauré d'atansar :)
Pere, totalment d'acord, a Montserrat se li agafa ràpid el gustet :) Qui pot dir que no a 35m de via sostinguda de foradets, cigronets i peus minúsculs que et fan exprémer el cervell???
Ja veus que ni malalta puc dir que no a un dia d'escalada a Montserrat, je je je...
I com sempre, gràcies per triar-nos tan bé la zona ;)
Ei Pere! bonic, el fotomuntatge d'en Josep a l'esperó! Jo també vaig disfrutar força en aquella via: la recomano a tothom! Fins la propera!
Moltes gràcies per el reportatge a l'esperó, vas quedar ven torrat esperant a que fes la via...30 metres al meu ritme donen per a molt!
Soposo que la vas encadenar sense problemes, com diu en Pol és una molt bona via!
"Sin prisas, pero sin pausas" Josep, com tu! Sí que es bona sí la via. Ara bé, és bastant més fàcil que els 6bs de la placa de l'esquerra (els que no vau fer).
Ara ja tinc tot el meu repertori encadenat a la Placa Hardkore, així que, o pujo grau, o em sembla que tardaré a tornar-hi, jejeje
Com sempre molt bon fotoreportatge.
Records!
Publica un comentari a l'entrada