PARET DE DIABLES: SÁNCHEZ - MARTÍNEZ

Ja feia molts mesos que no m’acostava per cap tàpia de les de veritat i què millor per matar el cuquet que anar a una d’aquelles vies que feia anys, per no dir dècades, que tenia a la llista de pendents. Primer no m’atrevia a anar-hi perquè em venia gran i més recentment tots els companys a qui els hi proposava ja l’havien fet. Afortunadament, el Marc, un company de uni, ja feia temps que em deia que a ell no li faria res repetir-la, així que aquest dilluns, aprofitant que ambdós teniem festa i que les temperatures ja comencen a ser benignes per la nord de Montserrat ha arribat el dia de tatxar-la de la llista.

Sobre la via no explicaré l’itinerari detalladament, doncs la xarxa ja està farcida de piulades molt currades que ja descriuen el llargs un a un (veure blogs de la

Raquel , el TRanki o els Kutrescaladors entre d’altres). Però sí que m’agradaria complementar les seves narracions amb algunes dades que crec que poden ser interessants per a futures repeticions:

1) Equipament: la via està reequipada amb parabolts i molt bon criteri (expansió per expansió) però en alguns trams segueixen existint els burins, pitons i tacs de fusta originals. Gairebé sempre es poden reforçar aquests trams amb friends o tascons. Però al meu entendre hi ha un parell de punts conflictius on no acabo d’entendre perquè no es van posar parabolts:
- La R1: equipada amb tres burins molt ronyosos. Incomprensible tenint en compte que la resta de Rs estan amb parabolts i anelles. L´única explicació que li trobo és que originalment la reunió es fes a l’arbre que hi ha 10 metres per sota, però llavors no estaria de més indicar aquest fet a la ressenya, perquè més d’un ha gastat un quant temps i nervis buscant la “nova R” inexistent (oi Raquel?)
- El tram final i horitzontal de superació dels sostres (L7): en aquest tram ens trobem amb uns 7 o 8 metres sense cap assegurança bona. Hi ha una parell de burins amb xapa oxidada, mil·limètrica i saltarina, un parell de pitons dels que miren avall, i si no recordo malament un tac de fusta amb cordino podrit. El tram s’acostuma a passar en A0, però el dia menys pensat algú farà un “Avolar” amb el conseqüent perill de cremallera. No seria una caiguda perillosa, però ja m’agradaria veure com es sortiria d’allà després! Un cop més algun friend petit ens pot ajudar a suavitzar el tema.

Jo mateix al L6 i Marc al L7

2) La roca està molt sobada, sobretot als trams de fissura que es fan en lliure. Especial menció per la fissura del L4.

Marc al L5 i L7

3) Els graus dels trams que s’acostumen a fer en lliure estan ajustadets. Sobretot el V+/6as de placa (L1, L8 i L9). Es tracta de plaques finíssimes que en altres zones de Montserrat sud podrien ser tranquil·lament 6bs. Això si, aquests trams estan molt ben equipats amb parabolts.

La omnipresent cordada a la Punsola-Reniu...fins i tot en dilluns!

En definitiva, al meu entendre la via segueix sent un VIOT en majuscules i no regalen res. Evidentment no és el mateix confiar en parabolts del 10 que en burins, però també és cert que aquest burins fa 30 anys devien inspirar molta més confiança que ara, així que crec que el reequipament no li ha tret caràcter a la via.

...Aquesta tampoc podia faltar!

Incorporo a última hora una foto cedida pel Marsi (resulta que era el que estava a la Punsola!), on se'ns veu nosaltres (L8) i també una cordada integrada pel Ferran Martínez i ? a la Vilanovins del Platan: