10 de gener 2009

MONTESA

Comencem per aquesta petita però curiosa i interessant escola situada a mig camí entre Valencia i Albacete. Curiosa perquè no veiem les parets fins que no les tenim davant, per la rara roca calcària de tonalitats ataronjades plena de forats rodons i per l’omnipresència de l’imponent castell vigilant-nos en tot moment. El tema de la roca és sorprenent; tants anys escalant i mai havia vist un calcari així: té un alt contingut d’argila, però la qualitat i adherència són òptimes. Des de lluny té una aparença semblant al sauló de Solius o del Maresme però quan hi escales no té res a veure; aquí la verticalitat és acusada i els foradets constants.
Pol a Pepemite (6a+)

FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: 100, en general curtetes (màxim 20 m.) i molt ben equipades.
· Orientació: Totes, però domina la sud.
· Aproximació: 5 minuts.
· Roca: Calcari argilós, vertical i ple de forats.
· Graus: predominen el graus baixos i mitjos, només 5 o 6 setens bastant testimonials.
· Ressenyes:
aquí i aquí.

Pol a Pepemite (6a+)

EL MILLOR:
· El comodíssim i acollidor peu de via amb vistes al castell i al poble.
· La curiosa i excel·lent roca.
· Força vies de grau baix però molt bones.
· Equipament de qualitat (parabolts) i bastant generós.

EL PITJOR:
· Massificació, malgrat tot les vies no estan gaire sobades.
· Moltes vies molt curtes i explosives.

LES VIES REALITZADES (30/12/2008) :
· Pic-pic, 5+, 16m, (**). Verticalitat i festival de bons forats.
· Epiliano dels collons, 5+, 16m,(***). Idem.
Nesa en aquesta via

· La colmena, 6a+, 18m, (**). Dificultats concentrades al començament, després forats i fissures a dojo.
· La fura del Deus, 6b, 18m, (**). Primer terç de molta continuïtat sobre foradets i regletes petites. Després la cosa ja es relaxa, fins al final on torna ha haver-hi un passet.
· Dragón, 6b+, 20m, (***). Suo tinta per encadenar aquesta via de pura continuïtat sobre placa vertical de foradets i regletes. Arribada a la reunió molt xunga!
· Ningun Drama, 6c, 20m, (***). Similar a l’anterior, però amb un tram final molt més fi. M’hi poso en tope rope després de veure com li costa a la Gemma i no encadeno.


Seqüència de la Gemma encadenant la via.

· Tuli-lola, 6a, 18m, (**). Tornada a la calma amb aquesta via amb un final força espectacular.
El castell de Montesa rep les últimes llums del dia.

10 comentaris:

Gemma ha dit...

Pere, tens raó que la roca era molt estranya, jo tampoc et podria dir cap altre lloc que tingui una roca semblant...
El sector em va agradar molt, sobretot pels forats tan curiosos de la roca i pel peu de via tan acollidor.
Ja tinc ganes de llegir la resta de les cròniques!

jclaramunt ha dit...

Sembla que hi ha plaques verticals i molt guapes no?
Si a la Gemma li va costar el 6c, deunidó com està d'apretat el grau!
Salut!

Gabi ha dit...

M'alegre de que vos ho passareu be a Montesa. Te vies molt bones. La roca es arenisca, no calcària, pero si, algo extranya.

Precisament el grau de Montesa es molt famos per lo regalat, excepte alguna que atra via. Potser provareu alguna d'eixes vies...

Una escoleta per a evitar els caps de setmana, pero val la pena, excepte a l'estiu, clar.

Benvinguts!

Pietro ha dit...

Josep: sí tens raó, les plaques de Montesa en general es carcateritzen per la seva verticalitat i estètica, però el grau en general, com diu el Gabi, no està gens apretat. Tampoc diria que regalat, simplement al "dente" (almenys a les vies que vam provar). Potser la Ningun Drama era l'excepció però també fa de mal dir perquè estava molt concentrat en un pas molt "nyaperu" (última foto de la segona seqüència).
En qualsevol cas un lloc molt recomanable.

en pol ha dit...

Ei! ho vam passar bé a Montesa (té quelcom a veure amb la moto de cross i trial tan coneguda a Catalunya?). Un altre cop: gràcies per les fotos! espectaculars!
Tinc bon record del Tuli Lola, en general les vies de grau baix eren molt divertides de fer.

Xavi ha dit...

Hola Pere!
Com sempre bona crònica. Algun any m'agradaria fer un "tour" com el vostre pel país Valencià. Ja veig que veu triomfar, com és habitual.
Curiosa la roca aquesta.
Ens veiem!!

Pietro ha dit...

Eiii Xavi, bon any nou a tu i a la family!
Buuua,...aquests valencians ho tenen gairebé tant bé com els alturgellencs jejeje...i això que el tema escalada clàssica no el toco en aquests viatgets, perquè deu n'hi do també de les tàpies que tenen! Em sembla que no en tindràs prou amb un sol "tour".
Apa bones escalades i esquiades!

jaumeppiqueras ha dit...

Pere, molt maques les parets de Montesa i bones fotos! hauré d'esperar a l'hivern vinent per tastar-les!

petitavegana ha dit...

quina roca! hi he arribat a través del blog de la Gemma! Es veu una zona molt guapa, i les vies curtes i explosives... tipus sant benet?
Salut!

Pietro ha dit...

Benvinguda petitavegana,
La veritat és que a Montesa hi ha dues parets principals: una sí que té vies curtes i explosives (la que es veu a la primera foto amb el castell al fons). L'altre, que és la més gran, ja té vies més llarguetes (fins a 20 m.) i alguna fins i tot és de continuïtat.