16 de gener 2009

JO TAMBÉ HE ANAT A LA MARXUQUERA!

La Penya Roja de Marxuquera, o simplement Gandia, com l’anomenen les desenes de “guiris” que cada dia d’hivern l’envaeixen, és probablement la millor escola de la província de València...i sembla ser que també ha estat l’escola de moda entre la comunitat blogger aquestes passades vacances. Les seves gairebé 200 vies són del tot variades i sobre excel·lent calcari. Destaquen sobretot llargues plaques vertivals amb grans forats i sostrets esporàdics, però també les nombroses baumes plenes d’estalactites i xorreres.

FITXA DE LESCOLA:
· Nombre de vies: Unes 200, comptant la zona veïna del Bovedón.
· Orientació: Sud
· Aproximació: 10 minuts.
· Roca: Calcari excel·lent en totes les seves variants.
· Graus: De tot, però predominen els graus mitjos i alts, i són precisament les vies de 6b en amunt les especialment bones. Malgrat tot, els amants del V+/6a també tenen feina per un parell o tres de dies. Cuidadín: grau “Marxuquero” (apretaet, apretaet!)
· Equipament: Bo a base de parabolts però amb xapes força allunyades.
· Ressenyes: aquí

Les parets i xorreres de lluny i de prop

EL MILLOR:
· La roca: calcari amb formacions i forats espectaculars.
· La varietat de vies i sectors.

EL PITJOR:
· Sense cap dubte la massificació; no és estrany tenir 5 o 6 grups al voltant i haver de demanar tanda a les vies assequibles.
· La roca sobada. Malgrat tot les vies es segueixen fent bé perquè la majoria de forats i preses són molt grosses i anguloses.
· Ens trobem a la zona més plujosa de la Comunitat Valenciana, i de tot Espanya (increïble però cert: 2000 l/m2 el 2008!) i algunes xorreres tarden força a assecar-se.
· Entre el grau “marxuquero” i les excursions entre xapes difícilment assolirem el nostre grau màxim a vista, però igualment val la pena escalar aquí.

Pol a La Insoportable (6a) i ...Qui és l'últim?

LES VIES REALITZADES
(31/12/2008):
· Milan Kundera, 6a+, 20m, (**). M’hi poso convençut que era 6a i em trobo un 6b com una catedral,...benvingut a Marxuquera Pietro!. Molt bona però.
· Chitri, chitri, 4+, 22m, (*). Fins i tot els quarts fan suar aquí,...i si no pregunteu-li a la Nesa.
· La levedad, 5+, 14m, (*). Placa de forats. Primera part bastant dureta.
· Valentet de valencia, 6a+, 24m, (***). Placa vertical de grans forats i algun sostret. Una autèntica joia.
· El Sol, 6b+, 24m, (***). Una de les vies més repetides. Una altra joia de característiques similars a l’anterior però amb un sostre molt més difícil de passar a dalt de tot.


Jo mateix a Milan Kundera (6a+) i Valentet de Valencia (6a+)

(06/01/2009):
· Peiote de bote, 6b, 22m
(***). Com les seves veïnes (les anteriors) una altra placa vertical de forats amb un principi més fi i un sostre final força difícil.
· Quartet de bany, 5, 20m, (**). Tot i que està molt mullada i el grau baix la frueixo força. Variada i amb bons cantos.
· Amarrada al Pilló, 6b, 22m, (***). Probablement una de les vies més infragraduades de la zona (hi ha qui parla de 6c!). Desplom amb bons forats, però no perdona. Li faig dos intents però no aconsegueixo encadenar-la, en part perquè té un dels cantos clau mullat.
· Pepestroika, 6b, 22m, (***). Desplom amb forats i xorreres + placa de grans forats + sostret amb bon canto + placa fàcil tombada. En aquesta n’hi faig tres d’intents! I a tots se m’atravessa un pas molt llarg per sortir del desplom inicial.
· El ser, 6a, 15m, (**). Placa vertical amb bon canto. Curiosament aquesta està sobrecotada, ja que amb prou feines seria 5+. Una de les més fàcils de l’escola.

L’ANÈCDOTA DEL DIA:
Coneixem a dos escaladors valencians molt veterans (Juan i Jesús), que s’han descuidat la corda i ens demanen amablement la nostra per provar les vies que vaig fent jo mentre, entre pegue i pegue, em recupero. Un dels dos s’està recuperant d’una operació de turmell i va completament coix, però al·lucinem veient com s’enfila pels 6bs amb aparent facilitat...jo de gran vull ser com ells! Ens comenten que han escalat molt per Montserrat, fins i tot amb en Mas (el de la Mas-Brullet). Vaja, tot uns personatges!
El Juan i el Jesús tibant fanàticament!

7 comentaris:

en pol ha dit...

Ei Pietro! Va estar bé la Marxuquera! coincideixo en què el grau és apretaet! El 5+ per escalfar et deixa fet pols! Tot i que després les vies són fantàstiques i et fan disfrutar, eh? Recomanable per la proximitat a la costa. Fins aviat!

Jaumegrimp ha dit...

Sembla un bon lloc per escalar la Marxuquera, però si hi ha tanta gent...aquí no vàreu coincidir amb el Pol i la Gemma?
Pere, nosaltres serem més fanàtics encara, aquest verí empitjora amb els anys!!

Josep ha dit...

Una mica sobadetes però...

Pietro ha dit...

Jaume: Sí el Pol i la Gemma també van venir, però només un dels dos dies que hi vam anar. I respecte el fanatisme, segur que de ganes a mi no me'n faltaran,...però de forces, ejem , ejem ...amb gairebé 70 tacos que debien tenir aquell parell...si estaben més forts que jo ara que només en tinc la meitat!
Josep: home sí, estaben una mica sobades, però la veritat és que a mi no em va molestar gaire perquè la majoria de vies són atlètiques,de grans forats i xorreres i el sobament no inlfuia gaire.

PGB ha dit...

Pere, molt bona pinta l'escola de Marxuquera i deu n'hi do la de cordades a peu de via a la foto que ens ensenyes...

Si les vies són de cantu gros hauré de passar-m'hi! ;)

Anònim ha dit...

I inclination not agree on it. I over nice post. Particularly the appellation attracted me to study the sound story.

Anònim ha dit...

Nice dispatch and this enter helped me alot in my college assignement. Say thank you you for your information.