TARTAREU

El passat dissabte vam fer la nostra primera visita a aquesta escola lleidatana i la impressió que ens vam emportar va ser molt bona, ens va agradar pràcticament tot: la roca, l’equipament, les vies, la tranquil·litat de l’entorn i l’ombreta que hi fa a partir de la una. De fet, la paret és molt llarga i fa algunes raconades on tenim ombra tot el dia. La roca és un calcari gris o vermell amb força formacions tipus xorrera, forats cantelluts, llastretes, etc. Tot i la seva qualitat, precisament la gran quantitat d’aquestes formacions, fa que a vegades es trenqui alguna coseta, però molts dels cantos potencialment perillosos estan sikats.

Les vies són completament verticals o desplomades, fins i tot els pocs V+ que hi ha tenen algun pas que tira enrere ( això va ser l’única cosa que no va agradar a la Nesa !) i fan entre 15 i 20 metres com a norma general. En aquesta primera visita ens vam decantar pels sectors superiors o de la dreta on hi ha més vies fàcils i vam fer:

-El merengue: V+, 12m , (**). Aquesta via, juntament amb les seves veïnes que comentaré a continuació, constitueix una bona opció per una primera presa de contacte amb les característiques de la zona. Curteta, però amb tot tipus de preses i ja un pas de tibar força.

Nesa en aquesta via

-Goriles a la sabina: V+, 12m , (**). Pràcticament idèntica a l’anterior.

Nesa al peu d'aquestes vies i obrint la Goriles a la sabina

-Divertió: 6a, 12m , (**). I més del mateix, però aquí ja hi ha més d’un pas de tibar.

-La berruga assassina: 6b, 12m , (**). Ara, a la tibantor, s’hi afegeix una mica més de finura al pas clau.

-Frenesí al tambó: 6a+, 16m , (***). Espectacular diedre desplomat amb cantos genials tota l’estona.

-Blow job: V+, 19m , (***). Un dels cinquens més espectaculars que he fet. Ressegueix tota una aresta-xemeneia adossada a la paret principal (veure foto inicial del post), al principi pel mateix fil, al mig per dins i a dalt per la mateixa paret principal després d’haver fet un pas al buit.

Seqüència a la Blow Job

-Johnny Babuchas: 6b, 17m , (***). Placa desplomada plena de bones preses i forats. L’únic secret és tenir pila suficient ...i no equivocar-se de canto quan aquesta pila s’acaba!

Jo mateix a Johnny Babuchas (6b)

-Cuina lleugera: 6c+ , 17m , (***). El gran repte del dia. L’equipo al baixar de l’anterior i després de veure com m’ha costat la Johnny Babuchas decideixo provar-la en tope-rope. Tibada constant per arribar a una última secció més desplomada, amb passos més llargs i algun canto “romillo”. No encadeno, tot i que tots els passos acaben sortint. Després de descansar mitja horeta li faig un segon intent, però la cosa va pitjor, se m’han acabat les forces!