COVA DE L'ARCADA I DESDENTEGADA DE PROPINA

Per aquest diumenge el pla era molt senzill: anar a buscar l’ombra i com més a prop millor que per la tarda es preveien tempestes. La solució, com gairebé sempre, Montserrat. Només feia tres setmanes de la meva última visita a la Cova de l’Arcada però ja tenia ganes de tornar-hi. Allí trobaríem la desitjada ombra fins a les dues i després canviaríem a la Desdentegada. Aquests eren els plans, i els actors: la Gemma, el Pol, la Carlota, el Marc, la Nesa i jo mateix.
Enfilem cap a la Cova de l’Arcada amb un cel bastant amenaçador i una humitat altíssima que ens fa suar de valent durant l’horeta d’aproximació. Un cop allí coincidim amb la florinata de la blogsfera: Òskar, Jortx, Salva i Zombi.

Zombi a Pit i Collons (7a+) i les vies 17 a la 26 de la Desdentegada

La Nesa i jo ens quedem a les primeres vies que trobem; les de l’esquerra i faig:

-Pas a pas: 6b, 30m, (**). Em poso directament a aquesta via perquè de fet no tinc res més fàcil a triar si no vull repetir la Debutants que ja vaig fer fa tres setmanes. L’inici és molt vertical, fi i amb passos llargs. La resta de la via és la típica placa de continuïtat i finura montserratina...potser massa finura i tot pel meu gust! Acabo la via força cansat i amb els peus traient fum. La Nesa s’hi posa en tope-rope però a la tercera xapa ja en té prou...ha estat un començament massa explosiu!

-Namaste: 6b+, 28m, (***). En aquesta ja començo a fruir. El començament és més relaxat, i tot i que després s’han de superar dos petits bombos té bastant millor presa que l’anterior. Francament trobo més 6b+ la primera que aquesta, però potser és que m’ha enganxat fred. Aquí la Nesa arriba a la cadena en tope-rope, després de lluitar més d’una hora. Ha quedat rebentada pobra!

-Microones: 6c, 28m, (**). Aquesta és meu el projecte del dia. Li poso les cintes al baixar de l’anterior, i em fixo, tal com m’havia comentat la Gemma, que coincidint amb el tram clau hi ha un xapatge potencialment perillós per caiguda sobre repiseta. Decideixo solucionar el tema posant un “escalèxtric” a la xapa en qüestió. De passada assajo la seqüència. Per una banda dubto en fer-ho perquè sé que si llavors encadeno la via no serà a vista, però, per altra banda, aquestes vies em deixen tant rebentat de peus que sé que si fallo a la primera probablement no hi haurà segona oportunitat. Descanso una estoneta i a per ella. El tram clau coincideix amb la superació d’una panxeta i la posterior placa vertical, els passos són força llargs i els cantos petits i cap de bo del tot. Passo súper apurat,...sort que l’he assajat! Ja està, per avui jo ja em dono per satisfet!

A la tarda anem a buscar l’ombra i alguna via més adequada per la Nesa a la Desdentegada, i fem les llarguíssimes i ja clàssiques 14 (V+) i 12 (6a+), aquesta última a l’esprint perquè tenim els trons a sobre!

La Desdentegada des de la Cova de l'Arcada