24 d’abril 2008

TOTXO DE PONENT (REVISITED)

Fa un parell de mesos vaig fer una visita llampec al Totxo de Ponent per culminar un dia d’investigació no gaire reeixit. Ja aquell dia em va deixar molt bona impressió, però entre que era tard i que van començar a caure gotes només vaig poder fer-hi tres vies. Em vaig quedar amb les ganes de tornar-hi i el passat dimecres (Sant Jordi), aprofitant que teníem el matí lliure, ens hi vam arribar amb el company de la uni Marc. També tenia ganes de provar algunes vies amb els graus una mica dubtosos, ja que a la guia de Montserrat Sud n’apareixen uns, però una posterior actualització a Onaclimb en diu uns altres amb tendència a pujar moltes vies mig grauet, o fins i tot un grau sencer. Després de l’anterior visita, vaig publicar un post amb una ressenya casolana, que incloïa 3 vies noves i els graus proposats en aquesta actualització, però en Fernando em va deixar un comentari opinant sobre alguns d’aquests “nous” graus (por cierto Fernando si estás leiendo esto, gracias por tu extenso i completo comentario i por dar utilidad a mi modesta reseña!)
Sobre les característiques de la zona, dir que és petita, però amb un bon repartiment de vies si ens movem entre el 6a+ i el 7a. És una escalada força tècnica i fina, amb foradets, regletes i unes curioses (si més no a Montserrat) xorreres. En general, difícil a vista i amb algun parabolt mal ubicat (sobretot a les vies de l’esquerra). Hi tenim ombra fins al migdia. Aquest dimecres vam fer:
-Argan, V+, 15m. (*): L’única via fàcil i per tant vàlida per escalfar i una primera presa de contacte amb la roca del sector.
-Teaman, 6a+, 18m (**): Fina i amb una secció central que no dóna treva. Fa dos mesos em va sortir però aquest cop m’hi encallo. No li dono més importància; simplement l’he repetit per seguir escalfant.
-La oda de mamá (nº 5 de la meva ressenya), 6c, 20m (**). Aquesta via és la que té més discrepància entre el grau original (6b) i el proposat a l’actualització (6c). Tant el Marc com jo coincidim a dir que estem més d’acord amb el segon. La via té un tram central amb 5 o 6 metres de molta continuïtat sobre petitíssimes preses i costa molt d’encadenar a vista. Jo no m’en surto, perquè a més, té els parabolts bastant mal posats. Les mateixes assegurances, però situades un metre més avall anirien molt millor. Menció especial per la, nefastament situada, segona xapa (caiguda sobre repisa assegurada!). Trec tots els passos i deixo un parell d’escalèxtrics muntats per poder xapar més còmodament el tram clau. Al segon intent encadeno amb menys problemes dels esperats.

El Marc fent aquesta via

- Cochamo S. M. (nº 7 de la meva ressenya), 6c, 20m (**). El projecte del dia pel Marc. Al primer intent no li surt, perquè s’encalla al mig, on hi ha un pas llarg i finíssim amb truc (que no desvelaré!) i que costa moltíssim treure a vista. Fins i tot penjant-s’hi i mirant-ho bé li costa uns quants intents descobrir com es fa. La deixa muntada i al cap d’una estoneta l’encadena. Jo la faig amb tope-rope i sabent ja el truc, jejeje.
- How much money, mor or meni? (nº 4 de la meva ressenya), 6c, 20m (**). Em sembla molt similar a la seva veïna La oda de mamá, incloses les males ubicacions dels parabolts. Jo ja no puc amb la meva ànima i no l’encadeno, però al Marc encara li queda pila i se la treu força bé.
Jo mateix provant aquesta via

En definitiva, matí ben aprofitat i encara podríem tornar un dia més al Totxo a acabar la feina pendent!
Aprofito per tornar a penjar la ressenya amb una petita modificació: la via 1 no té reunió pròpia.

7 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Ep Pere, quin luxe, un dimecres al matí a Montserrat!! quina enveja...
bona feina amb els 6c, ja els hi tens el peu al coll Bou!

jd ha dit...

eix,

Un raconet xulo per fer una matinal rapida. Per mi potser la 3 es quedaris en 6c+ i la 6 en 7a. La nº8 es un peazo 6b bastant xulo.

Algu ha provat el 7b?

salut

Pietro ha dit...

Si, respecte la Kilibri King (3 de la meva ressenya)crec que hi ha bastanta unanimitat en que el grau proposat a la guia ja estava bé:6c+. I el mateix passa amb El mono dead (nº6), pel que diu la gent 7a ja li estava bé(aquest encara em queda massa lluny per opinar a mi, jejeje). En canvi la cosa balla més amb la 4 (How much money...) i la 5 (La oda de mamá), per mi totes dues estarien entre 6b+/6c. Però s'agrairan nous comentaris sobre el tema ;)

Pietro ha dit...

Per cert jd, estic d'acord amb tu la Xorreres negres nunca mais (nº8) és un tros de 6b maquíssim!

jd ha dit...

Eix,

Osti precisament la 4 i la 5 son les que hem falten per provar (+ les 2 noves + el 7b) i el 7a que no el tinc encadenat... joer, ja tinc feina doncs per aquest finde...

Quan les provi entro el meu coment.

Fernando ha dit...

H,
Es un sitio que proporciona escaladas más agradables de lo que aparenta en un principio. A nosotros nos fue bien. No creo que volvamos, pero como parétesis entre la rutina de los "sitios" más grandes se agradece.
La verdad es que la Oda... me pareció 6b. Igual iba eufórico de lo bien que estaba teniendo el día. Hice la diagonal y la ataque dejando el primer seguro a mi izquierda, por donde se ve el canto; y luego ir haciendo sin mucho estrés.
Lástima de la Cochamo, no creo que vuelva por aquí, el de esta agua no beberé esta muy lejano, pero quien sabe.

Salu2

Pekas ha dit...

juerrrrrrrr... me pienso que mejor me dejo estos deberes para septiembre... :-)))))))))

aunque una visita no tarda en caer... fijo... :-))))))