03 de febrer 2008

THE MAMA'S & THE PAPA'S + TOTXO DE PONENT

Aquest diumenge, el temps no pinta gens bé i no tenim gaires ganes d’escalar, sobretot la Nesa. Al final la convenço per anar a Montserrat. Aprofitem que anem nosaltres dos sols per fer una mica de conillets d’índies: anem a investigar un sector del qual m’han arribat veus de que s’hi estan obrint noves vies. Es tracta de The Mama’s & The Papa’s, una zona situada entre el Clot de la Mònica i els Totxos de Collbató. A la guia de Montserrat Sud ja apareix ressenyat però de manera molt simple i amb poques vies (veure pàgines 212 i 231). La zona està dividida en tres sectorets, que anomenaré A, B i C, seguint la nomenclatura que utilitza la guia. Arribem primer al C, però no ens hi quedem perquè les vies fàcils tenen un peu de via molt incòmode i ombrívol. A més no semblen res de l’altre món (tret d’una que és veu força llarga i dura,...massa dura per començar!). Continuem cap al sector B, de camí, tot buscant-lo, ens trobem amb un altre escalador-investigador,...Ostres! és el meu cosí segon, el Jordi Carreras (el Cuc), qui havia de ser!...només els Carreras tenim l’humor suficient per encigalar-nos per aquests racons de Déu en un dia tan gris. Sembla que la zona tampoc el convenç massa i decideix anar cap als Graus de Collbató. Nosaltres sí que ens quedem a provar algunes vies del sector B. Aquí el peu de via sí que és còmode però les vies tampoc valen gran cosa. Fem les quatre de l’esquerra i ja en tinc prou: roca bastant bruta de líquen i terra, parabolts amb xapes primes, descuelgues amb anelles rovellades i amb molt fregament de corda, vies discontínues i algun còdol que es trenca són algunes de les “sorpreses” que ens trobem.
Tenint en compte que estem molt a prop de l’aparcament del Clot de la Mònica i que m’he quedat amb les ganes de pujar per algun lloc decent, em poso una mica pesat i acabo “enganyant” novament a la Nesa per anar fins al Totxo de Ponent o de la Pastereta. De camí passem per sota del sector A de The Mama’s & The Papa’s, on es veuen sis o set vies acabades d’obrir perquè la paret encara és ben plena de la pols de les barrinades, però per avui ja en tenim prou de “novetats” i passem de llarg. Així que no us puc dir si aquestes valen més la pena o no.



El Totxo de Ponent és un petit sector molt més interessant del que sembla a primer cop d’ull. Les vies semblen fàcils i brutes però quan t’hi poses la cosa canvia. Són força verticals i fines, amb foradets i regletes i també amb una mena de xorreres petitones poc habituals a Montserrat. Fins fa poc, la via més fàcil era un 6b, però recentment s’hi han equipat un parell de 6a+ i un V+ que com a mínim permeten escalfar una mica als que no anem tan forts. Aprofito per penjar una ressenya actualitzada amb aquestes vies noves:





Hi arribem molt tard i amenaça pluja, però tinc temps de fer:

- Teaman, 6a+, 18 m (**). Placa vertical i bastant fineta.

- Xorreres negres nunca mais, 6b, 22m (***). També comença per una placa força vertical i fina, però al final agafes una mena de fissura-bavaresa en diagonal i desplomadeta bastant tècnica. Per acabar un petit diedre. Seguros un pél allunyadets. Surt a la primera, però bastant apurat.

- Cochamo S. M. , 6c, 22 m (**). La faig en tope-rope i un descans al tram clau. Com les anteriors la trobo bastant dura pel grau. De moment no crec pas que hi torni a provar-la de primer.

8 comentaris:

skalada ha dit...

Veig que el grau ha pujat una mica respecte a la guia de Montse Sud...

La 3 era 6c+, la 4 6b+ i la 5 6b!!! i la 6 7a

Apart d'això gràcies per l'actualització segurament hi torni!! Tinc pendent tant el 7a com el 7a+ (segons les teves ressenyes).

El 7a (abans 6c+) va surtir bé en toprope, tornaré per veure que em sembla ara...

Bon sector

Pietro ha dit...

Hola Òskar, el grau que he posat és el que surt a l'apartat de correccions-errades d'onaclimb. Com pots veure, de les velles, jo només vaig tenir temps de fer la 7 i la 8, que encara conserven el grau proposat a la guia, i la veritat és que em van semblar durilles,...si haguéssin tingut un plus tampoc m'hagués estranyat!
Salut i a tibar!

Gemma ha dit...

Ei Pere! Ja veig que mentre nosaltres ens atipàvem de calçots vosaltres heu fet molta feina :)
Aquest sector em va agradar molt, com tu dius sorprèn agradablament... les vies són molt millors del què semblen a primera vista, oi?
Pel que fa als graus... estic d'acord que la 6 és més aviat un 7a+, la vam provar i té un parell de metres molt durs! En canvi, per mi la 3 ja estava bé abans...
Però hauràs de tornar per encadenar la Cochamo... estic segura que la pots fer perfectament, estàs molt fort!
Llàstima del fiasco al secor de Mama's & the Papa's... prometia molt! Haurem d'anar a treure el cap pel secor C que falta...
Records a la Nesa!

marfull ha dit...

a mi akest totxo m'encanta!!

respecte als graus..crec que la 3(kilibri king ) no arriba a 7a...

la 4 (que si no vaig errat té els bolts força lluny crec que 6b/b+,de fet a la guia surt de 6b)

i per acabar...la 6 (el mono dead)tampoc és 7a+ ( té un pas a bloc de mono a mono i dinamic d'una ñapeta a un forat) és un pas de decisió però tampoc 7a+...jo la tinc apuntada de 7a ....la resta de via 6a+..

heu probat el 7b de carabassa per a tots??? aquesta potser si que és 7b...de fet a mi m'ho va semblar (buff..no sé ni com posar-m¡'hi a dalt!!)

ciau

Joan ha dit...

No, si ja ho dic jo... EL REINO DEL CUTRERIO.
Pobra Nesa, el que ha d'aguantar...
Espera't a que em recuperi, ja veuràs, ja...

jaumeppiqueras ha dit...

Pere, aquest dies d'investigació per culpa del mal temps també són de bon aprofitar, i a més vosaltres vàreu combinar la investigació i l'escalada! Quina casualitat trobar-te el "Cuc", i es que no ens podem quedar a casa.

Fernando ha dit...

Hi,
hemos estado en el Totxo del Ponent. La impresión que nos ha dado es que es un sitio bueno para escalar un día pero no para acudir asiduamente. La escalada es bastante buena pero el equipamiento es desafortunado. Seguros que no protegen de forma adecuada en los primeros tramos y alguno puesto como "a presión".
Hemos utilizado las reseñas que tienes colgadas en tu blog.
La Cafeína no tiene reunión aparte, no la hemos encontrado y hemos usado la reunión de las vías de la derecha haciendo una diagonal a buscar la última chapa y de ahí a la reunión; el último tramo no daba mucha confianza. No es buena para empezar.

El Club de la Mónica, tiene mejor roca. La entrada es potentilla y no sería recomendable empezar a escalar por ella. Mejor calentar en otra. 6b+ le está bien.

Kilibri King. Me ha parecido buena y bonita. Yo la dejaría como 7a suave (igual porque me ha salido a vista y sin marcas de magnesia en la roca). A mi compañero también le ha parecido 7a (2º pegue y con movimientos ensayados).

La Oda de Mama me ha parecido 6b, no 6c. Es muy una vía de continuidad, muy buena para calentar.

El Mono Dead. El paso a bloque es muy a bloque para mí. El resto 6a+. Puede ser 7a, 7a+, 6c+,..

Cochamo S.M. No sale a vista porque falla el a vista. 6c creo que le está bien. Tienes la apretada sección del inicio pero luego es ir haciendo. Posiblemente hubiera sido mejor no haber puesto la reunión tan arriba.

Teaman. Bien equipada, desde el inicio (es difícil que te hagas daño con la repisa si caes) hasta la reunión (la sección tensa central está bien equipada). 6a+ montserratino que no deja escalar de forma desahogada. Buena

Salu2 y buenas escaladas.

Anònim ha dit...

I've got to hand it to you