BEUDA: 2a OPORTUNITAT

Aquest pont de l’1 de maig ens les prometíem molt felices, però al final entre deures i refredats inoportuns només hem sortit un dia a escalar. Va ser el divendres i vam anar a la popular escola gironina de Beuda. Aquesta va ser la meva segona visita a aquesta escola; de la primera ja en deu fer uns 3 anys i no em va deixar gaire bon gust de boca. Aquest segon cop, la meva impressió ha millorat però l’escola, en general, segueix sense convèncer-me gaire. La roca és un calcari gris i compacte de bona qualitat amb algunes fissures, canalons, gotes d’aigua i forats, però fora d’aquestes formacions és molt llis. Això dóna lloc a passos molt obligats, a vegades molt llargs, i per tant morfològics on l’envergadura de l’escalador hi juga un paper molt important (i jo no vaig sobrat d’aquest tema!). L’equipament és bo en general (parabolts) però als sectors més antics encara hi trobem espits i algun pitó. El grau és un altre tema que donaria bastant a parlar: jo, en les meves dues visites, l’he trobat dur, sobretot a les vies teòricament fàcils. Hi ha força sectors i vàries orientacions, però per anar dels uns als altres, en alguns casos, ens cal caminar de 15 a 30 minuts. Aquest cop ens vam decantar per anar a provar els sectors de l’esquerra i més concretament el sector Jamaica on hi ha les vies més noves de l’escola.

El Sector Jamaica i un escalador al Diedre Fi (6a)

Comencem pel sector Jamaica Superior (ressenyes gentilesa d'en Piter aquí):

Aquest sector està format per una gran agulla ajaguda que en realitat és una pila de blocs de roca calcària amb força vegetació. Això dóna lloc a unes vies fàcils i llargues però força discontínues i amb caigudes potencialment perilloses. Així doncs, tot i el grau baix predominant, no el vaig trobar un sector ideal perquè debutants s’iniciïn com a primers de corda. De fet, nosaltres hi vam anar perquè la Nesa pogués fer metres i metres de primera però a l’hora de la veritat amb un parell de vies ja en vam tenir prou:

-Oliveras, 5a, 30m (*). Rampa de blocs calcaris amb una gran repisa que trenca totalment la continuïtat.

-Faré-Barriga, 5b, 28m (*). Més del mateix.

Canviem al sector Jamaica Inferior, aquest més veterà i amb vies de força més qualitat. Graus ajustats on un plus a tot arreu no hi quedaria malament!:

-Diedre fi, 6a, 20 m (***). Diedre estètic i finet amb un pas desplomat i espectacular per sortir-ne que ens du a una fàcil placa final. Passos molt fins i llargs a la part del diedre.

-Aresta.com, 6a+, 20 m (**). Fina placa vertical ratllada per algunes fissures i regletes. Via exigent i també de passos llargs. En un d’ells m’equivoco de banda i no encadeno.

-Les bruixes es pentinen, 5, 12m (*). Curt i exigent cinquè que intenta obrir la Nesa sense èxit. M’hi poso jo per passar-li la corda i crec que com a mínim és V+.

-Pan y mantequilla, 5, 12m (**). Finíssima placa a l’esquerra del Diedre Fi. Francament, per mi un 6a com una casa!

Vies Diedre Fi (6a) i Les bruixes es pentinen (5+)

Com que tinc ganes de provar alguna via més dura, no ens queda més remei que traslladar-nos a un altre sector i escollim un dels clàssics: el Castell (mitja horeta de trasllat):

-Bavaresa Namaste, 6a+, 25m (***). Segurament la millor via que he provat fins ara a Beuda. Vertical, variada i sobre excel·lent roca. Equipada amb una barreja de parabolts, pitons i espits (algun no posat en el millor lloc per xapar). Per mi podria ser tranquil·lament 6b.

-Garrotxa exòtica, 6c, 25m (**). Havia llegit a alguna piulada que aquest 6c era assequible, però veient com m’ha costat l’anterior decideixo posar-m’hi en tope-rope: gran encert, la trobo duríssima i no aconsegueixo encadenar-la tot i els tres intents que hi faig. Té una secció central terrorífica, on un seguit de passos nyaperos i regleteros acaben amb un desplom amb canto però de passos llarguíssims i pocs peus. Si a això li sumem que les xapes no estan gaire a prop... vaja que d’assequible res de res, ara maca sí!

A la Bavaresa Namaste (6a+)

Bé, al final ha estat un dia força complert, i segurament encara tornaré algun cop més a Beuda, a veure si li acabo agafant el gustet, que encara em queden molts sectors i vies per provar!

Podeu trobar les ressenyes de tots els sectors aquí (gentilesa un cop més d’en Piter).