Jo no hi havia anat mai; la veritat és que fa mandra fer una hora de viatge per anar a un lloc així, tenint tants llocs “naturals” on anar. Però aquest cap de setmana la Gemma i el Pol ens van convidar a la casa de La Roureda, al municipi de Santa Maria de Corcó (l’Esquirol) i vem aprofitar l’avinentesa per obtenir la nostra dosis setmanal de roca el diumenge en aquesta zona. Pel dissabte teníem previst fer altres activitats, no menys interessants, com fer una bona costellada i visitar la Fira del llibre de Muntanya que es celebrava a la mateixa localitat de l’Esquirol.
El diumenge se’ns va afegir el Joan Josep que mica en mica torna a agafar el gust per l’escalada:
Nesa obrint vies.
Sobre el grau de les vies, més val que no en feu massa cas. Igual que passa als rocòdroms ,es fa molt difícil de graduar ja que és un tipus d’escalada on no has de pensar gaire perquè hi ha el que es veu i res més i per tant normalment una sola manera de fer els passos. Alguns d’aquest passos són molt morfològics i influeixen decisivament aspectes com l’alçada de l’escalador, la força de tracció o la capacitat de bloqueig sobre dos o tres dits. En general però, si hi aneu per primera vegada sumeu ben bé mig grauet a les graduacions que apareixen a la ressenya que us he linkat.
Pere a una de les vies més espectaculars del sector
L'orientació és est, per tant és un bon lloc per les tardes d'estiu o pels matins d'hivern tot i que la zona és força humida degut a la proximitat del riu Ter.
En definitiva un lloc força recomanable per entrenar. Ara que ja ho conec no descarto tornar-hi.
7 comentaris:
Eis Pere, em vaig quedar amb ganes d'anar-ho a veure el dia que vem anar a fer bloc a Savassona.
Té bona pinta la via del sostre amb cantos gegants :)
I una curiositat, buscaves el magnesi a l'última foto?
Me'n oblidava, molt bé per la Nesa aqui tibant de primera! Amuuunt!
Hola Pere, la zona no sé si et va agradar, però el que sé segur que sí et va flipar són les costelletes a la brasa que us vau endrapar! algún rovellonet hauria estat bé, llàstima que enguany no n'és un bon any...jo continuo amb l'ordinador fora de combat però no per això deixem d'escalar, amb el Toni vàrem fer la Bego-Kush-Kush-Bego que em va agradar molt i la baixada pel Tres en ratlla, que és espectacular a tope, i que no coneixia. A veure quan tornem a coincidir. Records a tota la colla.
Hola Pere, si la Nesa estava molt contenta amb les vies que va fer de primera. No és que siguin fàcils però a l'equipament és boníssim i abundant. I si, buscava el magnesi,...coses del costum de portar-lo al darrera !
Jaume: Molt raro això de l'ordinador,...has provat de migrar tot el blog a una altra plantilla?.
Felicitats per la teva multiactivitat!.
Naltros el cap de setmana que ve estarem els tres dies a Perles si el temps ens ho perment.
Eips!
Bona pinta aquesta paret...si estigués aprop sembla un bon lloc per a maxacar-se! El sostre molt espectacular.
Vas notar el pes de l'intrús eh??!!
Apa salut!
Ei Pietro!
Han quedat molt bé les fotos... Amb la Gemma quasi sempre que anem a La Roureda acabem passant un parell d'hores a Roda... Per a aquells qui no hi han estat mai: la zona és molt polsosa i no estaria malament dur un plàstic extra per protegir la corda i els peus de gat;-D
Fins aviat
La Fuixarda de Osona... al costat de casa.. a vegades pots veure al ramonet entrenant... ( té alguna vía oberta aqui realment dura... )
:-))))))
Ideal per anar les tardes d'estiu i acaba sopant a les taules de pedra que hi han sota les víes...
:-))))))
Publica un comentari a l'entrada