23 d’octubre 2007

CURA D'HUMILITAT A LA MUSSARA

Després del llarg cap de setmana passat vam tornar eufòrics de Perles amb uns quants 6bs i 6cs al sarró. Ja sabíem que allí el grau era generós però aquesta setmana La Mussara ens ha fet tocar de peus a terra. M’he hagut de conformar amb un 6a+ com a màxim botí del dia.
La veritat és que tinc una mena de relació amor-odi amb aquesta escola; per una banda hi ha vies realment molt bones i llargues amb una situació espectacular i el paisatge és de primera, però per l’altre el grau està molt apretat i a moltes vies l’equipament és bastant “alegre” . Especial menció per alguna primera xapa situada a “Can Pistraus”. Malgrat tot la part bona sempre acaba guanyant i hi tornem periòdicament. Aquest any tampoc podia faltar la visita a aquesta escola. Un cop més hi anem amb la Gemma i el Pol, també “fans” de la Serra de Prades. Els sectors visitats i les vies que hem fet han estat:

SECTOR DEL MIG I DIEDRES:
-Desig d’estiu: 5c, 20m., 8 químics, (***). Bonica i tècnica. Segueix majoritàriament un sistema de fissures. Algun pas llarg i algun altre d’equilibri i bona col·locació de pesos.
-Donantes de sangre: 5c,20m., 6 bolts, (***). De característiques similars a l’anterior, però més en diedre. Potser un pèl més fàcil.
-Chaoen conection: 6a, 20m. 6 bolts. (*). Via molt infragraduada. El tema està en que poc abans de la primera xapa i fins la segona hi ha una seqüència realment heavy: mà dreta a regleta punxeguda-roma-sobada, mà esquerra a regleta accepatable, mà dreta a monodit de primera falange i mà esquerra a regleta roma. Tot força vertical, sense peus bons i amb xapatge a la primer bolt inclòs. Afortunadament, el Pol i la Gemma l’han fet abans i em posen alerta, així que en baixar de “Donantes de sangre” m’estudio la seqüència i passo la corda per la primera cinta. Tot hi així em costa força. Sincerament, jo crec que està més a prop del 6b que del 6a.
Nesa a Chaoen conection (6a) i Gemma a Xènia (6b+)

-Sis de deu: 6a+, 20m. 7 spits. (*) .Ja des de baix intueixo que serà igual de “nyapera i regletera” que l’anterior. Entre la tercera i la quarta xapa m’encallo. No hi ha manera de treure el pas i la veritat tampoc en tinc gaires ganes, així que ho deixo estar. Sort de la Gemma que ens treu les cintes.
-Jarto de estar harto: 6a+, 20m. 8 bolts. (**). Tot i el fracàs anterior vull intentar aquest 6a+ perquè es veu totalment diferent; diedre fissurat molt vertical. Per arribar-hi té una entrada bastant rara. Un cop al diedre la fissura és cega o tant petita que no m’hi caben els dits i als llocs on hi caben estan “sobats”. Em fa bufar molt i pateixo una mica, però l’encadeno.

SECTOR COVALLONGA:
Una mica cansats de patir, decidim canviar de sector i anar a buscar quelcom realment fàcil, que ens permeti relaxar-nos de veritat i gaudir del paisatge mussarenc.
-Covallonga: V, 55m. (30+25), 16 bolts, (***). Gran clàssica. Fàcil i espectacular, sobretot el segon llarg. Atenció: A les guies dóna a entendre que es pot fer d’una sola tirada ja que diu dos llargs de 20 i 15 metres respectivament. En realitat són de 30 i 25. Jo confiava en realitzar-la d’una sola tirada i almenys poder arribar a la reunió al despenjar-me, però em va d’un pèl (i això que portem una corda de 75). La Nesa fa el primer llarg de primera.

SECTOR PRIMITIU:
-Laia: 6a, 35m. 11 bolts. (***). Via molt espectacular, per l’escalada en si i per la situació. Segueix una impressionant fissura de dalt a baix, excepte el final que és de placa. Seguros bastant allunyats. Definitivament avui no tinc el dia; pujo tens i el coco em falla en un parell de punts on paro a descansar
Les darreres llums del dia

11 comentaris:

Jordi ha dit...

Pereeeeee!!!! He vist que vas anar a escalar a Sorralta (Roda de Ter), si recordes algún día t'ho havia dit. Doncs bé, aquest és el lloc típic de la comarca d'Osona i és on vaig encadenar la meva primera i única via jajajajaja Bé, de fet ja saps que l'escalada no és un dels meus punts forts, però dels pocs cops que hi he anat un parell o tres han estat aquí. Espero que segueixis gaudint de la meva terra! Té altres racons bons pel teu esport.

Xavi ha dit...

Hola Pere, l'"efecte Perles" també em va efectar a mi. Divendres passat també vaig fer una cura d'humilitat a Tresponts. De totes maneres recordo el sector dels Diedres amb el grau bastant apretat. Suposo que també vaig provar les mateixes vies que vosaltres. Adéu.

PGB ha dit...

Ei Pere! Cagum dena... jo encara estic eufòric del meu primer 6b a vista i ja em treus el tema cura d'humilitat... ai que patiré aquest cap de setmana que ve...

Vinga, a seguir trepant! Ens veiem a la panxa del Bou dijous?

Der Kletterer ha dit...

La Mussara no és una escola, és la escola!! Aquí és on jo vaig començar. De fet he anat a molts sectors d'esportiva, xo despres de parlar amb molts trepes i x la meva propia experiencia, és una escola dura. Té un concepte bastant tapiero.

Et recomano que si baixes algun dia probis "Jarabe de Palo" 6c+ i "la primera de l'estiu" 6b, impressionants!

Apa, a tibar-li!

Jose ha dit...

Quina Gran escola! Nomes he fet 4 visites i totes al sector "Lo Soterrani" i he flipat ... i només de pensar en la resta de sectors!!!

Com diuen per aqui no es regala res! Si baixes 100% recomenables al sector Biombo de lo Soterrani:
Lo taku (V+)
In Cha la (6b+)
Prisionero del deseo (6b+) (una via de les millors que he fet en ma vida)
Kapitan Pedales (6c)
El egosentric (6a+)
The talker bom (6a)

6 vies que mereixen una visita!

Vagi be!

Jose

jaumeppiqueras ha dit...

El paisatge de la Mussara és impressionant i la roca també, els cops que hi he anat, ho he trobat difícil...us veu fer un tip d'escalar, un intensiu! La foto de la paret dels diedres ja fa por, sembla que set vulguin menjar!

jaumeppiqueras ha dit...

Rellegint els comentaris, la Mussara no és una escola, és la Universitat!

Pietro ha dit...

Gràcies a tots per les aportacions i recomanacions. De fet algunes de les recomanacions que em feu ja les he fet. Recordo amb especial carinyo la "The talker bom" al Soterrani. Gran via i un dels meus primers 6as.

Gemma ha dit...

La Mussara és genial :)
Pietro, ja saps que quasi bé sempre estem d'acord, però aquesta vegada discrepo... A mi sí que em van semblar bé els graus de la guia... El què passa és que vam provar vies força tècniques i de canto petit! Nosaltres després vam anar als sectors Totxo d'en Lluc i Follet i també ens van agradar molt.
Haurem de fer una visita al nou sector Arítjol, eh?

Anònim ha dit...

Pere /Pietro,
Crec que hauràs d'augmentar els ítems del glossari de MEf: hi ha un munt de coses que requereixen explicació per als no iniciats. I un tema apassionant: els noms de les vies. Suposo que vénen del primer que les va fer i l'etiqueta ja ha quedat. Estan recollits en algun lloc?

marta milian

Pietro ha dit...

Hola Marta,...bufff ja em dones més feina, ejem ejem!
Si, el nom de les vies és força curiós. Normalment els posa qui les obre (així és com es diu: obrir una via). Estan recollits a les guies publicades o a les ressenyes que corren per internet o pels bars dels pobles propers.
Realment, ara que ho veig des de la perspectiva lingüística si que sembla un tema apassionant!