16 d’octubre 2007

PERLES (CAPÍTOL 1)



Ara fa un any vaig inaugurar aquest blog amb un article sobre varies zones d’escalada esportiva de l’Alt Urgell. De totes les zones que vam visitar, una ens va deixar un fantàstic gust de boca: Perles. Així que enguany hem repetit visita a la comarca els mateixos dies, els del pont del Pilar. Però aquesta vegada ens hem centrat únicament en aquesta escola. Hem escalat als seus tres sectors més representatius: La Roca de Perles – Agulla de l’Alba, el Roc d’en Betriu i els Roures. A més hem gaudit del seu entorn bucòlic i tranquil,...esperem que duri!. Podeu trobar exhaustiva informació de tots ells al blog d’en Xavi_G. (Alturgell) i també al número 212 de la revista Vèrtex en un monogràfic de l’Alt Urgell del mateix autor. Tot i que els tres sectors tenen característiques bastant diferents respecte el tipus d’escalada una cosa els agermana: l’excel·lent qualitat de la roca.
El nostre camp base:


DIA 1 (12/10/07): AGULLA DE L'ALBA I ROCA DE PERLES
Desobeint les consignes de Don Mariano Rajoy de celebrar amb orgull la “nosta hispanidad” ens llencem a la carretera frisosos d’esgarrapar roca. Però de seguida comprovem que milers de catalans també han decidit passar de la Fiesta Nacional i s’han tirat a la carretera; resultat: 3.5 hores fins a Perles. Jo ja no sé a on anar ni quan, ... últimament és impossible escapar-se de les cues! Afortunadament tenim tres dies per endavant i ens ho prenem amb calma. Finalment a les 14:30 podem començar a escalar. Per començar hem triat el sector més conegut de l’escola, l'Agulla_de_l'Alba
, perquè és el que te major nombre de vies fàcils. L’escalada es desenvolupa majoritàriament sobre plaques calcàries, que rarament arriben a la verticalitat, plenes de petites regletes, rugositats i alguna fisura. Quan la paret es posa més dreta també hi acostuma a haver peses més grans. El sector es divideix en tres pisos o nivells, sent el del mig el més complert. Hi predominen les vies de 5c-6a, però podem completar el sector fent els primers llargs de les vies de la Roca de Perles que són més difícils (6b-6c). Recentment aquest sector i tota l’escola en general han vist incrementat notablement el nombre de vies gràcies sobretot a l’impuls d’en Joan Belego. Aquí fem:

AGULLA DE L’ALBA (darrera) o “SEGON PIS”:


Curiosa fita i escalador a Boixeres (5c)

-Boixeres: 5c, 20m. (**). Dificultat concentrada en un fi i vertical començament i un final desplomadet però amb bon canto.
-Lluïsors: 5b, 20m. (**). Més o menys com l’anterior. Jo fins i tot l’he trobat més difícil.
-Boraviu: 5b,20m. (***). Aquesta si, fàcil i maca. Una bona col·lecció de tot tipus de preses. Probablement la més adient per debutants en tot el sector.
-Kamakus: 6a, 25m. (**). Mateixes característiques però més finet i vertical al començament.
-Kalkaris: 6a+, 25m. (**). Bona via principalment d’adherència i equilibri. Dificultats concentrades al començament i a la part superior on cal molta fe en els peus per fer un dels xapatges.
-Putes mosques (L1): 6b, 20m. (**). Força tècnica i vertical i amb l’equipament més “alegre” . Pas clau entre la tercera i quarta xapa (sostret + flanqueig + difícil xapatge). Convé posar una cinta força llarga a la tercera xapa per evitar el fregament. Si ho fem i portem corda de 70 m. també podrem fer el L2.
-Tonerre de brest (L1): 6b, 30m. (**). Variada i sostinguda. Té trams de desplom, diedre, fisures i placa. Seguros bastant separats.

AGULLA DE L’ALBA ( per davant) o “PRIMER PIS”:
(Tot i que visitem aquest sector la tarda del segon dia l’incloc aquí per proximitat geogràfica).
-Kòmics: 5c, 32m. (***). Potser la via més representativa del sector. Puja fins al cim de l’Agulla de l’Alba. Simplement espectacular. Això si, només 8 o 9 seguros en els seus més de 30 metres.

Nesa fent aquesta via
-Central: 5b, 20 m. (*). Poc recomanable. La pujo per posar les cintes al 6c del costat. Només 4 seguros. Rara, discontínua i amb algun bloc sospitós. En aquesta via i l’anterior són clarament visibles els efectes dels varis desequipaments que ha patit la zona ja que podem veure molts parabolts sense xapa i torçats.
- Xiu-xiu: 6c, 20m. (**). Primera part de la via molt vertical i fina, però dura poc. Una bona opció per estrenar-se en el món dels 6cs.
-Punguina: 6b, 20m. (**). Bastant similar a l’anterior. No hi veig un grau sencer de diferència.
...properament: Perles (Capítol 2). Roc d'en Betriu i Sector dels Roures

3 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Molt bones fotos Pere, es veu molt atractiu Perles, a veure quan hi anem! encara que vosaltre dos ara estareu saturats de la zona no? tres dies dónen per molt.
A veure si quedem aquest cap de setmana.

Xavi ha dit...

Hola Jaume a veure quan puges a fer una visita. Per cert tens el bloc una mica aturat no??? Aquí dalt, ja ho sap el Pietro, sempre tindreu un plat a taula i un llit, a part de molta pedra per trepar és clar!

Pietro ha dit...

Jaume: Què va!, res de saturats,...segur que tornarem a Perles perquè ens agrada molt i encara tenim molta feina per fer!
Aquest cap de setmana sortirem el diumenge, però encara no sabem on,...algunes idees són: Tartareu o la Mussara o la Cova de l'Arcada.
Efectivament, certifico que a can Grané-Oliva, s'hi dorm i menja perfecte i el Lluc es porta molt bé!