PERLES (CAPÍTOL 2)

DIA 2 (13/10/07) : ROC D’EN BETRIU
Passem una nit força tranquil·la dins del cotxe, que tenim “adaptat” per aquestes ocasions (l’adaptació consisteix bàsicament en abaixar els seients de darrera i estendre uns matalassos; rudimentari però suficient per una o dues nits), només alterada pel soroll d’uns galls amb el rellotge biològic una mica trastocat. El dia es lleva net i radiant i no podem evitar fer un passeig pel poblet i fer unes quantes fotos, mentre fem temps perquè la roca vagi agafant l’escalfor del sol. El sector escollit per aquest segon dia és el Roc d’en Betriu (ressenya aquí); 40 vies entre 5c i 8a, però amb predomini del 6b-6c. Malgrat estar a tocar de l’Agulla de l’Alba, l’escalada en aquest sector resulta totalment diferent. Aquí la majoria de vies són verticals i amb algun desplom. Algunes amb bons “cantos” als trams més desplomats, però són poques; només les més faciletes (els 6as i 6bs). La resta, sumen a la verticalitat l’escassetat de grans preses i ens caldrà una bona tècnica sobre regletes i petites preses.

Vista del sector (a la dreta del coll) i Nesa escalant-hi (Mirador,5c)
Aquí fem:
-Mirador: 5c, 32m, (***): La via més llarga del sector i curiosament la més fàcil. Segueix un marcat diedre fisurat que puja en diagonal ascendent cap a la dreta. L’escalada discorre sempre per la placa dreta del diedre. Bons “cantos”, combinats amb algun pas més tècnic i llarg. Molt recomanable.
-Bloc Suspès: 6a, 20m. (***): Una altra via tres estrelles, caracteritzada per un bloc-estalactita d’aspecte amenaçador a uns 10 metres del terra. Tot i que aquest bloc constitueix una excel·lent presa tant de mans com de peus, penso que seria millor evitar-lo, no fós cas que algun dia hagin de canviar el nom de la via. La clau de la via és el començament, força vertical i fi.
-Heidi: 5c, 15m. (*). Teòricament la via més fàcil del sector, però no val la pena; rara, discontínua i potencialment perillosa en cas de caiguda.
-Mestral: 6b, 25m. (***). Una passada de via. Primer desplomet amb bons “cantos”, després placa fins a un sostret amb “truc” i finalment altre cop placa d’adherència.
-Xaloc o l’Alzina: 6b+, 25m. (***). Sembla una copia de l’anterior ja que té els mateixos elements però amb un xic més de dificultat en tots ells.

A la tarda ens traslladem a l’Agulla de l’Alba (veure Perles, capítol 1), ja que aquí la Nesa no pot escalar gaire. Allí rebem la visita del Xavi, la Núria i el Lluc, que fa el seu debut en una zona d’escalada!...crec que de moment no entén gaire que fan uns senyors penjats per les parets. Ens conviden a passar la següent nit a casa seva, a la Seu, i acceptem encantats.

DIA 3 (14/10/07): SECTOR DELS ROURES

Xavi escalant en aquest sector.

Aquest és sens dubte un dels meus llocs preferits. Ho té tot per esdevenir popular: roca excepcional, grau generós, peu de via còmode i paisatge de primera. Per sort, crec que hi ha dos factors que impediran la seva excessiva massificació: una aproximació llargueta (uns 30 min.) i amb forta pujada i l’absència de vies molt fàcils. Avui ens ajuntem una bona colla de totes les edats, tal com ha explicat molt bé en Xavi al seu blog. Entre ells el Pol i la Gemma, que han pujat des de Sabadell; una bona quilometrada però han acabat el dia convençuts que ha valgut la pena. La característica més destacable del sector és el seu calcari gris i vertical, ple de franges horitzontals gairebé totes bones. Lògicament a les vies més difícils aquestes franges es fan més romes o desapareixen del tot i donen pas a la típica presa petita de Perles. Per posar alguna pega a la roca, en alguns llocs fa com una mena de coliflors punxants que fan mal als dits. Un altra tema a millorar són les reunions ja que totes són des de dos parabolts amb anella separats, cosa que provoca el conseqüent arrissament de cordes.

Nesa escalant la via Mykonos, 5c
Aquí fem:
-Corfú: 6a, 20m. (**). Característiques típiques del sector.
-Patufet: 6a+, 20m. (**). Igual, però amb un pas més fi a la meitat.
-Pioners: 6a, 20m. (**). Una altra més del sector dret de lla paret. Ideals per escalfar.
-Meteora: 6b+, 20 m. (***). Aquí la cosa ja canvia. Verticalitat accentuada i no tanta presa rematada per un desplom, aquí si amb bon canto.
-Sol-Solet: 6c, 20m. (***). Semblant a l’anterior, però té un primer tram en semi-diedre i la superació del desplomet és molt més tècnica.
-Piruetes: 6c, 20m. (***). Via plaquera amb el tram clau a la meitat on trobem un flanqueig molt fi per anar a caçar un bon forat. Faig bé aquest pas però surto molt apurat i en arribar a un sostret que hi ha a dalt vull anar massa ràpid perquè em comencen a fallar les forces i em rellisca un peu. Llàstima,...ja la tenia i aquest si que és un bon 6c!.

Pere escalant al sector dels Roures

Segur que tornarem!