SARDENYA 5: EL NORD-EST

A vegades els condicionants d’allotjament i transport t’obliguen a planificar parts d’un viatge que per iniciativa pròpia mai hauries inclòs. Però també acostuma a passar que aquestes parts esdevenen sorpreses agradables doncs descobreixes llocs que no entraven al teu planning inicial. Explico tot això perquè el nostre ferri de tornada sortia el dia 31 de juliol a les 6 de la matinada de Porto Torres i això ens obligava a passar la nostra última nit en aquesta ciutat. I clar, ja posats a parar la tenda a un lloc nou, vam pensar passar-hi tres nits.

Illa de Tavolara, des del Monte Mandriolo (Capo Ceraso), el dia que ens traslladàvem de Cala Gonone a Porto Torres

 Aquesta part de l’illa a primera vista no té massa encant, ni tampoc destaca per les seves zones d’escalada. La més popular és Osilo i no és massa adequada per l’estiu ja que de la seva desena de sectors només un parell tenen unes quantes hores d’ombra. Al final però, per no desentonar amb la resta del viatge, tots els llocs que vam visitar en aquesta zona també ens van agradar força:

OSILO-DIMENSIONE VERTICLE. DIA 29 /07/2012

No anava jo molt convençut de triomfar gaire en aquest sector, ja que sobre el paper es tractava de vies curtes i molt desplomades i potser per això no ens donem gaire pressa per anar a escalar. Al matí anem a una de les considerades millors platges de Sardenya: La Pelosa a Stintino, i fins ben entrada la tarda no convenço la Nesa per anar a veure què tal són les famoses parets desplomades i farcides de forats d’Osilo.

La Pelosa (Stintino)

Ens hauria agradat poder escalar a La Muraglia, el sector estrella d’aquesta escola, però resulta del tot impossible a l’estiu. A l’hora de la veritat Dimensione Verticale també ens va agradar força: trobem moltes més vies de les que portàvem ressenyades i més variades del que ens esperàvem. Al final apurem el dia fins que es fa fosc, ja que fins i tot les vies fàcils que prova la Nesa resulten interessants i divertides.

-Nº DE VIES: 40 i creixent

-ALÇADA: 400 m.

-ORIENTACIÓ: E - NE. Ombra a partir del migdia

-APROXIMACIÓ: 1 min.

-VIES REALIZADES (graus corresponents a la guia Pietra di Luna 2005 que contenen algunes discrepàncies importants amb alguna ressenya que corre per internet. Com sempre, entre parèntesi, el que em va semblar a mi):

-Derby, 4c (5a), (**)

-Bomboline, 5a (5c), (**)

-Amicici, 6b (6b+), (**)
-¿? (dreta de bomboline), 6b?, (**)

-Miss Italia, 6c+, (***)

-Chi si Loda s’imbroda, 5a (5b), (**)

Nesa gaudint de la bona roca i la verticalitat d'Osilo

CASAROTTO (CAPO CACCIA). DIA 30/07/2012

Un altre sector “de propina” que visitem fent cas a les recomanacions d’un company sud-tirolès que vam conèixer a Villagio Gallico. En aquest cas les meves reticències venien perquè es tracta del típic sector històric en penya-segats marins, del qual la guia posava que havia caigut bastant en l’oblit. Afortunadament vam fer cas al Maurizio, perquè només per la situació i vistes ja val la pena visitar aquest sector. Les poques vies que vam provar també van ser molt bones i l’equipament també. L’únic inconvenient del sector, és que el vent acostuma a bufar fort i de component marí, així que és habitual trobar-se la roca amb tacte salat i humit, cosa que dificulta molt encadenar el teu grau màxim.

-Nº DE VIES: 50

-ALÇADA: 100 m.

-ORIENTACIÓ: O. Ombra fins les 13:00 - 14:00.

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Ricardino, 5b, (***)

-Gata Maiala, 6b, (***)

-Banana Moon, 6c+, (***). No encadenada

-Su Barraccoccu, 6a+, (***)

Probablement un dels V més fotogènics del món!

A la tarda ens acomiadem de Sardenya passejant pels històrics carrers de l’Alguer (...i agafant una bona insolació!), pensant que hem fet molt bé donant una segona oportunitat a aquesta illa i que segurament hi haurà una tercera, perquè ens ha quedat moltíssima feina per fer.

Capo Caccia des de l'Alguer

Es curiós que en el mes llarg que ja fa que hem tornat, hem parlat amb molts companys que els ha passat el mateix que a nosaltres: una primera visita a l’illa que no els ha acabat de convèncer. En la meva modesta opinió el principal error que es comet al visitar Sardenya és que la gent hi va amb “mentalitat Kalymnos”. És a dir, m’estic a un lloc on en un ventall de 10 km. tinc els millors sectors del món. Aquí la cosa és molt diferent. Plantejar-se un viatge d’escalada a Sardenya és molt més; ve a ser quelcom semblant a plantejar-se un viatge  d’escalada a Catalunya. És impossible veure-ho tot. Les zones d’escalada es compten per centenars i cal una molt bona planificació d’allotjaments, desplaçaments i selecció de sectors en funció de l’època de l’any. Sense oblidar els atractius turístics, culturals i paisatgístics de l’illa. Si ho feu així estic segur que trobareu allò que busqueu!

Espero que aquestes cròniques us ajudin en aquesta tasca...Aquesta és la principal i sana intenció d’aquest bloc ;)