MARROC 2: AMELLAGO

La zona d’escalada d’Amellago és encara una gran desconeguda, probablement eclipsada per la propera zona del Todra. Però mica en mica va sortint de l’anonimat gràcies al boca a boca i a alguns articles en revistes (Desnivel 286) o alguna piulada per internet (de fet les dues referències que us acabo d’indicar són del mateix autor: en K.). En aquests dost articles ja es detallen les informacions pràctiques més rellevants i per tant jo no m'hi extendré gaire. 

Potser només afegir que si es ve del Nord (Fes) tal com vam fer nosaltres la millor opció és agafar una carretereta que surt de Rich i en uns 40 o 50 quilòmetres ens porta fins a Amellago. És una carretera molt estreta però asfaltada en tot el seu recorregut, tot i que l’ultima versió del mapa Michelin encara indica un tram sense asfaltar. Aprofito per comentar ja, que la continuació fins a les Gorges del Todra també està 100 % asfaltada. Una altra "novetat" és que per la zona cada vegada hi ha més albergs o "gites d'etape", la majoria humils cases de fang berbers que ofereixen allotjament a la seva propia casa. També hi ha un nou hotel, l'Hotel Africa, del qual ens en van parlar força bé. Tot a preus que oscil·len entre els 100 i els 150 dirhams la mitja pensió.

La nostra opció: l'Oasis Tizaruine o Chez Mimoun

Amellago o les Gorges d’Imiter compten ja amb més de 200 vies d’escalada esportiva i un parell de vies llargues. Però el potencial de desenvolupament de l’escola és pràcticament il·limitat...Incha allah! O potser aquí caldria dir Si Mimoun vol. I és que aquest personatge és el principal impulsor i “guardià” de la zona. No serè jo qui critiqui (...ni alavi) la seva gelosia en guardar curosament les ressenyes i secrets de la zona. Si us allotgeu al seu refugi, cosa que fan la majoria d'escaladors que visiten la zona, ell us informarà amb pèls i senyals de tots els sectors i fins i tot us deixarà gratuïtament les ressenyes (o almenys amb nosaltres ho va fer), això sí: demanat-vos que no les ensenyeu a ningú ni del país, ni de fora. Com a escalador pioner local i tenint en compte l'esforç que hi ha dedicat i lo difícil que és aconseguir un mitjà de subsistència en una zona tan rural, personalment crec que resulta comprensible aquest afany d'exclusivitat de la informació.

La roca de la zona tothom diu que és calcària i semblant a la del Todra, però a mi em va semblar arenisca amb matriu de cimentació calcària (si he dit una barbaritat algun expert en geologia passa per aquí ja em corregirà). De fet algunes vies em van recordar l'escalada al Grau dels Matxos, tot i que aquí la roca és molt més adherent i ofereix més preses en forma de foradets, fissures, gotes d’aigua, etc. Als sectors que vam visitar la roca la vam trobar prou bona, sense arribar a l’excel·lència del Todra. Escalada força variada, des de plaques de finura i regletes a desploms atlètics i fins i tot algunes xorreres espectaculars. Però sens dubte el que més ens va agradar d'Amellago fou la sensació d’estar lluny de tot, l’austeritat i immensitat dels paisatges i l’entorn rural que t’envolta.

En els dos dies que hi vam estar vam visitar els següents sectors:

ENVERS DE GRENOUILLES + COLONETTE

Sectors situats a les Gorges d'Imiter amb aproximació mínima. De fet a aquest dos sectors caldria sumar-li Grenouilles i Frigo, ja que pràcticament estan enganxats. En total una cinquantena vies entre el 4+ i el 8a i pràcticament tots els tipus d'escalada representats: plaques de regletes, diedres, fissures, xorreres, desploms... 

Segurament constitueixen la zona més completa d'Amellago i diria que són d’obligada visita si disposem de pocs dies. També permet convinar sol i ombra el mateix dia. Aquí vam fer les següents vies:

-Via Española 3, V+, 12m (**) (4 bolts). No està malament per començar. Curteta però variada, amb passos atlètics i flanqueig final una mica forçat. Ja ens posa en alerta que el grau estarà colladet (6a?)

-Via Francesa 1, 6a+, 20m (***) (8 bolts). Una via força completa: entrada explosiva, diedret finet i placa final difícil a vista. (6b?)

-Via ¿? (a l’esquerra de l’anterior), 6a+, 20m (***) (8 bolts). Una altra bona via variada que va alternant desplomets i plaques de regletes. (6b?)

 

A les vies anteriors

-Attention le point, 6b, 20m (***) (9 bolts). Una de les joies d’en Mimoun. Tècnica i regletera, però també amb algun pas de tibar. (6b+?)

Tot i que el cel comença a amenaçar pluja, ens traslladem ràpidament a la paret del davant, sector Colonette i tenim temps de fer:

-Les Dentelles de gounies, 6a+, 15m (**) (5 bolts). Una “anada d’olla” de via: va enllaçant sistemes de xorreres, però ho fa en diagonal molt acusada. Espectacular però pel meu gust massa forçada. Necessari fer-la en tope rope per recuperar les cintes i em toca novament a mi sota un intens xàfec! (6b?)

La pluja torrencial ens fa fora a les 15.00.

BERBER CORSE

El segon dia dubtem entre Solitude, qui tothom considera el sector estrella d'Amellago, i Berber Corse. Finalment ens decidim pel segon ja que ni l'aproximació, ni el grau de les vies de Solitude s'adapten gens al gust de la Nesa.

Però Berber Corse també ens va agradar molt. Sectoret amb només 9 vies, però llargues (30-35 metres) i dels graus ideals per la Nesa i per mi: entre V+ i 6c. Aproximació llarga (45 min.) però fàcil i vistes espectaculars. És un sector bastant nou equipat majoritàriament per un escalador de Còrcega, on predominen les plaques de finura i l’escalada tècnica. Aquest dia gaudim de la banda sonora que creen els càntics i pregàries d'unes noies berbers que estan recol·lectant uns feixos enormes d'una herba punxant i un pastor de cabres.

Abans de que la pluja ens torni a fer marxar cames ajudeu-me a les 14:00 tenim temps de fer:

-¿?, 6a (al centre del sector), 33m (***) (12 bolts). Placa principalment de regletes i fissuretes, amb algun forat ocasional més bo. Abundància de peus en adherència...i carai com s’adhereix aquesta roca! (6a+?)

 La Nesa i un servidor en aquesta via

-¿?, V+ ( a l’esquerra de l’anterior), 33m (***) (10 bolts). Deu ni do com et posa les piles per ser només un cinquè. La via va enllaçant plaques de regletes on cal estar molt atent perquè les xapes allunyen i moltes vegades el millor camí entre elles no és la recta. Final espectacular!

-Gruyere Bereber, 6c/6c+, 33m (***) (12 bolts). Similar a les anteriors però amb un ingredient extra: al mig trobem un parell de bombos seguits per plaques farcides de foradets més aviat roms i petits (d’aquí el nom). En un d’aquests bombos hi ha el crux de la via: un pas molt a bloc que requereix molta flexibilitat i força de dits. La via és força nova (octubre del 2011) i encara té el grau per confirmar. A mi em calen 2 intents per encadenar. A vista em sembla 6c+ com a mínim. A la segona potser 6c, però el pas de bloc el trobo igualment molt dur.

Ens hauria agradat estar algun dia més a Amellago, però també tenim moltes ganes de conèixer el Todra, així que aquella mateixa tarda fem el trasllat en dues horetes llargues de trajecte molt bonic.