15 d’abril 2012

MARROC 1: PRIMERES IMPRESSIONS


Els que seguiu habitualment aquest modest blog ja sabeu que sovint utilitzem l’escalada com a pretext per viatjar. I en el currículum de tot “escalador-viatger” com déu mana no hi podia faltar el Marroc. També sabeu que habitualment no m’extenc gaire en els aspectes no escalatoris dels viatges, però aquesta vegada no me’n puc estar de comentar algunes anècdotes i vivències, ja que tot el que ha envoltat l’escalada ens ha frapat tant o més que aquesta: els paisatges, les medines, l’hospitalitat berber, el menjar...


Hem comprovat la certesa del tòpic sobre el Marroc: “tanc proper i tan llunyà” i saber que estàs vivint immers en una cultura tant diferent a la nostra a poc més d’una hora d’avió encara ho fa tot més especial i autèntic.

Per tal de copçar i viure al màxim el país en els pocs dies que teníem (10) ens vam plantejar el viatge com un “road trip” en el qual l’escalada va ser la part més important (5 dies: 2 a Amellago i 3 al Todra) però pel camí també vam visitar la Medina de Fes, el Palmeral i Kasbahs d’Skoura, el Ksar d’Aït-Ben-Haddou i moltes altres sorpreses que van anar apareixent en els 1000 Km. que vam fer. Vam llogar un cotxe a l’Aeroport de Fes i el vam tornar a l’Aeroport de Marrakech. La ruta seguida fou la següent:

Arribar al Marroc i posar-se a conduir en direcció al centre de la Medina de Fes seria quelcom semblant a arribar a Catalunya tot desembarcant al Port de Barcelona i ficar-se per la zona de Les Rambles en un dia de cel·lebració blaugrana, vaja que va ser la nostra primera prova de foc. La vam superar sense masses problemes tot seguint els plànols que ens havíem imprès amb tot detall amb el google maps. De seguida te n'adones que les carreteres al Marroc no permeten mantenir velocitats mitjanes gaire elevades (comptar uns 50 Km/h), no perquè no estiguin bé, sinó perquè en qualsevol moment et pot aparèixer qualsevol cosa o ésser viu: motos, bicis, mules, paradetes ambulants, nens...I diguéssim que ningú té massa pressa ni interès per apartar-se. Un cop posats en el caos de la Medina de Fes la solució va ser trucar al nostre hotel (Dar Moula) i en 2 minuts va aparèixer el Mohamed que ens va rescatar dels guies i aparcacotxes improvisats en un plis plas.

La visita a la Medina de Fes, la més gran i autèntica del món, és un impacte pels sentits totalment recomanable. Això sí, si disposeu de poc temps és indispensable fer-la amb guia. En aquest cas en poc més de migdia haureu vist els punts i souks més significatius. En cas contrari el més probable és que als 5 minuts estigueu completament perduts.


Nosaltres hi vam dedicar el nostre primer matí al Marroc.

A les tres de la tarda ja estàvem a punt per iniciar la nostra ruta cap al sud, atravessant l’Atlas mitjà en direcció a Amellago, el nostre primer destí d’escalada. Aquesta ruta és força bonica ja que només sortir de Fes et comences a enfilar cap una zona molt verda amb uns boscos de cedres impressionants. Després ja penetres a una zona interior molt més seca i desèrtica. Comptàvem unes 6 hores per arribar a Amellago, però a mig camí el que havia de ser una simple parada tècnica per posar gasolina i comprar quelcom per menjar es va convertir sense saber ben bé com en una visita a una “Maison Berber” per prendre el te i de passada comprar catifes. Segurament va tenir molt a veure en que ens deixéssim “engatussar” que el noi que ens va tirar l’ham parlava un català de Girona, que molts d’aquí ja voldrien! Total: les 9 del vespre i encara ens queden més de 2 hores per Amellago! Conduir per les carreteretes de l’Atlas negre nit, sota la pluja i sense massa coincidència entre el que surt al mapa i el que et vas trobant té el seu què, però finalment a les 11 tocades arribem al nostre destí: la Guite d’etape del Mimoun”. L’últim sobresalt és que el tio està dormint i ha apagat el mòbil. Després d’insistir una mica amb el timbre finalment ens obre i ens rep amablement. Ja som a Amellago, al cor del Marroc berber! Continuarà...

Chez Mimoun, home, sweet home

9 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ei parella, suposos que vàreu disfrutar le sescalades, ja n'espero les properes cròniques i sí el Marroc és un país de sorpreses i contrastos i pro aprop!! com va anar amb les diarrees..?

Pietro ha dit...

Si l'escalada va estar molt bé! I de diarrees res de res ni tampoc cap altre contratemps de salut...i això que no ens vam poder resisitir a les amanides berbers que estaven boníssimes!

Gemma ha dit...

ostres, quin viatge més emocionant!!
M'alegro que us anés tan bé, heu tornat molt emocionats!
Ja tinc ganes de llegir el següent capítol ;)

jclaramunt ha dit...

Començar per la medina de Fes és una mica bèstia...sou valents!

Per a mi va ser dels millors viatges que he fet, el contrast és brutal!

I de guies catalanoparlants soposo que cada vegada n'hi ha més, l'efecte de la crisis es nota!

Xavi ha dit...

Quin viatge més interessant, que bé que us ho monteu! Un país tant proper i tant diferent...

Records!

Pietro ha dit...

Sí Gemma, la veritat és que ha sigut un dels viatges que més hem gaudit, és molt recomanable!
Ja ho pots ben dir Josep, però a l'hora de la veritat vam tenir més problemes a Marrakech que a Fes, ja que quan vam arribar a Marrakech, un dels carrers per on haviem de passar per anar a aparcar el cotxe a prop del Riad, s'havia convertit en un mercat i allò si que va ser un CAOS! Respecte els marroquins catalanoparlants, tens raó, en vam trobar una quants i molts deien això, que ara han hagut de tornar al seu país perquè aquí ja no hi havia feina.

maria roller ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
maria roller ha dit...

Gran post sobre el Marroc, m'ha encantat trobar el teu bloc ppor Internet, estic buscant com viatjar aquest estiu i la veritat que aquest tipus d'informació m'ajuda molt a veure com puc fer rutes i els llocs que puc visitar. A mi també m'ha ajudat molt el bloc de www.descubremarruecos.com

Pietro ha dit...

Hola Maria, encantat d'haver-te ajudat amb el post I que t'hagi agradat...ara el blog el tinc una mica abandonat :( Sort amb el teu viatge al Marroc!