La zona d’escalada d’Amellago
és encara una gran desconeguda, probablement eclipsada per la propera zona del Todra.
Però mica en mica va sortint de l’anonimat gràcies al boca a boca i a alguns
articles en revistes (Desnivel 286)
o alguna piulada per internet (de fet les dues referències que us acabo
d’indicar són del mateix autor: en K.). En aquests
dost articles ja es detallen les informacions pràctiques més rellevants i per
tant jo no m'hi extendré gaire.
Potser només afegir que si es ve del Nord (Fes) tal com vam fer
nosaltres la millor opció és agafar una carretereta que surt de Rich i en uns 40 o 50 quilòmetres ens
porta fins a Amellago. És una carretera molt estreta però asfaltada en tot el
seu recorregut, tot i que l’ultima versió del mapa Michelin encara indica un
tram sense asfaltar. Aprofito per comentar ja, que la continuació fins a les
Gorges del Todra també està 100 % asfaltada. Una altra "novetat" és
que per la zona cada vegada hi ha més albergs o "gites d'etape", la
majoria humils cases de fang berbers que ofereixen allotjament a la seva propia
casa. També hi ha un nou hotel, l'Hotel Africa, del qual ens en van parlar
força bé. Tot a preus que oscil·len entre els 100 i els 150 dirhams la mitja
pensió.
La nostra opció: l'Oasis Tizaruine o Chez Mimoun
Amellago o les Gorges d’Imiter compten ja amb més de 200 vies d’escalada esportiva i un parell de vies llargues.
Però el potencial de desenvolupament de l’escola és pràcticament il·limitat...Incha allah! O potser aquí caldria dir
Si Mimoun vol. I és que
aquest personatge és el principal impulsor i “guardià” de la zona. No serè jo
qui critiqui (...ni alavi) la seva gelosia en guardar curosament les ressenyes
i secrets de la zona. Si us allotgeu al seu refugi, cosa que fan la majoria
d'escaladors que visiten la zona, ell us informarà amb pèls i senyals de tots
els sectors i fins i tot us deixarà gratuïtament les ressenyes (o almenys amb
nosaltres ho va fer), això sí: demanat-vos que no les ensenyeu a ningú ni del
país, ni de fora. Com a escalador pioner local i tenint en compte l'esforç que
hi ha dedicat i lo difícil que és aconseguir un mitjà de subsistència en una
zona tan rural, personalment crec que resulta comprensible aquest afany
d'exclusivitat de la informació.
La roca de la zona tothom diu que és
calcària i semblant a la del Todra, però a mi em va semblar arenisca amb matriu
de cimentació calcària (si he dit una barbaritat algun expert en geologia passa
per aquí ja em corregirà). De fet algunes vies em van recordar l'escalada al
Grau dels Matxos, tot i que aquí la roca és molt més adherent i ofereix més
preses en forma de foradets, fissures, gotes d’aigua, etc. Als sectors que vam visitar
la roca la vam trobar prou bona, sense arribar a l’excel·lència del Todra.
Escalada força variada, des de plaques de finura i regletes a desploms atlètics
i fins i tot algunes xorreres espectaculars. Però sens dubte el que més ens va
agradar d'Amellago fou la sensació d’estar lluny de tot, l’austeritat i
immensitat dels paisatges i l’entorn rural que t’envolta.
En els dos dies que hi vam estar vam
visitar els següents sectors:
ENVERS DE GRENOUILLES + COLONETTE
Sectors situats a les Gorges
d'Imiter amb aproximació mínima. De fet a aquest dos sectors caldria sumar-li Grenouilles i Frigo, ja que
pràcticament estan enganxats. En total una
cinquantena vies entre el 4+ i el 8a i pràcticament tots els tipus
d'escalada representats: plaques de regletes, diedres, fissures, xorreres, desploms...
Segurament constitueixen la zona més completa d'Amellago i diria que són d’obligada
visita si disposem de pocs dies. També permet convinar sol i ombra el mateix
dia. Aquí vam fer les següents vies:
-Via Española 3, V+, 12m (**) (4 bolts). No està
malament per començar. Curteta però variada, amb passos atlètics i flanqueig
final una mica forçat. Ja ens posa en alerta que el grau estarà colladet (6a?)
-Via Francesa 1, 6a+, 20m (***) (8 bolts). Una via força
completa: entrada explosiva, diedret finet i placa final difícil a vista. (6b?)
-Via ¿? (a l’esquerra de l’anterior), 6a+, 20m (***) (8 bolts). Una
altra bona via variada que va alternant desplomets i plaques de regletes. (6b?)
A les vies anteriors
-Attention le point, 6b, 20m (***) (9 bolts). Una de les
joies d’en Mimoun. Tècnica i regletera, però també amb algun pas de tibar.
(6b+?)
Tot i que el cel comença a amenaçar
pluja, ens traslladem ràpidament a la paret del davant, sector Colonette i tenim temps de fer:
-Les Dentelles de gounies, 6a+, 15m (**) (5 bolts). Una
“anada d’olla” de via: va enllaçant sistemes de xorreres, però ho fa en
diagonal molt acusada. Espectacular però pel meu gust massa forçada. Necessari
fer-la en tope rope per recuperar les cintes i em toca novament a mi sota un
intens xàfec! (6b?)
La pluja torrencial ens fa fora a
les 15.00.
BERBER CORSE
El segon dia dubtem entre Solitude, qui
tothom considera el sector estrella d'Amellago, i Berber Corse. Finalment ens decidim pel segon ja que ni
l'aproximació, ni el grau de les vies de Solitude s'adapten gens al gust de la Nesa.
Però Berber Corse també ens va
agradar molt. Sectoret amb només 9 vies, però llargues (30-35 metres ) i dels graus
ideals per la Nesa
i per mi: entre V+ i 6c. Aproximació llarga (45 min.) però fàcil i vistes
espectaculars. És un sector bastant nou equipat majoritàriament per un
escalador de Còrcega, on predominen les plaques de finura i l’escalada tècnica.
Aquest dia gaudim de la banda sonora que creen els càntics i
pregàries d'unes noies berbers que estan recol·lectant uns feixos enormes
d'una herba punxant i un pastor de cabres.
Abans de que la pluja ens torni a fer marxar cames ajudeu-me a les 14:00 tenim temps de fer:
-¿?, 6a (al centre del sector), 33m (***) (12 bolts). Placa
principalment de regletes i fissuretes, amb algun forat ocasional més bo.
Abundància de peus en adherència...i carai com s’adhereix aquesta roca! (6a+?)
La Nesa i un servidor en aquesta via
-¿?, V+ ( a l’esquerra de l’anterior), 33m (***) (10 bolts). Deu ni
do com et posa les piles per ser només un cinquè. La via va enllaçant plaques
de regletes on cal estar molt atent perquè les xapes allunyen i moltes vegades
el millor camí entre elles no és la recta. Final espectacular!
-Gruyere Bereber, 6c/6c+, 33m (***) (12 bolts). Similar a les
anteriors però amb un ingredient extra: al mig trobem un parell de bombos
seguits per plaques farcides de foradets més aviat roms i petits (d’aquí el
nom). En un d’aquests bombos hi ha el crux de la via: un pas molt a bloc que
requereix molta flexibilitat i força de dits. La via és força nova (octubre del
2011) i encara té el grau per confirmar. A mi em calen 2 intents per encadenar.
A vista em sembla 6c+ com a mínim. A la segona potser 6c, però el pas de bloc
el trobo igualment molt dur.
Ens hauria agradat estar algun dia
més a Amellago, però també tenim moltes ganes de conèixer el Todra, així que
aquella mateixa tarda fem el trasllat en dues horetes llargues de trajecte molt
bonic.
3 comentaris:
Al frigo hi ha fins 8b
Bé segons les ressenyes del Mimoun hi ha un 8a+ a confirmar, que seguint la tònica de grau colladet ja em crec que pugui ser un 8b.
No havia sentit mai aquesta zona, es veu prou interessant i pel que dius mes tranquil que el Todra segur.
Publica un comentari a l'entrada