Balcó de Santaïna, aquest és el veritable nom d’aquest sector germà del Malpàs de Travil, i que jo, per desconeixença, en un post anterior havia anomenat simplement Balcó del Malpàs. Tot i la proximitat amb el Malpàs i les similituds existents, hi ha algunes diferències a tenir en compte:
-Grau bastant més collat que al Malpàs.
-Roca de pitjor qualitat. Amb això no vull dir que sigui dolenta, però algun còdol encara es trenca. Falta veure si millorarà amb més repeticions de les vies.
-Ombra a la tarda, excepte a les vies del final on el sol dura fins més tard.
En definitiva, diferències que fan d’aquest un sector més exigent que el seu veí. Això sí, si al Malpàs les vistes són bones, aquí ja són espatarrants!
En aquesta segona visita vaig fer les següents vies:
-L’oruga, confusa, 6a, 18m (**). Una de les més fàcils, tot i que l’entrada “se las trae” sobretot si estàs fred i poc habituat a la roca del sector. Després es converteix en una fàcil placa de grans còdols i acaba amb un espectacular esperó.
-Amanece que no es poco, 6a+, 22m (**). Comencem a confirmar que aquí no regalen res. Placa vertical o lleugerament desplomada. Bon canto tota l’estona però igualment arribo a dalt amb els braços com porres. Em dono per ben escalfat!
-Poliki Poliki, 6b+, 20m (**). Podríem dir que aquest era el meu projecte del dia, ja que en l’anterior visita em va quedar pendent d’encadenar. Doncs seguirà com a projecte perquè torno a fallar al mateix lloc: l’última xapa! El xapatge d’aquesta arriba després de 5 o
-6è aniversari, 6b, 20m (*****). Viot, pels passos i per la situació. Placa espurnejada de bombos que es superen sempre tibant de bon canto i final en un esperó molt espectacular.
jo mateix en aquesta via (la foto inicial també és d'aquesta via)
-Ocas, 6a+, 16m (**). Un altre 6a+ força exigent. Aquest per una entrada molt explosiva i morfològica seguida d’una placa finíssima d’estil montserratí.
-Ronnin, 6a, 14m (**). Placa-diedre força interessant que comença molt fàcil però es va posant fina fins al punt que l’entrada a la reunió te l’has de mirar molt i molt!
Nesa a Enjuto Mojamuto (V+)
En resum, no vam encadenar res de l’altre món però tenint en compte el grau ajustat del sector em dono per satisfet. A més, el dia radiant i la bellesa del lloc ens van compensar sobradament les penúries escalatòries, així que ja m’atreveixo a dir que hi haurà tercera visita!
Nesa a Enjuto Mojamuto (V+) i Gemma "topropejant" El dia del pare (7a)
6 comentaris:
Bona feina Pietro,Ja ens agradaria a alguns!!!
Quin dia més clar i quines fotos Pere! les vies pel que veig són dures, si la Gemma s'hi posa amb corda per dalt...
Ja ho crec que el grau és més dur aquí que al Malpàs... el 7a que vaig provar en top rope em va semblar inhumà, un desplom amb cantos laterals i llançaments que em sembla impossible d'encadenar :(
Però tot i així, tornarem, eh? Només per les vistes ja val la pena, je je je...
Companys "Recauxutats" amb constància arribaran els resultats!
La veritat és que l'escalada al Berguedà sempre té el plus dels paisatge: Malpàs, Malanyeu, Rocs de la Lluna i Joc de Pilota, Pla de l'Estany...
I sí, ja podem anar menjant més bistecs i espinacs si volem tornar al Balcó, jejeje
Com que encara no he estat a cap dels dos malpassos, crec que començaré pel fàcil! però ja toca, que ja fa més de dos anys que ho tinc pendent i ja no tinc excusa!
Conglomerat bergedanus!! sona molt molt bé!
Hey, I am checking this blog using the phone and this appears to be kind of odd. Thought you'd wish to know. This is a great write-up nevertheless, did not mess that up.
- David
Publica un comentari a l'entrada