ESCALADES DE TARDOR PELS VOLTANTS D'AINSA

Ainsa no destaca precisament per ser un punt calent de l’escalada esportiva. Però la capital del Sobrarbe, en ple Pirineu Aragonès, ens pot servir com excel·lent camp base per visitar algunes escoletes molt interessants. Jo ja feia temps que li tenia ganes a aquesta zona i aquest passat pont de Tot Sants per fi vam trobar l’ocasió per saldar aquest deute. Concretament el nostre camp base va ser el Centro de Vacaciones de Morillo de Tou, un lloc “bbb” (bo, bonic i barat). I les escoles visitades van ser Olvena, Foradada del Toscar i Ligüerre del Cinca. Totes elles es caracteritzen per ser escoletes modestes però amb un calcari boníssim i un enorme potencial aperturista.

DISSABTE 30/10/10: OLVENA

De camí cap a Ainsa parem a Olvena i més concretament al sector Garrapatillos Alto. Olvena és una escola força veterana amb vies de tall esportiu, però també amb força vies clàssiques de tàpia. Malauradament cap al migdia comença a ploure i només podem fer les següents tres vies:

-Zaki, V+, 15m, (*). Via rareta, amb un pas força exigent per ser només V+

-Después de un año, 6b, 32m, (*). Via que a primera vista promet molt perquè segueix un estètic esperó, però quan t’hi poses decep una mica. Les xapes s’obstinen a seguir el fil de l’esperó, però la línia lògica de l’escalada va molt més a l’esquerra. Via força “expo” ja que al fet que acabo de comentar se li suma la generosa distància entre espits.

-Cristina, 6b+, 32m, (***). Magnífica i llarga placa vertical amb passos fins i tècnics. Clàssica del sector.

DIUMENGE 31/10/10: AÑISCLO I ORDESA

Segueix plovent i decidim canviar els peus de gat per les xiruques i la càmera, i anar a respirar tardor en estat pur. Fem primer una ruta en cotxe pel Cañón de Añisclo i a la tarda la típica excursió per la Vall d’Ordesa fins al Circo de Soaso.

DILLUNS 01/11/10: FORADADA DEL TOSCAR

Espectacular paret foradada a recer de la no menys espectacular Peña Montañesa. Impossible no fixar-s’hi si sou escaladors i heu passat per la carretera que uneix Campo i Ainsa.

Per fi gaudim d’un dia sencer de bones escalades:

-Via 20, V+, 20m, (**). Bona via en el seu grau amb un primer tram força atlètic.

-Via 19, 6b, 32m, (***). Excel·lent via. Comença vertical i atlètica i acaba amb una fina placa molt tècnica

-Via 15, 6a, 15m, (**). Placa vertical amb un petit desplom a dalt i sempre amb bon canto, però algun de bastant sobadet.

-Via 16, 6a, 15m, (**). Idem però sense el desplomet final.

-Via 7, 6b+, 20m, (**). Aquesta via comença fina i ajaguda fins a sota un bombo on hi ha la seqüència clau. Després acaba amb una bona placa vertical. Via molt “expo”: només 5 xapes en 20 metres!

-Via 8, 6c+, 20m, (**). Aprofito per equipar-la des de l’anterior però no l’encadeno. No hi ha manera de treure el pas del bombo, aquí amb molt menys canto i difícil de pujar els peus.

(numeració extreta de la guia Benasque i alrededores, edició 2001)

DIMARTS 02/11/10: LIGÜERRE DEL CINCA

Visitem el sector més clàssic: La Corona (derecha) i resulta la gran sorpresa d’aquests dies: paisatge i roca de primera, i tranquil·litat assegurada. La roca és un calcari excepcional de canalons i gotes d’aigua. Per posar-li algun inconvenient, les vies resulten una mica repetitives i el grau màxim és 6c+. Totes són de placa més o menys vertical i fina segons el grau.

Aquí fem:

-El símil del agujero, 6a, 18m, (**)

-De los picoletos, 6a+, 18m, (**). Dura pel grau.

-El gerente està impaciente, 6b+/6c, 20m, (***). Clàssica del sector

-El hombre de Nearfrontal, 6c/6c+, 20m, (***).

-Morros de modorros, V+, 20m, (***). Molt bona pel grau.

I no podem evitar marxar del Sobrarbe sense fer una última ullada al Monte Perdido: