UN "NOU COMENÇAMENT" PEL FINAL DE MEDIONA

No deixa de ser curiós que de tots els sectorets que componen la veterana escola de Mediona, a l’Alt Penedès, sigui precisament el sector Final de Mediona el lloc on es produeixi un “nou començament” per aquesta bonica, agradable, “aquàtica” i tranquil·la escola. Tot ho devem a la feina del Bermu (i companyia suposo), que no només ha reequipat i obert alguna nova via als sectors que ja apareixien a la guia “Barcelona i alrededores” sinó que s’ha tret de la màniga un sector sencer a la dreta del riu Mediona que té com a principal virtut tenir ombra pràcticament tot el dia.

El sector clàssic (la corda penja de la via Letzia). A la dreta s'intueix el nou sector.

Aquest nou sector, Final de Mediona dreta, compta actualment amb una quinzena de vies amb predomini de graus baixos i mitjos (V a 6c), però ja hi ha també un 8a+! L’escalada resulta força exigent, amb acusada verticalitat, regletes, foradets (alguns força dolorosos) i també alguna fissura. Fins aquí tot lo bo, però evidentment el lloc també té alguns inconvenients:

-La roca és la típica de cara nord, sempre recoberta d’una mena de barreja de liquen/terra i de tacte poc agraït perquè dóna la sensació de poca adherència. Aquest fet es veu agreujat perquè alguns panys de paret acaben de manera ramposa i sense solució de continuïtat comença una mena de bosc penjat i terrós que quan plou aboca tota aquesta terra directament a la paret.

-El grau està força dur, tot i que de moment és orientatiu, però si hi aneu vigileu amb alguns graus apuntats a peu de via. Semblaria que el sector és ideal per l’iniciació, perquè veureu moltes vies apuntades de IV a 6a. Per mi cap de les vies que vaig provar poden ser considerades 100% d’iniciació. De fet la Nesa va “pringar” força en algun d’aquest quarts! Si que es poden considerar d’iniciació en l’aspecte de l’equipament, que és molt abundant.

Nosaltres vam començar pel sector clàssic de l’esquerra, aprofitant que al matí encara tenia ombra i vam fer:

-Via 4, ¿?, V+,12m, (*). Via nova. Placa fineta i no tan trivial com sembla des de baix.

-La Nerea ja camina, V, 12m, (*). Característiques similars però més fàcil. (foto esquerra)

-Xemeneia, 6a, 15m, (**). Clàssica del sector, reequipada amb parabolts. No us deixeu enganyar per la guia “Barcelona i alrededores” que la marca de V. Només el començament ja us posarà a to!

-Letzia, 6b, 15m, (**). Una altra clàssica del sector reequipada. Comparteix entrada amb la Xemeneia, però de seguida va a buscar la placa de la dreta. Suo tinta per xapar el segon parabolt!

Jo mateix a la Xemeneia (6a)

Arriba el sol i ens traslladem al nou sector, just davant (poso el grau pintat a la paret i entre parèntesis el que em va semblar a mi):

-Tubo de rayos catòdicos, 6a+/6b (6b), 12 m, (**). Curta però exigent escalada que per sort té un esperonet a l’esquerra que de tant en tant et salva d’algun problema.

-Monodedos invertidos lujuriosos, 6b/6b+ (6c+), 12m, (**). Placa de regletes i microforats amb una entrada terrorífica que cap dels que el provem (a part de mi, 4 persones més) aconseguim solucionar. Posteriorment el “pare de la criatura” em va comentar que a l’entrada es va trencar una regleta que pot haver fet augmentar sensiblement la dificultat de la via.

-Viernes de canal, IV+/V (V+), 15m, (*). Una de les vies d’iniciació que fa la guitza a la Nesa. Té un pas força cabronet al començament. D’acord que només és un pas, però de IV res de res.

-Que dulce eres puta, V+/6a, 15m, (**). Aquesta sí, estic d’acord amb el grau i és una placa força bonica de bons forats. Llàstima que quan arribes a l’últim parabolt de la via i s’acaba la paret, t’adones que no hi ha reunió i que has de fer un flanqueig guarrillo a la R de la dreta o a la de l’esquerra.

-Semental sentimental, 6a (6a+), 15m, (**). Semblant a l’anterior però amb una panxeta final que té la seva història a vista.

-Casco mío guarro?, 6a+/6b (6b/6b+), 15m, (**). Fissura bavaresa d’escàndol amb l’únic inconvenient de tenir algun tram de peus relliscosos perquè la paret està plena d’un polsim blanc.

Nesa al peu de les noves vies del sector clàssic

En definitiva, l’escola no m’ha entusiasmat, però crec que és un bon recurs si busquem ombreta i no volem anar gaire lluny. No descarto noves visites.

Ressenyes i molt més informcaió al Blog del Bermu i al Blog del Castell de Mediona.