La primera sorpresa és comprovar que la zona és més tranquil·la i acollidora del que ens esperàvem i la roca té bona pinta; un calcari blanquinós o fins i tot cristal·litzat amb molts forats i ponts de roca (molts aprofitats com a punts d’assegurança naturals).
La segona sorpresa és que al bell mig del sector principal hi ha un gran forat a la roca per on surt un corrent d’aire fresquíssim, talment com un aire condicionat, cosa que s’agraeix força entre escalada i escalada i per posar l’aigua en fresc!
Comencem per unes vietes a la dreta de l’esmentat forat, totes elles deuen rondar el V+ i, tot i que curtes són boniques i aptes per escalfar.
Ja escalfat faig (noms extrets del blogs del Fernando i graus que em van semblar):
-Aniversari, 6b/6b+, 15m, (***). Bona placa que es va posant dreta fins a desplomar amb una seqüència final força dura on cal anar per feina.
-Medul·la, 6c+, 15m, (***). De característiques similars, però amb la seqüència final més llarga i dura i potser més morfològica ja que tè algun pas força llarg. De fet no la vaig encadenar tot i fer-li dos intents.
...I a partir d’aquí llamps, trons i aigua...cap a casa ben refrescats!
4 comentaris:
Bones Pere,
soposo que aquesta zona ha tingut la sort o desgràcies d'estar molt aprop de la gran metropoli escalatoria com és Montserrat.
La veritat a mi em costa anar a les Paparres o a les Puces tenint dosis de conglomerat tant aprop...però això de la cova m'ha molat! Porto molt malament el tema calor!
Salut
Les puces i les paparres és el mateix lloc, oi?
Hi he estat un parell de cops i els desploms són descomunals! És una bona opció per buscar-hi ombra a l'estiu.
No Gemma. Les Paparres estan just a davant de les Puces a l'altra banda de la vall (al costat de Sant Salvador de les Espases). Jo a les Paparres no hi he anat mai.
ok... a les puces no hi he estat mai. Quins noms, aquests llocs! :(
Publica un comentari a l'entrada