GRAU DELS MATXOS

ATENCIÓ, MOLT IMPORTANT: ESTÀ TOTALMENT PROHIBIT APARCAR A LA CORBA ON NEIX EL CAMÍ CAP AL PEU DE VIA. Ens va venir a veure un dels propietaris queixant-se perquè hi havia un parell de cotxes aparcats allí i resulta que, tot i que aparentment hi ha espai per aparcar, per la pista hi passen molts camions i maquinària agrícola i necessiten tot l’ample per girar. A més és un punt on la pista fa molta pujada i alguns vehicles rellisquen. ES POT APARCAR PERFECTAMENT 200 METRES MÉS AMUNT, VIGILANT NO OBSTRUIR EL CAMÍ NI L’ENTRADA A CAMPS. ENS HI JUGUEM EL FUTUR DEL SECTOR!

Feta aquesta advertència comencem amb la crònica de la nostra primera visita al Grau dels Matxos. Em temo que en vindran moltes més per varis motius:

1-Simplement perquè ens ha agradat força.
2-Perquè hi ha un bon grapat de vies dels “meus” graus.
3-Perquè la vida dóna moltes voltes i si tot va béi ens uns mesets anirem a viure a Castellterçol, un poble a només 10 o 12 quilòmetres dels sector.

Marc P. a Thycodroma muraria (6b)

Sobre la roca, tots sabem que els Cingles de Bertí no són un prodigi de qualitat, però personalment m’ha sorprès força positivament. D’acord que té un tacte terrós, però quan trepitges ferm amb el peu té una adherència boníssima. A més, a la majoria de vies, va millorant a mesura que guanyem alçada. L’escalada és força original i diferent al que estem acostumats; hi ha molts cantos plans, molta fissureta i bastants roms i regletes. Tot això dóna lloc a una escalada bastant tècnica i difícil a vista, tot i que les marques de magnesi ens faciliten bastant aquest darrer aspecte. Vies de tots els estils: plaqueres, diedres, fissures, desploms. En definitiva un sector molt complert i variat.

Aquest diumenge hem estat una bona colla: Nesa, Gemma i Pol, Marc P., Marc R., Joan C. (aquests darrers en plan “Rodríguez” però amb la descendència: Oriol, Martí i Arnau). I animat per la presència de tanta quitxalla també ens ha fet una visita llampec en JosepC. amb el Pauet.

Jo he fet les següents vies:

-Xirimiri, V+, 15m, (**). Bona presa de contacte amb el tipus de roca i d’escalada dominants al sector.
-Andrex, 6a, 15m, (**). Curteta, però molt interessant i variada. Començament vertical i tècnic en busca de la millor regleta, tram fàcil, superació d’un sostret espectacular amb bon canto i arribada “curiosa” a la reunió.
-La Flauta, 6a+, 20m, (**). Interessant diedre xemeneia molt alpí amb un inici força brut i terrós però que ràpidament millora en qualitat de la roca i de l’escalada.
-Thycodroma muraria, 6b, 20m, (**). Espectacular fissura bavaressa amb el “crux” just quan s’acaba la fissura i hem de superar un sostret.

Jo mateix en aquesta via

-M.A.T. 2009, 6c/6c+, 20m, (**). Via duríssima i molt regletera. La més dura que he provat i la que tenia el grau més defassat a la ressenya original; 6b+. Actualment ja consta com a 6c i bastanta gent encara opina que es queden curts. A més els parabolts estan més separats del que és normal al sector.
-Enderrocs Puigdomenech, 6a+, 25m, (***). Senzillament boníssima i disfrutona a tope.
-Svedlana, 6c, 30m, (***). Una altra joia dels sector. Té dos passos clau: un al principi on et jugues un bon salt fins al terra abans de xapar la primera i l’altre un bombo gairebé a dalt força difícil a vista. De fet a mi no em surt tot i que m’ho expliquen. Després d’un descans trec el pas, però deixo l’encadenament de la via per un altre dia, que ja es fa fosc.

Marc P. encadenant Svedlana (6c) al segon pegue.

Per cert, les ressenyes actualitzades les podeu trobar “in situ” a dins d’una funda de plàstic i ja cap al final del sector. Per més informació podeu consultar els blogs del Fernando, el K., o el JosepC.