Doncs sí, només hem tardat 6 dies a tornar al sector Moscón o Torrent de les Grutes.
Aquest diumenge el temps pintava fred i ventós i la zona queda força arrecerada, així que vam pensar que era una bona opció per treure’ns l’espineta clavada d’haver fet tan poques vies la setmana anterior. A més aquesta setmana també venien la Gemma i el Pol que encara no havien estat mai en aquest sector.
Aquest diumenge el temps pintava fred i ventós i la zona queda força arrecerada, així que vam pensar que era una bona opció per treure’ns l’espineta clavada d’haver fet tan poques vies la setmana anterior. A més aquesta setmana també venien la Gemma i el Pol que encara no havien estat mai en aquest sector.
Gemma a Búscate un moscón (6b)
Comencem per les dues vies amagadetes a la dreta de l’inici de la ferrata. No sé d’on havia tret que aquestes vies eren 6as però a l’hora de la veritat les he trobat molt més difícils:
-La de la dreta, 25m, 11 químics i per mi 6b o 6b+ , (**). Primera meitat finíssima i vertical. M’agafa molt fred i amb la roca gelada i em costa horrors treure-me-la neta. La segona meitat té roca amb molt més canto i és més disfrutona i agraïda.
-La de l’esquerra, 25m, 10 químics i per mi 6b, (*). Via similar a l’anterior però amb l’entrada menys exigent. En aquest cas el pas clau està cap a la meitat en un tros molt vertical i de presa petitíssima. Aquesta via, però té un parell d’inconvenients que la fan poc recomanable: primer químic exageradament alt (millor passar la corda al baixar de la veïna) i roca bastant descomposta.
Mentre la Nesa i jo ens barallem amb aquestes vies la Gemma i el Pol es poleixen totes les vies del sector principal i decidim canviar a la Placa de l’Eva amb ells. Allí faig:
-via 63, 6b, 30m, (*****). Viot, vertical, mantingut i homogeni, sense cap pas que desentoni. Essència Desdetegada en estat pur!
Mentre la Nesa i jo ens barallem amb aquestes vies la Gemma i el Pol es poleixen totes les vies del sector principal i decidim canviar a la Placa de l’Eva amb ells. Allí faig:
-via 63, 6b, 30m, (*****). Viot, vertical, mantingut i homogeni, sense cap pas que desentoni. Essència Desdetegada en estat pur!
Pol (al 6b) i una escaladora francesa (al 6c) fent una cursa contra l'ombra.
-via 62, 6c, 27m, (***). Un altre viot, però no es tan homogènia. Podríem dir que és un 6b fins a la placa final, on la cosa es posa molt fina durant un parell o tres de metres.
Tot i que només són les quatre l’ombra ja ens ha atrapat i el fred comença a ser insuportable, així que pleguem veles i cap a casa ben contents per una altra bona jornada d’escalada montserratina.
Tot i que només són les quatre l’ombra ja ens ha atrapat i el fred comença a ser insuportable, així que pleguem veles i cap a casa ben contents per una altra bona jornada d’escalada montserratina.
Unes imatges molt difícils de veure: la Nesa i jo escalant simultàniament!. Ella al 6b i jo al 6c.
6 comentaris:
Hi.
A las de la izquierda y la de la derecha las tenía de 6a. -informadas, no las he probado-
Aprovecharé para poner una nota a pie de reseñas.
Creo que debeis ser los únicos que las han hecho.
S2
Doncs sí que fa gràcia veure-us a tots dos de cara a la paret!! amb el vent d'aquest cap de setmana vau fer bona tria, aquest racó érs ben arrecerat i calentonet...no com nosaltres que ens entestem en posar-nos a les cares nord quan no toca!!!
Enhorabona per l'activitat, trobar un lloc on s'estes bé no va ser una tasca fàcil aquestcap de setmana.
Amb el vent que feia, vam fer molt bona tria!
Les vies de la placa de l'Eva són guapes guapes! El proper cop hem de començar a atacar els 7a's de l'esquerra, eh Pere?
El 6b de la via 63 és xulíssim!molt guapo! la senyora francesa i jo vam fer la nostra peculiar cursa "cuita el sol"
Sí, pel que he llegit als altres blogs sembla que vam fer una bona tria, jejeje.
Fernando: No sé si serem els únics que les hem fet, però molta gent no les deu fer no! La de la dreta començava a tenir alguna branca de la canal del costat que l'envaïa i que vaig netejar. És una bona via amb bona roca. La de l'esquerra ja no és tan bona perquè la roca es trenca més. De fet hi havia un parell o tres de cantos sicats; un de molt curiós: un cigronet de no més d'un parell de centímetres!
Publica un comentari a l'entrada