Avui permeteu-me un post una mica especial. En primer lloc perquè per primera vegada en aquest blog no hi ha fotos (la bateria de la càmera va decidir que estava millor descansant al seu carregador!). I en segon lloc perquè el vull dedicar especialment a la meva companya de cordada i de vida: la Nesa.
Diumenge 28 de juny, la vaig “enganyar” per anar a fer el Camí del Tro (6a, 150m) a la Sud del Pedraforca…i dic enganyar no pas per la via, sinó per l’aproximació. Resulta que ella pateix dels genolls i vaig subestimar la "passejadeta" que hi ha per arribar-hi. Vam optar per fer-la des del Mirador del Gresolet, i el que teòricament havia de ser una hora i mitja es va convertir en gairebé 3! La veritat és que no recordava que el camí fos tan pesat, però ara que ho he vist des de la seva òptica la pujada des de la tartera de l’enforcadura fins la carena de les Costes del Dou és molt dura, amb trams molt drets i d’altres amb el típic pedregar de dos passes endavant i tres enrere! Un cop a la carena encara cal seguir-la un bon tros que també resulta molt entretingut. Total que vam començar a escalar a la una!
Sobre la via res a dir, excepte que és guapíssima: roca, paisatge, equipament i ambient immillorables. L’únic inconvenient és que es fa curta,...bé la Nesa em sembla que tampoc estaria massa d’acord amb això, jejeje.
És una fantàstica placa del típic calcari gris i compacte de la sud del Pedra, amb força passos d’adherència però també amb bones llastres i fissures que permeten realitzar una escalada força variada i segura. Els espits cada 2 o 3 metres evidentment també hi ajuden! La via és molt mantinguda en el V+/6a i es pot fer amb corda simple de 70 m. ja que el descens s’efectua en 4 ràpels d’uns 30m. Crec que amb corda de 60 m. també s’arribaria (a tots els ràpels ens van sobrar 4 o 5 metres de corda) però aniria molt justet.
Tots dos vam gaudir molt de l’escalada però la Nesa va arribar a dalt trinxadeta perquè entre els passos d’adherència i les reunions una mica incòmodes les cames i els peus es van carregant...i encara quedava el pitjor per ella: el descens, 3 hores més d’obstacles! Per sort el dolor fort de genolls no li va aparèixer fins al refugi i ella mateixa es va sorprendre del que havia aguantat. També per sort els trons que ens van anar amenaçant bona part de la baixada no van donar pas a l’aigua fins que ja estàvem al cotxe.
Al final va resultar una activitat total de 10 hores...així que em sembla que la millor manera d’acabar aquest post és dient: PERDONA’M Bitxu, però també FELICITATS perquè estàs més forta del que et penses!
En una reunió a les Roques del Masmut
9 comentaris:
Felicitats Nesa!! L'aproximació des del mirador, per mi, també és una tortura!!
I felicitats a tu, Pietro, pel post!! Sense fotos... però tot un encant!!
Molt bona la foto a les Roques del Masmut! Felicitats a tots dos per poder compartir aquestes experiències plegats, el post molt bo! no he trobat a faltar les fotos.
Molt bé Nesa, felicitats.
Això surt fora del comú... segur que, un cop oblidat el mal de genolls, pensaràs: que bé m'ho vaig passar... a què si?
10 hores! Déu n'hi dó! jo no només vull felicitar a la Nesa per l'excursió-escalada d'aquell dia sino perquè setmana rera setmana ha demostrat a tos els qui l'hem conegut que és una gran lluitadora, amant de la natura, que no deixarà mai de superar-se: qui l'ha vist i qui la veu! De tant en tant una "enganyadeta" d'aquestes no fa mal! eh? Una abraçada a tots dos! Pietro! que et cau la baba!
Felicitats a tots dos! A la Nesa per demostrar que és una alpinista de veritat. I al Pere per escriure aquest post tan emotiu. Felicitats!
Enhorabona a tots dos. La via es preciosa, el guarda ens va dir que aquesta s'havia fet més que l'Anglada que surt a les 100 millors ascensions.
Salut
Gràcies a tots per les felicitacions per l'activitat i pel post,...La veritat és que no sabia si publicar-lo perquè al no tenir fotos quedava una mica sosso, i el tema també era molt personal, però ja veig que ha tingut bona acollida, jejeje
Eiiii, gràcies Pere per aquest post... sí que és emotiu, si... Em fa una mica de vergonya perquè sóc un desastret per fer segons quines coses, però la veritat és que m'agrada (quan no quedo tan trinxada com al Pedraforca, jeje).
Gràcies a tots els que m'animeu, motiven molt les vostres paraules. Un petonàs.
Ja diem nosaltres Nesa que estàs molt forta...
Felicitats a tots dos per ser una parella tan maca!
Publica un comentari a l'entrada