EL CLOT DEL BOIXAR A CEGUES

Dissabte la idea era anar a La Mussara, però ens llevem tard i només entrar a la AP-7 ens la trobem col·lapsada i els panells informatius anunciaven retencions fins a Sant Sadurní (no ho acabo d’entendre; operació sortida el 18 de juliol???). Així que toca pla B i decidim anar a Montserrat. Aprofito aquesta decisió forçosa per anar a treure el cap a un sector que feia temps que em rondava pel cap: El Clot del Boixar. L’únic problema és que anem a cegues, perquè no portem la guia i no em conec gaire la zona. El Clot del Boixar és una de les zones d’esportiva de Montserrat Sud menys visitades, probablement per les poques vies que hi ha i per algun equipament bastant precari. De fet, de vies n’hi ha més de 40, però estan molt disperses i els canvis de sector són bastant emprenyadors. Destaca sobretot la banda esquerra on mica en mica van sorgint noves vies, aquí sí totes ben equipades amb parabolts. Podeu veure-les totes a les ressenyes d’Onaclimb.

Nosaltres comencem pel fons de tot del Clot, que és la zona que no havíem visitat mai:

-Capitan Cabochard, 15m, 6a, (*). Típica placa de finura montserratina equipada amb espits, el primer dels quals molt alt (recomanable assegurar-se mitjançant una baga a l’arbre que hi ha arran de paret). Reunió molt precària amb un parabolt força oxidat i un burí amb xapa recuperable units per una baga podrida.

-Animalaco, 10m, V+, (*). Seria interessant si fos més llarga, però tan sols té dos parabolts i una bona excursió fàcil fins a la reunió.

-? (nº 12 de la guia), 6c, 15m (**). Via molt vertical i “nyapera” amb passos força llargs. Em calen tres intents per encadenar-la. Al primer em sembla dificilíssima, al segon (en tope rope) ja encadeno, podríem dir que fins i tot sobrat. Així que no tinc excusa: cal un tercer intent de primer. Tot va bé fins que en un dels passos clau em peta un cigronet que tinc pinçat i volo: renec conseqüent de ràbia! M’enganxo novament a la paret i acabo la via sense més ensurts. La dono per feta.

Canvi de sector cap a l’Agulla de la Teràpia:
-? (via de més a la dreta de les tres que hi ha), 6b+, 25m, (***).Típica via interminable de continuïtat montserratina. Força vertical i fina, no dóna treva. A mitja via m’adono que els peus em foten un mal insuportable i estic més pendent d’això que d’escalar; resultat: evidentment no encadeno.

Nou canvi de sector a la Placa Gunilla (foto esquerra), on fem les tres vies de més a la dreta (totes V/V+), que fan les delícies de la Nesa. Llàstima que els parabolts allunyen força i no s’acaba d’atrevir de primera. N’hi monto una amb “escalextrics” perquè pugui acabar el dia fent-ne una de primera.