Un sabor de boca agredolç seria la millor definició de la sensació que ens ha deixat la primera visita (...i segurament última) a aquesta petita zona. D’una banda hi ha vies boníssimes com El gordo i el flaco (6a+) (foto esquerra), altres de bones a seques com Pollo al chilindrón (6b), altres dolentes com Pepo Cobretti (6a) i finalment d’altres que són un autèntic “pet de xurriac” com El senyor del Taga (IV+). Suposo que per qui fa 7a/7b el lloc deu ser molt interessant perquè es veuen unes línies a través de xorreres i sostres impressionants.La roca és un calcari amb xorreres i forats a les zones desplomades i més regletero i amb blocs sospitosos a les vies més fàcils. En qualsevol cas sempre recobert d’una mena de terra i/o liquen bastant molest. Segurament aquesta tacte terrós de la roca es deu a que la zona és força humida i de fet avui molts dels degotalls estaven “actius” i ens han fet una mica la guitza perquè no m’han deixat fer dues de les vies que pretenia: “Abbot&Costello” (6b+) i “La casa dels ous” (6b).
L’equipament és bo (parabolts i químics) i generós, i el grau ajustadet, ajustadet!
Tot i que ja he esmentat moltes de les vies que he fet us les comento una mica més:
-El senyor del Taga, IV+, 15m. Totalment prescindible, poc lògica, sinuosa i amb algun bloc inestable.
-Pepo Cobretti, 6a, 18m (*). Inici bloquero i desplomadet a través d’una fissura bavaresa i després placa tombada sens gaire interès. Força dura pel grau.
-Can Torrat de la Coloma, V+, 18m (**). Similar a l’anterior però menys exigent. També comença per una fissura però més bona. Potser és la millor de les fàcils.
-Pollo al chilindrón, 6b, 22m (**). Interessant via que té com principal atracció la superació d’una cova, primer per la seva vora dreta però que acaba sortint ben bé pel centre. Bon canto però una mica difícil de trobar a vista. Em calen dos intents per encadenar-la.
-El gordo i el flaco, 6a+, 25m (***). Segurament la via estrella de la zona. Impressionant esperó aeri i desplomat que cau a plom sobre la via del tren. Sempre amb bon canto i xorreres d’escàndol a la part superior. Com la majoria, força exigent pel grau proposat.
-L’home del nas (L1), 6a, 10m (*). Una altra de prescindible: tres xapes de bloc regletero. Podria ser tranquil·lament 6b!
Ressenyes al bloc del Komando Ripollès
4 comentaris:
Jo hi vaig anar unes quantes vegades i, tot i collades, les vies fàcils em semblaven prou interessants (menys la del Taga.... una mica per omplir).
Llavors vaig provar-ne de les més dures i em vaig escandalitzar pels sikats, repicats i picats en general.... una llàstima en un lloc tan genial.
Al segle XXI no em cab al cap que encara haguem d'adaptar la roca a les nostres possibilitats.... i jo no sóc pas cap lolo!
a mi tb, el que més em va desepcionar va ser els picats i la paleteria que hi ha, qun el més fort es que no feia falta!!!
http://rumbateam.blogspot.com/search/label/Ripoll%C3%A8s
us adjunto un post sobre la meva experiència i si una llàstima perque les vies i el recó su val!!!
Salut...
Amiable post and this enter helped me alot in my college assignement. Say thank you you as your information.
Llàstima de lloc, sika i picats al segle XXI, penós a la majoria de vies.
Publica un comentari a l'entrada