02 d’abril 2009

LA REVENJA DE L'AMIC TRAÏT


"Malpassejant" sota la pluja i a 5ºC! Això és el que vam fer el Marc, en Xavi i un servidor el passat dilluns; petites llicències que ens permet la vida d’estudiants i mestres substituts, jejeje.

Per part meva, l’objectiu era molt clar: encadenar dues vies que em van quedar pendents a l’última visita: la Dimecres de Patum (6b+) i l’Amic traït (6c+).

Però anem a parts:

Comencem escalfant tots tres a l’arxiconeguda i repetida Esperó del petitó (6a), una via que mai em cansaré de fer...i crec que ja en van 4!

Xavi a l'Esperó del petitó (6a)


Després directes a la Dimecres de Patum (6b+), una via força variada i espectacular que aquest cop surt a la primera...Bé, primera part dels deures aconseguida!


Ara toca el gran repte del dia, l’Amic traït (6c+). L’obre en Marc i s’hi ha de penjar 2 o 3 cops perquè el fred li ha deixat els dits insensibles; mal presagi! Al meu torn pujo força segur i ràpid i aconsegueixo arribar a la seqüència final (la clau de la via) més fresc que de costum (serà que fa temperatura d’encadenar???). Inicio aquest tram desplomat de petites regletes i bidits per l’esquerra, però de sobte una punxeta on tinc agafada fermament la mà esquerra peta: volada de 5 metres i renecs conseqüents! M’encaparro novament per l’esquerra i ara el que peta és una llastra sencera on recolzo el peu esquerra. Grrrrr, quina ràbia, l’Amic traït m’està escopint! I jo al final fotré algun roc pel cap dels companys de baix. Decididament ho provo recte o lleugerament a la dreta i “voilà” trobo la seqüència. Però per avui aquests deures seguiran pendents. A la meva frustració s’hi afegeixen les gotes que comencen a caure. Això sí, en arribar a casa m’anoto una xuleta amb els passos per no oblidar-los mai més!

Jo mateix a l'Esperó del petitó (6a) i a Amic Traït (6c+)


Acabo la jornada intentant el L1 de Cal Nen Rosa (6c) sense massa convenciment. La via té una entrada finíssima i “tendinítica” que trec al límit però que em passa factura més amunt, on tot i tocar tots els cantos bons, les forces ja no em responen i haig de fer un parell de descansos. A destacar que deixem aquesta via muntada i al final el Xavi l’ha de desmuntar sota un intens xàfec en un increïble esprint d’A0s!

Xavi a Volare (6c) i Marc a Sant Antoni (6a+)


Un cop més el Malpàs ens ha donat una bona jornada d’escalada tot i les males condicions meteorològiques,...aaaa i segueixo tenint deures pendents, així que tornarem!

7 comentaris:

Jortx ha dit...

Com em sona això que dius!

A mi també se'm va trencar un cantu, però al tram tombat i fàcil de la via, quan només pensava en com havia de fer la part de dalt. Total, un bon vol i un còdol als dits!

Aquesta via té vida pròpia....

Pietro ha dit...

Hola Jortx, doncs a mi em va estranyar molt que s'em trenqués un canto perquè en quatre visites al Malpàs mai se m'havia trencat res. Suposo que el fet de que els dos dies anteriors haguès plogut i va tenir alguna cosa a veure.
Per cert, que em vas dir que t'avisés quant tornéssim al Malpàs i no ho vaig poder fer perquè no tenia ni el telf. ni el teu mail! tampoc sabia si el dilluns podies. Que potser també hi tens "deures pendents"?

en Pol ha dit...

Vaja, Pere! quines aventures! A mi em sembla que és com si l'haguessis encadenat sempre que anem al Malpas... la veig tan difícil! ànims!

jclaramunt ha dit...

Ei!!! Escalant un dilluns eh!!! quin luxe!
Encara no he anat al Malpàs i això que tinc la casa aprop! Intentaré passar-m'hi aquesta setmana santa, que tal per anar-hi amb el nen!?

Pietro ha dit...

Cap problema Josep amb el nen. Peu de via còmode i aproximació inexistent. Bona Setmana Santa!

jclaramunt ha dit...

Gràcies i igualment!
Si puges per allà, ja saps!!
Fins aviat

Jortx ha dit...

Doncs aquest dilluns estava liat, però hi havia anat el dimarts anterior (la Trio tu-se-dir, boníssima) i el diumenge també, però més a passejar que a escalar..... Aviat en tornarem a sentir a parlar de Taravil!

Senzillament és un lloc que m'encanta i si hi puja algú s'ha d'aprofitar!