EL CHORRO
Aquesta és sens dubte l’escola més popular d’Andalusia, així que no necessita gaires presentacions. De fet nosaltres inicialment ens havíem plantejat aquestes vacances com un monogràfic a aquesta escola, però mica en mica vaig anar recopilant informació d’altres zones properes que també semblaven molt interessants i vam pensar que després de fer 1000 Km. potser valia la pena anar a conèixer com més llocs millor. També hi va haver un altre factor molt important que em va fer decidir a no centrar-me únicament en el Chorro: molts articles i piulades d’altres companys internautes parlaven de la massificació i el sobament de les vies més populars. Així que al final només vam dedicar un dia a aquesta escola, més que res perquè fer un viatge d’escalada a Andalusia i no visitar el Chorro seria més o menys com venir a Catalunya i no anar a Montserrat!De totes maneres també inclouré en aquest post dues escoles que es poden considerar com a “zones satèl·lit” del Chorro perquè estan molt properes i dins del mateix massís muntanyós: Desplomilandia i el Valle de Abdalajís.
A el Chorro ens vam decantar pel sector Escalera Àrabe per la seva diversitat de vies, la seves bones vistes i sobretot perquè pensàvem que hi trobaríem tranquil·litat, ja que teòricament calia caminar gairebé una hora ja que la pista d’accés estava prohibida als vehicles. La nostra sorpresa va ser quan després del “pateig”, en arribar sota el sector estava tot ple de cotxes; resulta que la barrera que hi havia al principi de la pista es podia aixecar i tothom es passava la prohibició pel forro! Així que les nostres esperances de tranquil·litat es van esvair i en aquest sector també vam trobar algunes vies força sobades. Malgrat tot, jo vaig fruir de valent amb la Dos tetas tiran (un 6b
desplomadet i de canto) i la Nesa va poder fer uns quants cinquillos de primera. En canvi vaig trobar un autèntic suplici de via la Double Edge (6b+), degut a lo polida que estava i a les excursionetes entre xapes.DESPLOMILANDIA
A la cara nord del massís i penjades sobre l’embassament del Guadalhorce hi ha una sèrie de parets força espectaculars, conegudes en el seu conjunt com a Desplomilandia. El seu nom ja ho explica tot! Només afegiré que la zona és ideal per a dies calorosos i que les vistes són un cop més fantàstiques. Algunes de les vies també estan força sobades, però aquí no importa massa perquè els cantos són brutals (forats, xorreres,...).
De Desplomilandia (sector Buena Sombra) m’emporto quatre joies de 30 metres com quatre sols:
-Sin mantenimiento, 6a
-Alobeitor, 6b
-Buena Sombra, 6b+
-Yogur de coco, 6c ( a vista i posant cintes,...i patint el que no està escrit, però encadenant!)
Com que aquestes quatre vies em van deixar plenament satisfet però els braços com porres, el mateix dia a la tarda vam canviar al Valle de Abdalajís , un lloc a priori molt més adequat per la Nesa.
-Sin mantenimiento, 6a
-Alobeitor, 6b
-Buena Sombra, 6b+
-Yogur de coco, 6c ( a vista i posant cintes,...i patint el que no està escrit, però encadenant!)
Com que aquestes quatre vies em van deixar plenament satisfet però els braços com porres, el mateix dia a la tarda vam canviar al Valle de Abdalajís , un lloc a priori molt més adequat per la Nesa.
VALLE DE ABDALAJÍS
Fotos piratejades d'internet (s'em va acabar la bateria!)
En aquest cas les parets es troben 100 % a la cara sud, en una autèntica balconada encarada a les planures de Màlaga. I si a Desplomilandia vam acabar passant fred aquí ens vam fregir! Les parets del Valle de Abdalajís tenen unes característiques molt singulars. Són uns grans slabs força verticals i fins però ratllats per un gran nombre de fissures diagonals perpendiculars entre sí, cosa que dóna a la paret un aspecte curiós: com una gran rajola de xocolata calcària. El problema és que a vegades els escaladors baixets no arriben de fissura a fissura, de manera que vies graduades com a cinquè poden esdevenir pràcticament impossibles si no es té l’envergadura suficient. I està clar, la Nesa i un servidor no anem precisament sobrats d’envergadura així que ens va tocar patir de valent! Les vies, però, són generalment molt llargues (fins a 50 metres), espectaculars i amb noms força evocadors del que ens trobarem: Cantolandia (V+), Fisuras Armoniosas (6a+), ¡Ozú! ¿Esto cómo es? (6b)...
En aquest cas les parets es troben 100 % a la cara sud, en una autèntica balconada encarada a les planures de Màlaga. I si a Desplomilandia vam acabar passant fred aquí ens vam fregir! Les parets del Valle de Abdalajís tenen unes característiques molt singulars. Són uns grans slabs força verticals i fins però ratllats per un gran nombre de fissures diagonals perpendiculars entre sí, cosa que dóna a la paret un aspecte curiós: com una gran rajola de xocolata calcària. El problema és que a vegades els escaladors baixets no arriben de fissura a fissura, de manera que vies graduades com a cinquè poden esdevenir pràcticament impossibles si no es té l’envergadura suficient. I està clar, la Nesa i un servidor no anem precisament sobrats d’envergadura així que ens va tocar patir de valent! Les vies, però, són generalment molt llargues (fins a 50 metres), espectaculars i amb noms força evocadors del que ens trobarem: Cantolandia (V+), Fisuras Armoniosas (6a+), ¡Ozú! ¿Esto cómo es? (6b)...
Fotos piratejades d'internet (s'em va acabar la bateria!)
9 comentaris:
Bones! tenen bona pinta aquestes escoltes. Per cert la panoràmica del chorro brutal, és una sola foto retallada o varies ajuntades?? molt wapa!
Bones Aleix, gràcies, són dues fotos ajuntades i de fet no s'acaben d'ajuntar gaire bé, però vaja queda bastant dissimulat jejeje
Felicitats per les vies Pietro! Quina sort també amb aquesta incursió, eh? Anda que no... quina enveja! Fins ara!
Que espectacular aquest pont no??? Per Granada no veu estar?
Salut
És el que passa amb aquestes escoles tan antigues i tan famoses, que el grau de sobadisme és altíssim... Això mateix ens va passar a Montanejos i a Rodellar :(
Vau fer el Caminito del Rey?
Per cert, felicitats per la yogur de coco!!!
M'apunto mentalment totes les piades de les vostres escapades per quan toqui planejar un viatge, recorrer l'arxiu mental de blogs-gent-i-escalades i venir a parar al teu blog ;)
Bona info i bones escalades! Enhorabona per la Yogur de coco! Ben lluitada!
I pel què sembla, jo no tindria problemes d'embergadura a les rajoles de xocolata del Valle de Abdalajís, hehe ;)
Josep: Sí que vam anar a Granada. En algun post proper ja penjaré alguna foto.
Gemma: Crec que el principal problema d'aquestes escoles tan populars és que la majoria de gent va sempre als mateixos sectors i vies (els que surten a les guies i els de fàcil accés). Estic segur que a tot arreu i deu haver sectors molt tranquils, en plan secretius, però clar, si els locals no te'ls presenten és impossible trobar-los. Pel que fa al Caminito del Rey, no el vam fer. Ens va semblar que ja teníem prou feina a l'agenda i a més a la Nesa ja saps que no li van gaire aquestes "aventures aèries".
Pere: Sí noi tens tota la raó! El Valle de Abdalajís seria un bon lloc per tu. A més no tindries cap problema amb els dits laxes perquè un cop pilles les fissures són bones bones!
La via aquesta, la Yogur de Coco, és una d'aquelles vies que et deixen completament satisfet i cuit, d'aquelles que quan acabes dius: "Buuua quina passada, per avui ja he fet tota la feina!". Realment havia fet altres 6cs a vista però crec que aquesta és la que m'ha deixat més satisfet de totes ;)
Heu aprofitat prou be la Setmana Santa, i es que tenim roca per tot arreu, al nord, al sud....felicitats per les vies, ja tens els setens apunt!
Publica un comentari a l'entrada