16 d’abril 2009

ANDALUSIA 1 - TORCAL DE ANTEQUERA

Començo amb aquest post una sèrie d’articles dedicats a Andalusia, el nostre destí la passada Setmana Santa. I he triat Antequera (Màlaga) en primer lloc perquè va ser precisament en aquesta bonica ciutat on vam establir el nostre “camp base”. I si us pregunteu el perquè doncs la resposta és molt senzilla: ens va sembla el millor punt pel “turista-escalador”. En un radi d’uns 50 quilòmetres hi tenim una dotzena d’escoles d’escalada, algunes de renom mundial com El Chorro. Però a més, en una horeta de cotxe també ens plantem a dos punts que no volíem deixar de visitar: Córdoba i Granada.

La ciutat i el Torcal a darrera.

I si a Antequera parlem d’escalada, és inevitable parlar del Torcal. El millor d’escalar al Torcal és sens dubte l’entorn màgic que ens envolta constituït per milers de capritxoses formacions kàrstiques. I entre agulles de roca fantàstiques sorprenen els “callejones”, autèntics passadissos naturals de gespa que constitueixen peus de via idíl·lics.


Escaladors locals al sector Callejón Siete Vías.

Però si ens centrem en l’escalada al Torcal hem d’anar previnguts d’unes quantes coses:
- Malgrat l’aspecte fantàstic de la roca, aquesta és bastant compacta i poc adherent i la majoria de preses són romes.
- L’equipament, en general està força envellit (spits), encara que hi ha alguna via amb parabolts.
- El grau està apretadet, o si més no aquesta és la impressió que t’emportes al principi quan no estàs acostumat a la peculiar roca.
- És difícil obtenir ressenyes de totes les vies existents (unes 200), ja que les que volten per internet (
aquí) i la guia del Munilla són bastant incomplertes.
- També és difícil encertar un dia amb la temperatura ideal. El Torcal està a 1300 metres i la boira o els dies ventosos hi són freqüents... i quan no és el sol andalús qui apreta de valent!


Sector Siete Vías

Tot i aquests petits inconvenients, si busquem bé acabarem trobant el racó que s’ajusti als nostres capricis i autèntiques joies de vies. Aquest va ser el nostre cas, ja que vam fer 8 vies en tres sectors diferents i totes em van semblar prou bones. Vam començar al·lucinant amb lo cars que estaven els V+, però al final vaig acabar encadenant a vista un 6b, que pels comentaris dels escaladors locals ja podia estar prou content!

Sectors Siete Vías i Callejón Siete Vías.

Finalment dir que val la pena dedicar una horeta a recórrer relaxadament un dels senders marcats pel parc per gaudir de la màgia del lloc.



4 comentaris:

Xavi ha dit...

Hola Pere i Nesa! Veig que les vacances "escolars" us han anat molt bé. Nosaltres quan hi vam anar no vam veure (ni escalar) ni una pedra, de la boira que hi havia, tot moll, ens vam haver de conformar amb l'audiovisual que et passen a l'oficina del parc. I Granada i Córdova molt xules...
Records!

en Pol ha dit...

Oh! oh! oh! quina enveja! quin bon temps que us va fer! quines fotos! Que bé que ho disfrutéssiu! Ja estic esperant de veure la resta de reportatges!
Fins ara!

Gemma ha dit...

Quin lloc més curiós, amb aquests formacions rocoses tan estranyes. Per les fotos, la qualitat de la roca sembla fantàstica, llàstima que no sigui així...
Jo també tinc ganes de seguir llegint :)
Quina intriga... vau anar al Chorro?

Pietro ha dit...

Hola a tots! sí no ens podem queixar, tot va anar força bé i el temps ens va respectar força (només un dia la pluja ens va impedir escalar). Sí que vam anar al Chorro sí... i també a Loja, Valle del Turón, Desplomilandia i Valle de Abdalajís. Mica en mica intentaré explicar-ho tot ;)