POTI-POTI DE SETEMBRE

Acostuma a passar que quan a un se li acumula molta feina i te la vols treure de sobre ràpidament es fa una “xapussa” bastant considerable com la que segueix a continuació. Perdoneu-me per aquest “poti-poti” però és l’única manera que he trobat per actualitzar el meu blog. Bé, anem al gra:

Després d’unes vacances molt fanàtiques fent el "friki" el setembre ha continuat amb la mateixa tònica i tanta esportiva ha acabat donant el seu fruit: fa uns dies va caure el meu primer 6c+ ( “Només pels teus ulls” a Subirats). Clar que l’èxit no s’ha tornat a repetir, cosa que em fa pensar que potser aquesta via està un pèl sobrecotada (seran benvingudes opinions sobre el tema).

Altres zones visitades aquest mes han estat: el Diafragma / Sardineta (3 vegades), la Font de l’Ametlló (post del Jaume aquí ), la Desdentegada, Camarasa, el Pic de l’Àliga (zona perfecte per baixar el fums !) i una de les meves preferides: el sector dels Roures a Perles (aquesta perfecta per pujar la moral, jejeje). Aquí van unes afotos:

CAMARASA - SECTOR PASSAREL·LA:

Joan a Frustració (6b) i Pere a Rastapeter (6b+)


Carlota i Nesa a Uri (5c)

PERLES - SECTOR DELS ROURES:

Óscar a Mikonos (5c)


Nesa a Mikonos (5c)

Joan a Bonjours (6b)

SANT LLORENÇ DEL MUNT - LA SARDINETA DE BAIX:

Pere a Black Out (6b) i Marc R. i Gemma a la mateixa via -entrada directa- (6c+/7a)

Després de tant totxo ja tocava una bona tàpia i què millor que una de les que encara tenia pendents: Collegats.
La via Tànger ja feia molts anys que la tenia a la llista i fins i tot hi tenia un intent de fa uns 10 anys que va acabar al peu de via per culpa d’una calor sufocant. Així doncs, és normal que li tingués ganes, però em costava trobar company de cordada per anar-hi: tothom l’havia fet ! Al final, vaig convèncer el Joan que estava una mica dubtós:

- vinga va Joanet, que estàs en forma, que la setmana passada vas encadenar un 6b i aquesta via és de les que t’agraden: atlètica, ben equipada i roca com a Riglos ! -.

Aquest cop de calor res de res, més aviat fresqueta. Vam començar la via cap a les 12 del migdia i no vam veure ni un raig de sol. No perquè no en fes sinó perquè a aquesta hora la primera part de la via ja està a l’ombra.
Sobre la via poques coses puc afegir que no s’hagin dit en els múltiples posts que corren per blogs amics: Kutrescaladors, Raquel, elTerrible ...queda algun blogger per fer aquesta via?

La via destaca per la seva verticalitat, bona roca i generosíssim equipament a proba de bombes (parabolts i pitons). Tot i la seva longitud (450 metres repartits en 11 llargs) es fa força ràpid i és molt amena ja que té una mica de tot: panxetes amb bolos gegants (d’això en té molt !), díedres, plaques i fissures. El grau màxim obligat no crec que passi de V, però nosaltres la vam poder fer tota en lliure amb algun pas que deu rondar el 6a+.
Finalment dir que, com ja ens van avisar els Kutrescaladors en el seu post, no cal dur ni friends ni tascons: els passejareu inútilment per la paret ja que on hi ha fissures està cosit a pitons. El que sí que va bé són un parell de “bagues sabineres” . Res, us deixo amb algunes fotos de la via:

Pere al L1 (V/V+), verticalitat i bolos a dojo!


Joan al L2 (V), més del mateix

Pere al díedre del L5 (6a+) i Joan arribant a la R9 (6a)