LES BANYADORES (CABRERA DE MAR)

La veritat és que a mi el tipus d’escalada del Maresme (predomini de l’adherència sobre granit rogenc) no m’agrada gaire, però també crec que s’ha de practicar en tot tipus de roca i descobrir paisatges nous sempre és un al·licient suficient per mi. El passat diumenge ens vam llevar tard i es preveien pluges a la tarda, així que vam considerar una bona opció fer la nostra primera visita a aquesta popular zona. Un cop més vam anar amb la Gemma i el Pol i allí ens vam trobar amb un altre insigne blogger: en Pekas.

Pekas en acció (Cri-Crox,5c)

La zona ni em va decebre ni em va entusiasmar; simplement em vaig trobar el que m’esperava: predomini de vies d’adherència bastant curtes, equipament força bo, però amb moltes reunions situades de forma que la corda frega moltíssim (detall important, tenint en compte lo abrasiva que és la roca). En teoria predominen les vies fàcils (V/V+), però si no estem acostumats a aquest tipus d’escalada, al principi costa una mica. Hi ha algunes vies més difícils, però en general són molt rebuscades i poc lògiques, o vies pràcticament de bloc. Els sectors i les vies que vam fer foren:
SECTOR AMAZÒNIA:
-Ondina, 5b, 18m (**). Típica placa tombada de la zona. Ideal per un primer contacte amb la roca i l’escalada predominant del lloc.
-La petita Laura, 5c, 10m (*). Curta i força explosiva.
-De les nenes, 4c, 18m (**). Fàcil i divertida via. Una mica d’adherència al començament, però de seguida enganxem bons cantos.
-De la vespino, 6a+, 18m (**). Finíssima entrada d’adherència i segona meitat molt més fàcil,
-Amazònia, 6a, 18m (**). Similar a l’anterior, però a mi em va costar més, per culpa d’un pas morfològic on em faltava un pamet per arribar a la regleta bona. Això exigia un pas de molta fe en els peus. (foto dreta).
SECTOR CLÀSSIC:
-Aresta final, 5c, 25m (**). Probablement una de les millors i més representatives vies de Banyadores. Final aeri, tècnic i espectacular. Llàstima que la primera meitat desmereix una mica.
-The fly, 6a+, 10 m (**). Curta i explosiva. Roca molt abrasiva amb petites regletes i foradets. Actualment li escauria millor el nom de “the bee” pel niu d’abelles "assassines" (...i si no pregunteu-li a la Gemma) que hi ha a l’esquerra de la reunió.
-Mosquit, 6b+, 10m (**). A l’esquerra de l’anterior. Més del mateix, però encara més explosiva, més abrasiva i amb les abelles més a prop!...tant a prop que una em comença a voleiar pels cabells i m’obliga a baixar. No és excusa, tampoc l'hagués encadenat!...i la veritat no em venia gaire de gust treballar-la.

Pol a Sinuosa (5b)

-Infanticides compulsius, 6a, 10m (*). Per acabar la jornada faig dues vies seguides que tenen com a tònica dominant algun pas aïllat de molta adherència. Aquesta, la primera i més difícil.
-Doctor muerte, 5c, 10m (*)

Per acabar només dir que la Gemma i el Pol també van anar al sector Yosemite i ens van comentar que eren vies molt a bloc.

Pere, Nesa, Pol i el castell de Burriac

Podeu trobar més informació a:
- Blog d’en Mohawk (josep Escoda)
- Guia d’escalada del Maresme, del mateix Mohawk
- Vèrtex nº216, també article de Josep Escoda
- Ressenyes a Madteam