QUE VENEN ELS INDIS!

El passat diumenge vam anar a conèixer el nou sector d’en J. Vidal, “Indi”, a Collbató: el sector Pell Roja. Els assistents: Joan, Óscar, Carlota, Nesa i un servidor, i tots vam quedar molt contents amb les noves vies. La veritat és que la zona de Collbató no para de créixer i aquest raconet dels Totxos CAM està quedant molt apanyadet. Entre tots els totxos ja hi tenim una trentena de vies de graus mitjos-baixos (entre IV i 6c) i múltiples orientacions que ens poden permetre escalar-hi pràcticament tot l’any. Concretament, al nou sector no hi tenim sol fins passat el migdia, així que nosaltres vam fer una mica de temps escalant al veí Totxo de l’Estel:

Joan a Quanta Cabra (6a). En segon terme el nou sector Pell Roja.

Entre tots pràcticament vam provar totes les vies. Aquestes són les que vaig tastar jo:

-Pipa de la pau, V, (**): Presa de contacte amb la roca del sector...i està molt freda!!. Comença ramposa però es va posant dreta (tònica dominant a la majoria de vies del nou sector).

-Esperó de la Martina, V+, (**): Bonic esperonet en una posició molt fotogènica. Pràcticament tots passem per aquesta via que només té un parell de metres intensos i verticals. Llàstima que sigui tan curta.

-Només un pas (Totxo del Jaume), 6a, (*): Ja en tinc prou de passar fred i decideixo fer una incursió al Totxo del Jaume per fer aquesta via que tenia pendent. Com diu el seu nom, tot el tema es concentra en un sol pas lleugerament desplomat i de presa menys bona del que aparenta. A més, tenim possible caiguda sobre repiseta al fer-lo. En general la via és bastant “expo” (només 3 parabolts en 15 metres) i la trobo difícil pel grau.

-Pytecus, 6a+, (**): Torno al sector Pell Roja, ara ja amb sol. Típic 6a+ de finura montserratina. El trobo dificilet.

-El Clan, 6b+, (**): Una altra típica de finura montserratina, amb dues seccions difícils: una només començar i una altra al mig coincidint amb el tram més vertical de la via. Encadeno a la primera però amb una mica de “trampes” ja que li poso cintes i li faig un cop d’ull al baixar de l’anterior.

-Borinot ensopit, 6c, (***): La petita joia del sector; continuïtat, verticalitat i trams de finura alternats amb altres amb més bon canto, però sempre petitó. Encadeno a vista amb “aparent i sorprenent” facilitat (potser es quedaria en 6b+?). El pitjor de la via: esquivar les cagarades que algú ha decidit deixar a peu de via, paper inclòs!

Jo mateix en aquesta via i Joan acabant Seminolas després d'un "bon ensurt".

-Seminolas, 6a, (**): m’acomiado del sector amb aquesta via encuriosit per l’espectacular caiguda que només uns minuts abans hi ha tingut el Joan mentre jo feia el 6c (va caure en el pas clau amb la corda a les mans preparada per xapar!). La veritat és que la via té un xapatge que si ets baixet t’obliga a bloquejar de presa petita amb l’esquerra i col·locar el peu dret en un lloc que rellisca una mica. La majoria de gent però podrà xapar des d’uns centímetres més avall on hi ha una repiseta.

Carlota a "Pipa de la pau" (V), Óscar a "Bolquers i papilles" (IV) i Joan a Semonolas (6a).

CAMARASA: CRESTES DEL CONILL

Si sou escaladors i heu passat per Camarasa, de ben segur us hauran cridat l’atenció unes barres rocoses que hi ha just davant del poble i a l’altre banda del Segre. Són quatre o cinc crestes afilades i paral·leles entre elles, on destaquen per sobre de tot la cara sud de la primera i la cara nord de l’última. Són les Crestes del Conill i com no podia ser d’altra manera hi ha un bon grapat de vies (30) i són força bones.

La cara sud de les Crestes. A l'esquerra els Topis de les Crestes: un sectoret amb 5 cinquillos

.
Es tracta d’un calcari de boníssima qualitat bastant adherent i abrasiu, amb foradets tipus gota d’aigua, llastres tallants i algunes fissures i forats esporàdics molt més grossos i bons. La paret és pràcticament vertical i les vies són força llargues. Per posar-hi algun inconvenient dir que totes les vies són bastant semblants i hi ha poc marge de graus: entre V+ i 6b+ a la cara sud i entre 6a i 7b+ a la cara nord.

L'estètic llençol de la Cresta Sud

Aquest dissabte vam fer-hi la nostra primera visita amb la Nesa i vam gaudir del solet de desembre i de la tranquil·litat absoluta del lloc, ja que vam estar sols. Les vies realitzades foren:

- Beta (V+) + Yang (6a): 32m, 12 parabolts, (***). Una bona combinació que proporciona una bona presa de contacte amb el sector.

- Alfa (V+) + Yin (6a+): 33m, 11 parabolts, (***). Idèntica a l’anterior però amb un inici de segon llarg molt més exigent.

- Sati: 6b, 34m, 10 parabolts, (**). Començo a flipar: cada via que faig té un metre més i una assegurança menys!. Per sort en aquesta el grau no apreta tant com diu la ressenya que portem. Jo, sent molt generós, li posaria 6a+. Primera part amb la roca una mica bruta de terra i líquen, però segona part amb roca espectacular.

- Dream Climb: 6a+, 19m, 5 parabolts,(***). Aquesta sí un 6a+ com una casa, i potser ens quedem curts aquí. Assegurances llunyet i final força vertical.

- Tibetano: 6b+, 19m. 5 parabolts,(***). Aprofito que comparteix reunió amb l’anterior per posar-li cintes al baixar i m’adono que hi ha unes excursionetes de campionat entre xapes, així que monto un parell d’”escalextrics”. M’hi poso i l’encadeno, però reconec que sense els “escalextrics” no m’hauria atrevit pas!

Nesa a Alfa (V+)

A les quatre ens atrapa l’ombra i la temperatura baixa en picat, així que pleguem veles i ben satisfets cap a casa: un altre bon lloc conegut!

Aaa, per cert, me’n descuidava: la ressenya més actualitzada del sector la podeu trobar a una miniguia Desnivel que es va distribuir amb una revista Escalar que parlava de Camarasa (nº 40).

REPETIM AL BERGUEDÀ: MALPÀS DE TRAVIL

La setmana passada vam gaudir tant de les temperatures i vistes berguedanes que aquesta setmana hem decidit repetir. El sector triat en aquesta ocasió ha estat un dels nostres preferits: el Malpàs de Travil. Del Malpàs ens agrada tot: la roca, les vies, l’equipament, el paisatge, el peu de via comodíssim i la inexistent aproximació. A més, ja feia temps que tenia ganes d’anar-hi a provar les noves vies. Un cop més ens acompanyen la Gemma i el Pol, també enamorats d’aquest sector, i cap al migdia arriben el Joan, la Marta i el Mel que venen del canicross de Castellgalí. Es tornen a repetir les estampes de Montserrat i la Mola emergint sobre la boira i curiosament estarem solets al sector durant tot el dia.

Un cop més, entre tots hem fet moltes vies, però aquí només comento les que he fet jo:

-Teia Maria, V+, 15m, (**). Vertical i sostinguda. Bona per escalfar,...i deu n’hi do com arribo de calent a dalt!

-El noi del pijama de ratlles, 6a, 15m, (**). Una de les que tenia pendents. Semblant a l’anterior però amb algun passet més fi.

-Dimecres de Patum, 6b+, 25m, (***). Podríem dir, que era el meu projecte del dia, però a vista se m’entravessa una mica. Les xapes van seguint un estètic esperonet desplomat, però tu t’has d’anar buscant la vida ara a l’esquerra, ara a la dreta, ara pel fil de l’esperó. En un lloc m’equivoco de banda, enganyat per un forat magnesiat i no tinc forces per rectificar. Després de penjar-me i descansar enganxo la seqüència correcta i em sembla fàcil i tot. El proper dia ja sortirà!. En qualsevol cas és una via molt bona i ben trobada i el grau em sembla un 6b+ com una casa anant a vista.

Pere i Gemma en aquesta via.

-2 tàndem 2, IV+, 20m, (**). Ha arribat el torn de la Nesa: la prova de primera però un flanqueig psicològic per arribar a la segona xapa la tira enrera. Li monto i la fa de segona. Preciosa via, poc usual en aquest grau.

-Variant directa 2 tàndem 2, 6a+, 10m, (*). Entrada explosiva a la via anterior amb canto bastant petit. Dura pel grau proposat.

-Volare, 6c, 18m, (***). Mentre feia l’anterior la Gemma em fa un crit i em recomana aquesta via. Un cop més l’encerta de ple: preciosa via de placa desplomadeta amb forats. Increïblement la via té fins a tres descansos que van de perles per encadenar-la.

Jo mateix en aquesta via.

-Amic traït, 6c+, 25m, (***). Animat per l’èxit anterior acabo la jornada intentant de nou aquest antic 7a. Sempre cometo el mateix error amb aquesta via: me la guardo pel final quan ja no tinc forces i em quedo amb les ganes d’encadenar-la tot i veure-li color. Conclusió: el proper cop m’hi poso només arribar!

Bé, com veieu m’han quedat dues espinetes clavades (la Dimecres de Patum i l’Amic traït) cosa que em proporciona una magnífica excusa per tornar en breu al Malpàs, jejeje. A destacar un intent molt seriós de la Gemma a Agonia d’hora baixa (7a+) que no encadena pels pèls (aixì també té excusa per tornar-hi!).

Gemma a Agonia d'hora baixa (7a+) i Joan a Peus de Moix (6a)

Molta més informació del Malpàs al blog d’en K i també al blog del Terrible.

MERCADAL SUPERIOR

S’acosten èpoques de vaques magres per aquest blog i el seu mentor: m’he trencat el lligament creuat anterior del genoll dret i m’han d’operar.
De moment, abans de passar pel quiròfan, tinc permís per anar amb bici, nedar i fins i tot escalar (sempre i quan ho faci amb corda i no caigui al terra: paraules textuals del metge! jejeje).
Així que de moment vaig fent i aquest diumenge ens hem decidit pel Berguedà, que la febre boletaire ja va de baixa i la febre esquiadora encara no ha arribat. Els sector escollit ha estat tot un clàssic: El Mercadal Superior. Però tot i l’antiguitat i popularitat d’aquest sector, jo només hi havia anat un cop fa molts anys i ja tocava donar-li una segona oportunitat. Ens acompanyen el Pol, la Gemma, la Carlota i el Joan.
El dia perfecte i el paisatge brutal, amb el Santuari de Queralt en primer terme i tot el centre de Catalunya cobert de boira al fons.

Entre tots sis hem fet gairebé totes les vies de la dreta de la cara sud, però aquí només us comento les que hem fet la Nesa i/o jo:

-Barrufeta, IV+, 17m, (**). La més fàcil del sector. No està malament pel grau.

-Mel i mató, V+, 17m, (**). Un parell de passos bastant explosius fins a la segona xapa i possibles caigudes al terra fins aquest punt. Malgrat tot és una bona via.

-Fruit de Passió, 6b, 22m, (**).Via força vertical i bona, amb les dificultats concentrades a la segona meitat: primer per un tram de presa petita i sobada i després per la superació d’un sostret amb bona presa,... si la trobem! Personalment m’encallo a la part fina i no encadeno.

Jo mateix en aquesta via, amb caiguda inclosa i el Joan afrontant el pas clau del V.

-¿? (L1+L2), V, 30m, (**). Via de caire clàssic que va cercant els punts febles de la paret, però que resulta molt bona, divertida i adequada per escalfar. Pas “psicològic” al sortir en flanqueig a l’esquerra de sota un sostre on hi ha R1 (foto dreta). Es pot realitzar en un sol llarg si tenim la precaució de posar cintes mooooolt llargues a un parell de punts i ens despenjem de la reunió de Pòtols místics (dos químics).

-Terra Bergadana (L1), 6a, 20m, (**). Una altra divertida via vertical i de bon canto amb totes les dificultats concentrades en un pas on de cop i volta ens trobem sense mans. Tant al Pol com a mi, aquest pas ens ha semblat més de 6a.

El Pol en aquesta via.

-Generació del 92, 6b, 25m, (***). La perla de la jornada. Molt variada i amb la roca molt menys sobada que a les seves veïnes. Aquesta sí que l’encadeno i la gaudeixo a tope. Imprescindible!

A mitja tarda el sol s’amaga darrere unes boires i de seguida comencem a tenir fred, així que marxem, però ho fem ben satisfets amb el sector.

Gemma a Apòstols místics (6b+)

Podeu trobar les ressenyes d’aquest sector a la guia del Berguedà i la revista Vèrtex num. 205. També molta més informació al Blog d’en Passarell.

CAN SOLÀ: UN TROSSET DE MOIÀ A MONTSERRAT

La veritat és que el títol d’aquest post no podria ser més equívoc ni més encertat al mateix temps, perquè la Bauma de Can Solà ni està a Moià ni està a Montserrat! Però la morfologia de la roca ens recordarà moltíssim a la de Moià (Revolt de l’Àliga o Montbrú) i, per proximitat geogràfica, podem considerar que estem a Montserrat.
Aquesta zona, probablement molts de vosaltres, la coneixereu per haver-hi anat algun cop a fer pràctiques d’artificial amb estreps a la immensa bauma que hi ha. Jo mateix vaig aprendre a fer les meves primeres "acrobàcies sobre pedals" en aquest lloc i fa uns anys teníem certa tendència a anar-hi els dies de pluja; sempre era un bon recurs.
El que ja no és tan habitual és anar-hi a fer esportiva, però resulta que a la franja de roca que queda davant de la cova mica en mica han anat apareixent vies, inicialment per iniciativa de N. Dalmases i M. Millet i més recentment amb les últimes obertures i reequipaments de J. Vidal “Indi”. Tan sols són una desena de vies, però si ens movem entre el V i el 6b pot ser suficient per passar-hi mig dia. L’escalada és molt atlètica, amb la roca molt vertical i/o desplomada i grans cantos tipus Moià (franges horitzontals). El major inconvenient és que la roca està força descomposta i bruta de sorra i líquens, sobretot a les quatre vies de l’esquerra (les que trobem només arribar). Crec que a base de repeticions la cosa es podria arribar a netejar i sanejar, però ho veig difícil ja que no crec que la zona arribi a ser mai massa popular. Bé, qui sap...potser si s’obrissin més vies (d’espai no en falta!).

Les ressenyes les podeu trobar a les pàgines 23-26 de la guia de Montserrat Sud i també en una recent actualització a onaclimb.

Aquest dissabte al matí la Nesa i jo vam fer:

-El Gay més guay, 15m, V, (**). Bona via per escalfar, força vertical i amb algun desplomet però sempre amb bona presa. Parabolts molt junts (potser per compensar la mala qualitat de la roca?)

Nesa a El Gay més guay (V) i Oriol (6a)

-Levis, 15m, V, (*). Igualeta que l’anterior, però amb una línia més forçada per esquivar els trossos de roca pitjor i més vidilla entre seguros.

-Oriol, 15m, 6a, (**). Recent obertura de J. Vidal (Setembre del 2008). Directe i vertical però convindrien força repeticions per sanejar-la. Personalment he fet la “bona obra” del dia, enviant avall una de les millors preses de la via...i la Nesa s’ha emportat l’ensurt del dia ! (Casc imprescindible per l’assegurador).

-Martina, 15m, 6a+, (*). També nova. Seria una via tres estrelles si no fos per lo guarra que està. Francament en aquesta he passat una mica de por, i veig difícil que s’arribi a sanejar perquè travessa un tram força terrós que per més que netegis va caient.

-Placa Oglala, 15m, 6a+, (***). Ens traslladem a les vies de més a la dreta i aquí si que m’emporto una agradable sorpresa. Fantàstica placa/esperonet desplomat amb bona roca. Entrada explosiva.

-Díedre Brulé, 15m, 6b, (***). A l’esquerra de l’anterior, per la mateixa placa però més desplomada i amb cantos més petits. Per sort, podem anar utilitzant el díedre de l’esquerre. Espectacular xorrera al principi i bonics forats després. Malauradament el díedre està bastant brut, però la roca també és bona.

Díedre Brulé i Placa Oglala i la xorrera de l'inici del díedre.

Aquestes dues darreres vies m’han deixat un bon sabor de boca i justifiquen per si soles la visita. Crec que les dues que ens hem deixat per fer (un 6a i un 6b) també tenen bastant bona roca.

Aprofito aquest post per penjar una seqüència fotogràfica d’en Marc R. (il Pericoloso) encadenant la 28 de la Desdentegada (6c) la setmana passada:

POTI-POTI DE SETEMBRE

Acostuma a passar que quan a un se li acumula molta feina i te la vols treure de sobre ràpidament es fa una “xapussa” bastant considerable com la que segueix a continuació. Perdoneu-me per aquest “poti-poti” però és l’única manera que he trobat per actualitzar el meu blog. Bé, anem al gra:

Després d’unes vacances molt fanàtiques fent el "friki" el setembre ha continuat amb la mateixa tònica i tanta esportiva ha acabat donant el seu fruit: fa uns dies va caure el meu primer 6c+ ( “Només pels teus ulls” a Subirats). Clar que l’èxit no s’ha tornat a repetir, cosa que em fa pensar que potser aquesta via està un pèl sobrecotada (seran benvingudes opinions sobre el tema).

Altres zones visitades aquest mes han estat: el Diafragma / Sardineta (3 vegades), la Font de l’Ametlló (post del Jaume aquí ), la Desdentegada, Camarasa, el Pic de l’Àliga (zona perfecte per baixar el fums !) i una de les meves preferides: el sector dels Roures a Perles (aquesta perfecta per pujar la moral, jejeje). Aquí van unes afotos:

CAMARASA - SECTOR PASSAREL·LA:

Joan a Frustració (6b) i Pere a Rastapeter (6b+)


Carlota i Nesa a Uri (5c)

PERLES - SECTOR DELS ROURES:

Óscar a Mikonos (5c)


Nesa a Mikonos (5c)

Joan a Bonjours (6b)

SANT LLORENÇ DEL MUNT - LA SARDINETA DE BAIX:

Pere a Black Out (6b) i Marc R. i Gemma a la mateixa via -entrada directa- (6c+/7a)

Després de tant totxo ja tocava una bona tàpia i què millor que una de les que encara tenia pendents: Collegats.
La via Tànger ja feia molts anys que la tenia a la llista i fins i tot hi tenia un intent de fa uns 10 anys que va acabar al peu de via per culpa d’una calor sufocant. Així doncs, és normal que li tingués ganes, però em costava trobar company de cordada per anar-hi: tothom l’havia fet ! Al final, vaig convèncer el Joan que estava una mica dubtós:

- vinga va Joanet, que estàs en forma, que la setmana passada vas encadenar un 6b i aquesta via és de les que t’agraden: atlètica, ben equipada i roca com a Riglos ! -.

Aquest cop de calor res de res, més aviat fresqueta. Vam començar la via cap a les 12 del migdia i no vam veure ni un raig de sol. No perquè no en fes sinó perquè a aquesta hora la primera part de la via ja està a l’ombra.
Sobre la via poques coses puc afegir que no s’hagin dit en els múltiples posts que corren per blogs amics: Kutrescaladors, Raquel, elTerrible ...queda algun blogger per fer aquesta via?

La via destaca per la seva verticalitat, bona roca i generosíssim equipament a proba de bombes (parabolts i pitons). Tot i la seva longitud (450 metres repartits en 11 llargs) es fa força ràpid i és molt amena ja que té una mica de tot: panxetes amb bolos gegants (d’això en té molt !), díedres, plaques i fissures. El grau màxim obligat no crec que passi de V, però nosaltres la vam poder fer tota en lliure amb algun pas que deu rondar el 6a+.
Finalment dir que, com ja ens van avisar els Kutrescaladors en el seu post, no cal dur ni friends ni tascons: els passejareu inútilment per la paret ja que on hi ha fissures està cosit a pitons. El que sí que va bé són un parell de “bagues sabineres” . Res, us deixo amb algunes fotos de la via:

Pere al L1 (V/V+), verticalitat i bolos a dojo!


Joan al L2 (V), més del mateix

Pere al díedre del L5 (6a+) i Joan arribant a la R9 (6a)