MALPAS DE TRAVIL

Ja tocava tornar a visitar aquesta petita però interessant zona del Berguedà. Hi vam anar per primer cop fa uns tres anys, quan tot just comptava amb les 16 vies que surten a la guia del Berguedà. Actualment el sector ja té 23 vies, en general força llargues i generosament equipades amb parabolts. A més, estan molt ben distribuïdes en quan a dificultat, amb un parell o tres de vies de cada grau; des de V fins a 7b. La roca és conglomerat boníssim, semblant a Montserrat sud i l’orientació és ideal per l’hivern. Finalment, també cal esmentar el bonic entorn i el paisatge que hi podem gaudir. En bona part, el “culpable” de despertar-me les ganes de tornar-hi ha estat l’Òskar, que ens ha anat informant puntualment de les novetats del sector en els seus múltiples articles , i en va publicar unes magnífiques ressenyes .

Joan al magnífic esperó del Petitó (6a)

Aquest diumenge hi anem una bona colla: la Nesa i un servidor, el Joan, el Pol i la Gemma i l’Óscar i la Carlota, uns amics que estan fent els primers passos en el món vertical,...i deu n’hi do quins primers passos,...els hi auguro un bon futur en això de l’escalada!.
Arribem d’hora i com que a les vies de l’esquerra encara no hi toca el sol, anem directament a la dreta, on sense voler ja ens hi queden tot el dia. Entre tots fem:
-Via 22 : 25m , V, 7 parabolts, (*): Jo no la faig però pel que comenten el Pol, la Carlota i l’Óscar no sembla una bona via per principiants; roca força bruta i assegurances allunyadetes.
-2 tandem 2: 20m , V, 9 parabolts, (**): Aquesta sí, potser la via més fàcil i segura del Malpàs tot i un començament que espanta una mica.

Nesa obrint aquesta via.

- La dels ossitos: 25m , V+, 10 parabolts, (***): Magnífic diedre, ple de forats i bons còdols. La fruïm tots molt, tot i l’espant que ens provoca una caiguda de l’Oscar que malauradament arriba al terra. Al final tot queda en un ensurt i uns quants morats i ell mateix s’encarrega d’espantar els fantasmes intentant-la novament al cap de 5 minuts.

Joan i Nesa obrint aquesta via.

-Esperò del Petitó: 25m, 6a+, 11 parabolts (***): Sens dubte una de les millors vies que he fet mai d’aquest grau. A la magnífica roca i equipament li hem d’afegir una posició espectacular que fa que et sentis en una gran paret, tot i estar fent esportiva a pocs metres del terra. No sé si és perquè a tots ens cau la baba fent-la, però a ningú li sembla 6a+,...deixem-ho en 6a.

Seqüència del Pol fruint de l'Esperó del Petitó.

-Sant Antoni: 30m, 6a+, 14 parabolts (***): Una altra petita joia del sector. Llarga, variada i sobre excel·lent roca.

Gemma i Pere gaudint de la roca i l'entorn del Malpàs a la via Sant Antoni.
-La Pedra filosofal: 30m, 6c, 14 parabolts (**): La Gemma obre aquesta via, i s’ho ha de mirar força però l’encadena. Jo m’hi atreveixo de primer, però en arribar al primer tram clau ja m’hi encallo: és una fissura en diagonal, molt més roma del que aparenta des de lluny, que cal agafar en invertit durant un parell de metres. Aquest tram em posa els braços com botifarres i ja no puc encadenar la resta de la via, tot i que els passos van sortint.

Jo mateix "buscant la Pedra Filosofal" mentres l'Óscar "s'atreveix amb el Ossitos"

-Amic traït: 25m, 7a, 11 parabolts (***): Un cop més l’obre la Gemma sense masses problemes i jo la provo de segon. La via és molt maca i es va posant dreta fins al final on un petit desplom marca el tram clau. El truc consisteix en arribar-hi prou fresc. Saber on estan els forats salvadors també hi ajuda, ja que costen de veure (...tranquils, no desvelaré cap secret!). No aconsegueixo encadenar-la però, dels pocs 7as que he provat, és el que més color li he vist. Sens dubte un bon objectiu per estrenar-se en aquest grau. El Joan també la prova sense èxit però es desfoga força a base de crits i altres sons corporals que prefereixo no comentar ;-).

En resum: dia aprofitat al màxim per tots, i tot i les poques vies del Malpàs segur que hi tornarem!