MERCADAL SUPERIOR

S’acosten èpoques de vaques magres per aquest blog i el seu mentor: m’he trencat el lligament creuat anterior del genoll dret i m’han d’operar.
De moment, abans de passar pel quiròfan, tinc permís per anar amb bici, nedar i fins i tot escalar (sempre i quan ho faci amb corda i no caigui al terra: paraules textuals del metge! jejeje).
Així que de moment vaig fent i aquest diumenge ens hem decidit pel Berguedà, que la febre boletaire ja va de baixa i la febre esquiadora encara no ha arribat. Els sector escollit ha estat tot un clàssic: El Mercadal Superior. Però tot i l’antiguitat i popularitat d’aquest sector, jo només hi havia anat un cop fa molts anys i ja tocava donar-li una segona oportunitat. Ens acompanyen el Pol, la Gemma, la Carlota i el Joan.
El dia perfecte i el paisatge brutal, amb el Santuari de Queralt en primer terme i tot el centre de Catalunya cobert de boira al fons.

Entre tots sis hem fet gairebé totes les vies de la dreta de la cara sud, però aquí només us comento les que hem fet la Nesa i/o jo:

-Barrufeta, IV+, 17m, (**). La més fàcil del sector. No està malament pel grau.

-Mel i mató, V+, 17m, (**). Un parell de passos bastant explosius fins a la segona xapa i possibles caigudes al terra fins aquest punt. Malgrat tot és una bona via.

-Fruit de Passió, 6b, 22m, (**).Via força vertical i bona, amb les dificultats concentrades a la segona meitat: primer per un tram de presa petita i sobada i després per la superació d’un sostret amb bona presa,... si la trobem! Personalment m’encallo a la part fina i no encadeno.

Jo mateix en aquesta via, amb caiguda inclosa i el Joan afrontant el pas clau del V.

-¿? (L1+L2), V, 30m, (**). Via de caire clàssic que va cercant els punts febles de la paret, però que resulta molt bona, divertida i adequada per escalfar. Pas “psicològic” al sortir en flanqueig a l’esquerra de sota un sostre on hi ha R1 (foto dreta). Es pot realitzar en un sol llarg si tenim la precaució de posar cintes mooooolt llargues a un parell de punts i ens despenjem de la reunió de Pòtols místics (dos químics).

-Terra Bergadana (L1), 6a, 20m, (**). Una altra divertida via vertical i de bon canto amb totes les dificultats concentrades en un pas on de cop i volta ens trobem sense mans. Tant al Pol com a mi, aquest pas ens ha semblat més de 6a.

El Pol en aquesta via.

-Generació del 92, 6b, 25m, (***). La perla de la jornada. Molt variada i amb la roca molt menys sobada que a les seves veïnes. Aquesta sí que l’encadeno i la gaudeixo a tope. Imprescindible!

A mitja tarda el sol s’amaga darrere unes boires i de seguida comencem a tenir fred, així que marxem, però ho fem ben satisfets amb el sector.

Gemma a Apòstols místics (6b+)

Podeu trobar les ressenyes d’aquest sector a la guia del Berguedà i la revista Vèrtex num. 205. També molta més informació al Blog d’en Passarell.