El passat diumenge vam anar a conèixer el nou sector d’en J. Vidal, “Indi”, a Collbató: el sector Pell Roja. Els assistents: Joan, Óscar, Carlota, Nesa i un servidor, i tots vam quedar molt contents amb les noves vies. La veritat és que la zona de Collbató no para de créixer i aquest raconet dels Totxos CAM està quedant molt apanyadet. Entre tots els totxos ja hi tenim una trentena de vies de graus mitjos-baixos (entre IV i 6c) i múltiples orientacions que ens poden permetre escalar-hi pràcticament tot l’any. Concretament, al nou sector no hi tenim sol fins passat el migdia, així que nosaltres vam fer una mica de temps escalant al veí Totxo de l’Estel:
Joan a Quanta Cabra (6a). En segon terme el nou sector Pell Roja.
Entre tots pràcticament vam provar totes les vies. Aquestes són les que vaig tastar jo:
-Pipa de la pau, V, (**): Presa de contacte amb la roca del sector...i està molt freda!!. Comença ramposa però es va posant dreta (tònica dominant a la majoria de vies del nou sector).
-Esperó de la Martina, V+, (**): Bonic esperonet en una posició molt fotogènica. Pràcticament tots passem per aquesta via que només té un parell de metres intensos i verticals. Llàstima que sigui tan curta.
-Només un pas (Totxo del Jaume), 6a, (*): Ja en tinc prou de passar fred i decideixo fer una incursió al Totxo del Jaume per fer aquesta via que tenia pendent. Com diu el seu nom, tot el tema es concentra en un sol pas lleugerament desplomat i de presa menys bona del que aparenta. A més, tenim possible caiguda sobre repiseta al fer-lo. En general la via és bastant “expo” (només 3 parabolts en 15 metres) i la trobo difícil pel grau.
-Pytecus, 6a+, (**): Torno al sector Pell Roja, ara ja amb sol. Típic 6a+ de finura montserratina. El trobo dificilet.
-El Clan, 6b+, (**): Una altra típica de finura montserratina, amb dues seccions difícils: una només començar i una altra al mig coincidint amb el tram més vertical de la via. Encadeno a la primera però amb una mica de “trampes” ja que li poso cintes i li faig un cop d’ull al baixar de l’anterior.
-Borinot ensopit, 6c, (***): La petita joia del sector; continuïtat, verticalitat i trams de finura alternats amb altres amb més bon canto, però sempre petitó. Encadeno a vista amb “aparent i sorprenent” facilitat (potser es quedaria en 6b+?). El pitjor de la via: esquivar les cagarades que algú ha decidit deixar a peu de via, paper inclòs!
Jo mateix en aquesta via i Joan acabant Seminolas després d'un "bon ensurt".
-Seminolas, 6a, (**): m’acomiado del sector amb aquesta via encuriosit per l’espectacular caiguda que només uns minuts abans hi ha tingut el Joan mentre jo feia el 6c (va caure en el pas clau amb la corda a les mans preparada per xapar!). La veritat és que la via té un xapatge que si ets baixet t’obliga a bloquejar de presa petita amb l’esquerra i col·locar el peu dret en un lloc que rellisca una mica. La majoria de gent però podrà xapar des d’uns centímetres més avall on hi ha una repiseta.
Carlota a "Pipa de la pau" (V), Óscar a "Bolquers i papilles" (IV) i Joan a Semonolas (6a).
5 comentaris:
Ja era hora, fotos guapaaaassss.
Per una vegada, em sento "estrella" en "el reino del cutrerio".
Bon reportatge Pere! el Joan pot estar content amb les fotos, el totxo de l'estel és molt fotogènic. Així que el meu totxo és exposat? li hauré de fer una visita a aquesta via d'un sol pas...llàstima que no ens trobessim abans, nosaltres anàvem a conèixer també el totxo de l'Indi, però al veure que no hi tocava el sol vàrem preferir estar-nos a la placa de la Poma i a la roca del Sioux exprimint-hi totes les víes. Hem va agradar molt la via esperó del totxo de l'esperó, una via molt recomanable! ara amb les assegurances que segueixen la tònica del totxo de l'estel, al Picazo se li deurien acabar els calers per xapes i els va repartir...Bones festes i a veure quan coincidim familia.
Ei Joan, aquest cop no et queixeràs: vas xupar càmara que no vegis!...es nota que llegeixes molts Desnivels i saps posar ;)
Jaume: el "teu Totxo" és una mica "putilla"...nomès tres bolts!...és una via per col·leccionistes ;)
Bon Nadal a tots!
Ei Pere,
que et treguis a vista un 6c no vol dir que no ho sigui, que tot i la lesió estàs fet un bou!
És veritat que entre Totxos, Graus i Llençols a les rodalies de Collbató hi ha moltes possibilitats!
Apa Bon Nadal i bones Escalades!
Jo de les dos que vaig provar: "El clan" 6a+ i el 6c... podria ser, ara per ara akst grau se m'escapa.
Ara a pels setens!
Publica un comentari a l'entrada