ROCA ROJA DE CORONES

Aquest cap de setmana els homes del temps ens han acollonit una mica (tenen tantes ganes que nevi i que plogui que se’ls en va la mà a l’hora de posar els símbols al mapa!) i segur que a l’hora de la veritat no farà res de bo!...De fet estic escrivint aquestes línies el dissabte al vespre i ara ja diuen que per demà ja haurà passat el “temporal” i farà bon temps. La veritat és que preferiria que aquest cop no s’haguessin equivocat perquè, a aquest pas, d’aquí dos mesos ens haurem de dutxar amb ampolletes de “Font Vella Go”. Bé, la qüestió és com que pintava pitjor el diumenge, aquest dissabte hem anat amb en Joan a la Roca Roja de Corones. Podrem comprovar si realment és tant bon sector d’hivern com diuen, i si les vies són tan dures, com també diuen. Un cop ben tornat a casa, puc respondre que sí a les dues incògnites. De fet, hem deixat el cotxe a -2ºC i hem acabat escalant en màniga curta al costat d’una vintena de “lolos” (...fins i tot algun amb el pit a l’aire!). He de dir , però, que una cosa si que l’han encertat els mentiròlegs: hem acabat el dia sota una nevadeta ben maca.

Si, si...encara que sembli mentida és el mateix dia!

Respecte les vies?...doncs sí, són bastant duretes, bàsicament de pila, sobre un calcari força acceptable. Els seguros els hem trobat més lluny que a prop, si més no a les vies que hem provat nosaltres, amb especial menció per les primeres xapes molt altes, tot i que en la majoria dels casos és fàcil arribar-hi. La mitjana, uns 6 o 7 parabolts per vies de 20 metres. El currículum del dia ha estat:

• Mixtura, V+ (*): l’únic cinquè de l’escola. Està bé, però és una mica discontínua i té els seguros força separats, amb caigudes potencialment perilloses.


• Espina dorsal, 6a+(*): Li posem les cintes al baixar de l’anterior. Començament més difícil del que sembla i final tan rar i tècnic com sembla.


• La Bomba, 6b (***): Bona via de pila. Sempre hi ha canto i no té cap pas excessivament difícil. L’únic secret és intentar dosificar les forces i no equivocar-se. (Foto dreta).
  
• Neobacitrín, 6b (**): Un altre bon 6b, semblant a l’anterior però amb un final més tècnic que a mi em costa de veure a vista i acabo caient. Després m’adono de l’error i el pas acaba sortint.
  
• Lucky la bola, 6a (**): Millor via del que aparenta des de baix. A la part de dalt té alguns passos força interessants amb cantos sorpresa. El Joan la fa de primer i tot i haver-la de treballar força li surt bé, cosa que el posa molt content.


• Carlí, 6c (*): La provo en tope rope, amb l’esperança de fer-la després de primer si li veig color...però no n’hi veig!...la segona meitat discorre per una placa vertical molt fina i compacte amb algunes regletes en general romes i fins i tot sobadetes. Vaig traient els passos aïlladament, però em veig incapaç d’encadenar tota la seqüència. A la guia la graduen de 6b+/6c. Jo m’inclino més per 6c i no dels fàcils precisament.


• Benemèrita, 6a+ (***): Bona i variada via amb menys passos de diedre del que es podria preveure des de baix. Animat per l’èxit anterior, en Joan també s’atreveix a obrir aquesta. L’ha de lluitar encara més que l’anterior però també li acaba sortint: Felicitats Joanet!
  
• L’Esquirol, 6c (**): Novament la provo en tope rope,...de moment encara no m’atreveixo amb els 6cs de Corones. També la trobo duríssima, però potser li veig més possibilitats d’encadenament a que a la Carlí. A mitja via en Joan em pregunta: m’has tirat magnesi o està nevant? –nevant!!!??, però si fa sol i estic suant! –És la via Pere, és la via el que et fa suar. M’haig d’espavilar per acabar-la ràpid i recollir les cintes perquè la cosa s’anima per moments.

Bosc de Corones: mig centímetre de neu pols, 100% de vies obertes

El Joan, "l'alpinistaderevista" sota la intensa nevada