MONTSERRAT A DUES BANDES

Aquest pont de la Puríssima ha estat una mica estrany per nosaltres; teníem uns quants compromisos “socio-familiars” (casaments, aniversaris,...) i només teníem lliure divendres al matí i diumenge. A més, coincidia que aquests dos dies eren els que pitjor previsió meteorològica tenien: el divendres per núvols i el diumenge per vent. També ens feia una mica de por la “operassión retonno” del diumenge, així que la solució era clara: Montserrat, l’etern comodí!

Pere a la 22(6c) de la Desdentegada

DIVENDRES (07/12/07): EL PITEU (Montserrat Nord)
Segona visita a aquest petit sector, més recomanable per les tardes d’estiu (ombra aproximadament a partir de les 13:00), però tant ens era,...no feia sol! La primera visita va ser precisament una tarda del passat estiu amb en Jaume. Entre aquella ocasió i el passat divendres he fet 14 de les 24 vies del sector i he tret les següents conclusions:
1)Bon equipament en general tot i que el criteri amb què s’ha posat algun parabolt no l’acabo d’entendre. Per exemple: dos parabolts super junts en entrades de bloc però després potencial caiguda al terra abans de xapar el tercer (per exemple a la via El ocho de la Bernarda).
2)També bona roca en general, però alguna via amb trams descompostos o amb excessiu líquen/terra ( novament serveixi d’exemple El ocho de la Bernarda...està clar que aquesta no la recomano!).
3)Grau força heterogeni. Per posar un altre exemple: la via Larry (6b+), no em sembla pas gaire més difícil que la Murdock (6a+).
4)Poca varietat de graus: entre V+ i 6b+. Però vaja, la roca i la paret són les que són i deu n’hi do les vies que han sortit.
5)Moltes entrades explosives de típica panxa montserratina on es fa difícil posar els peus, per entrar seguidament a plaques tombades molt més fàcils,...això també complica el fet de graduar bé les vies.
6)En general, vies més bones i més llargues a la part esquerra del sector.
7)Vies recomanades:
-Una polla sin magnesio , V+/6a, 15 m : Placa d’excel·lent roca amb els passos més difícils al començament.
-Una polla con magnesio, 6a+,15 m : La mateixa placa, però amb començament amb petita panxa de bon canto.
-Del Olivé: 6b, 15 m : Tot i una entrada força lletja de tibada matussera, després la via va a buscar un esperonet força estètic i de bona roca.
-Via gra: V+, 15 m : Petita via molt variada: comença per una placa tombada molt fina i tècnica, fins a sota un sostret de bon canto que dona pas a una placa final més vertical i d’excel·lent roca.
-Janis Joplin: 6b, 12 m : Bona placa fineta i força vertical.
-De la fisura: 6b, 12 m : Via veïna a l’anterior que aprofita una fissura a la dreta. Menys tècnica, però més atlètica. Cap d’aquestes dues em semblen gaire dures com a 6bs.
-Del espaldazo: 6a, 20 m : Aresta força vertical i contínua però amb bones preses.
-No me siento las yemas: 6a, 20 m : Mateixa aresta per l’esquerra amb un tram més desplomadet que l’anterior, però amb bon canto.
-Larry: 6b+, 20 m : Teòricament la via més difícil del Piteu. Placa fina i vertical que porta a un sostret amb molt de canto que dóna pas a una altra placa amb molt millor presa i ja més ajaguda.
-Murdock: 6a+, 20 m : Pràcticament idèntica a l’anterior. Francament no veig la diferència de dos graus. Posem que les dues podrien ser 6a+, o 6b essent generosos.

En definitiva, bona zona per passar-hi unes quantes tardes d’estiu si ens movem bé a l’entorn del 6a/6b.

DIUMENGE (09/12/07): LA DESDENTEGADA (Montserrat Sud)
Fugint del fortíssim vent de ponent ens refugiem a la Desdentegada, zona orientada a llevant d’on sempre sortim satisfets. Som sis: la Nesa, el Joan, la Gemma, el Pol, la Carlota i qui us ho explica.

Nesa a la 17(V+) i Pere a la 23(6b)

Ho hem encertat,...no fa gairebé vent! I tots ens posem les botes amb les llarguíssimes vies del sector:
-Jo encadeno 4 vies que encara tenia pendents: la 23 (6b), la 22(6c), la 34 (6a) i la 33 (6b+).
-La Nesa: s’atreveix de primera amb la 17 (5+) i la 15 (6a) i de segona amb la 23 (6b) i la 24 (6c) i deu n’hi do com se’n surt!
-El Joan, com sempre, es queixa del conglomerat Monterratí (el reino del cutrerio segons ell)...però jo sé que en el fons li agrada!
-La Gemma, com sempre també, fent 6cs i 6c+ com xurros.
-El Pol estava mandrós i va decidir que amb la 25 (6b) ja en tenia prou!
-La Carlota va descobrir com pot arribar a ser de fi i cansat pels peus Montserrat amb el sectoret dels cinquillos (19, 20 i 21). També va fer un curs accelerat d’assegurament amb Gri-gri.

Seqüència a la 22 (6c)

Per cert,...que algú posi noms a les vies de la Desdentegada d’una vegada ;-) ...que això sembla el Bingo!