LA PASTERETA: RAIMON AL DIEDRE BONINGTON

Aquest Diumenge havia quedat amb en Raimon, qui efectuaria el seu retorn a la paret després de gairebé un any d’abstinència. Així que quan vem quedar em va deixar un encàrrec:
-“busca una via facileta, curteta a l’ombreta i a dinar a casa”,
-“...cull...piiip...Raimon tu demanes massa! Bé, veurem que trobem!
Un cop més Montserrat ens ha donat la solució; anirem a La Pastereta, on a la cara oest hi ha unes quantes vies de graus mitjos-baixos, de tres llargs i a l’ombra fins al migdia. La idea inicial era començar per la més clàssica i fàcil, La Funció Clorofíl·lica, però en Raimon em comenta que ja l’ha fet, així que canviem els plans i comencem pel Diedre Bonington; una via nova que amb prou feines té un anyet i que té bona pinta.

Raimon als llargs 3 i 4 del Diedre Bonington.

Aquesta via discorre totalment a l’esquerra de la cara oest on aquesta ja comença a girar cap a la placa on hi ha la Stargate i el Kraken. Comença per un una rampa de III sense cap assegurança per guanyar un petit pedestal i aquí ja t’has d’enfilar a una placa típica montserratina per trobar el primer parabolt. Potser aquest pas és el més compromès de la via ja que per arribar al parabolt has de fer un pas llarguet de V a uns 10 metres del terra sense haver xapat res. A partir d’aquí ja es veu la tònica de la via; bona roca i les assegurances justes però al meu parer suficients. El segon llarg és un flanqueig d’uns vint metres a l’esquerra fins a sota d’una placa amb una mena de canal-diedre a la seva dreta. A partir d’aquí dos llargs de 30 metres sense arribar a tocar mai el diedre excepte als últims 5 metres de la via.

No toquem el diedre fins al final de la via.

Aquest dos llargs tenen 6 assegurances cada un (tot parabolts excepte un pitó) i són força bonics i sostinguts en el V grau. Només ens trenca momentàniament la tranquil·litat alguna llastreta solta que hi ha al tercer llarg, però si es va amb compte no cal tocar-les. Al final uns passos de diedre i s’ha acabat,...se’ns ha fet curta!

Raimon rapelant la Bonington i començant la Funció.

Així que baixada ràpida amb un parell de ràpels, i cap a la Funció Clorofíl·lica que encara tenim temps i ens hem quedat amb ganes d’escalar més. D’aquesta via, ja megaclàssica, només dir que la roca m’ha semblat boníssima i està molt ben assegurada. La fem rapidíssim i en Raimon completa un dia rodó fent el segon llarg de primer.

Raimon al L2 de la Funció i Groinket comença a tenir gana!

En definitiva ha estat un fantàstic dia d’escalada sense grans objectius, però està clar que per passar-ho bé n’hi ha prou amb un bon company de cordada i un paisatge espectacular com el que hi ha a La Pastereta!