10 de juny 2007

AGULLES: EL SETRILL

Aquest dissabte teníem ganes de fer una combinada excursioneta i escaladeta. De fet, més que ganes el que passa és que a l’estiu anem de trekking per Turquia (Capadòcia + Montes Taurus) i als nostres peus, genolls i cuixes els hi convindria començar-se a acostumar a “caminar en horitzontal”. Per aquest propòsit Montserrat sempre és una bona opció i més concretament la regió d’Agulles. A més, aquesta zona la tenim una mica oblidada tot i que per molts de nosaltres té un lloc especial als nostres records (el primer ràpel, la primera reunió, el primer buril ronyós,...). També ara que la calor comença a apretar és un bon lloc ja que hi acostuma a bufar sempre una agradable brisa. Per tot això i perquè el paisatge i l’ambient que si respira mai et deixen indiferent a mi m’agrada anar-hi almenys un cop a l’any. Total que la visita del 2007 ha tocat aquest dissabte i l’agulla triada ha estat El Setrill, una de les més esveltes i maques.


Nesa arribant a la R2 i al cim.

A aquesta agulla li tenia ganes perquè ja fa uns quants anys hi vaig anar amb la Gemma a fer la via clàssica Salvador-Alava però l’intent va acabar amb un parell de “sacos” al pas clau i una tendinitis al dit. Aquest cop la idea és fer la via Ful de Sac (110 m., 6a –V+ obl.-), una via del mateix grau però més moderna i més ben equipada amb espits. I he dit la idea perquè a l’hora de la veritat no estic segur de quina via hem fet. Les ressenyes i piades que havia llegit sobre la Ful de Sac només parlaven d’un pas difícil a l’entrada i d’assegurances cada 3-5 metres. Però nosaltres hem trobat un parell de passos igual o més difícils; el primer just abans d’arribar a la R2 i el segon a mig llarg 3 (veure foto amb l’itinerari seguit). Aquests passos segons la ressenya haurien de ser simplement V. Una altra cosa que hem fa dubtar: el primer llarg estava ben assegurat però els altres dos no ( 4 espits en 30 i 40 metres respectivament). Per altra banda, que jo sàpiga l’única via que discorre a l’esquerra de la Ful de Sac, és El Hobbit, aquesta si sensiblement més dura i teòricament equipada amb burils bastant separats. Total que he trobat la via que hem fet massa difícil per ser la Ful de Sac i massa fàcil per ser el Hobbit,...algú em pot fer llum en aquest embolic?

Croquis aproximat de l'itinerari seguit i ressenyes de la guia "Montserrat Regió d'Agulles" amb les vies: 1) El Hobbit, 2) Ful de Sac i 3) Salvador-Alava.

Bé, al cap i a la fi, la qüestió és que ja puc borrar el Setrill de la llista encara que l’haguem pujat amb més pena que gloria (...ejem,...vull dir amb més A0s dels desitjats !).

6 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Pere, Montserrat sempre sorprèn! per l'esquema sembla que anàveu bé, però? no serà que ja no t'enrrecordàves dels cigronets montserratins després de tanta adherència? Felicitats per la via!

Gemma ha dit...

Agulles... quins records! Realment és una zona que tenim molt oblidada, de la tendinitis al Setrill ni me'n recordava :)
Genial la primera foto de la Nesa!

Pietro ha dit...

Ja pot ser ja Jaume!. De fet la teoria de la meva baixa forma montserratina (tant pel tema roca com pel tema seguros)no la descarto. Però la ressenya del llibre estava fatal tant de graus com de dibuix. Per exemple: la petita baumeta del tercer llarg diu que es passava per la dreta amb un pas de V,...jajajaja,...jo per l'esquerra i amb A1!
I tu què tal, per on vas esgarrapar?

Aleix ha dit...

Jo fa anys també la vaig anar a fer i al final vam acabar provant dos vies que segur que no eren i després d'un sake de sis metres vam marxar amb la cua entre cames.

La guia d'agulles deixa molt que desitjar!!!

Xavi ha dit...

Buf, la vaig fer fa anys amb l'Oriol però no recordo gaire l'itinerari. El que si recordo és que hi havia passos bastant fins, suposo que un pèl més del 5è grau que marca la ressenya. Amb tantes vies noves i apretades et fas un lio si no hi ha una bona ressenya. Adéu.

Pekas ha dit...

Guapa vía...guapa zona... qué guapa es Montserrat...!!!!

i el Setrill...

Pues no sé que dir-te... jo he fet el Hobbit... i no em va sembla tna dura tampoc... (seria qué estava més fort...més prim...i era més maco..???? :-)))))

Lo important es qué vas pujar... qué més dona per on...:-))))

Salut i muntanyes... :-))))