01 de març 2013

SESSIÓ "PASTERETA FREE"

Ja sabreu que la Nesa no és gaire amiga de les vies llargues ni de les esperes en reunions penjades, així que quan a mi s’em desperta l’esperit clàssic deborador de metres no em queda més remei que afinar l’enginy. Una solució bastant pràctica que he trobat és buscar zones amb vies de 2 o més llargs on sigui possible empalmar els 2 primers. Llavors quan li toca a la Nesa, ella pot optar per fer només el primer. Una de les zones que tenia reservada per una ocasió així era la cara oest de la Pastereta. Li tenia moltes ganes a la Sac de paciència i a la Cuervix, i a més tenia pendent la Zoe, a la qual havia fet un intent fracassat fa uns quants anys.

Estudiant detingudament vàries ressenyes i piulades d’aquesta paret, creia que amb corda de 80 metres era bastant factible fer la Sac de paciència i la Cuervix d’una sola tirada, i fins i tot despenjar-se des de la seva R2 fins a la R1 de les pròpies vies. Curiosament moltes ressenyes donen 80 metres i fins i tot 90 a aquestes vies, però les mateixes ressenyes parlen d’un sol ràpel de 60 metres per baixar. Era evident doncs, que aquesta era la llargada real; bé, potser un parell o tres de metres més comptant les lleugeres esses que fan.
El passat diumenge, desafiant el fred, el vent i la neu que encara hi havia al peu de via vam fer cap allà.

Comencem la sessió “Pastereta Free” amb tres vietes situades a la dreta del tot, al subsector anomenat La Planeta, mentre esperem que el sol arribi a la cara oest:

-Lord House, 6a, 15m, (*). Inici explosiu en desplom i obligant a pujar molt els peus. Un cop superat aquest començament la via ja tomba i no té més història.
-Mr. K, 6c+, 15m, (*). Similar a l’anterior, però amb un inici encara més bloquero i durant més metres. Un cop controlat aquest inici no em sembla pas 6c+.
-Pawne, 6b+, 18m, (**). La més interessant del trio. Almenys et fa escalar durant un tram de 4 xapes de verticalitat i continuïtat.

Ens traslladem ja a la paret principal, on a partir de les 14.00 ja hi fa sol però segueix bufant un vent força fred i molest:

-Sac de Paciència (L1+L2), 6a, 60m. (***). Gran via en el seu estil i grau. Combina un primer llarg de finura montserratina amb un segon de roca típica de la cara sud amb abundància de grans forats i còdols. Tot amenitzat amb un equipament amb algunes excursionetes entre xapes (les més llargues es poden suavitzar amb un camalot del 0,5 o del 0,75). Tal com preveia arribo bé al final de la via d’una sola tirada i encara em queden uns 20/25 metres de corda que em permeten despenjar-me fins la R1 de la Cuervix, on arribo justet.
Si algú s’anima a repetir aquest operatiu, preveure cintes molt llargues per evitar fregaments, feu un nus al final de la corda i si no ho veieu clar aneu a la reunió de la Zoe que queda uns 5 metres més amunt.

-Cuervix (L1+L2), 6b, 60m, (***). Repeteixo l’operació a la Cuervix amb l’única diferència que en arribar a dalt em desvio novament cap a la R2 de la Sac, ja que la de la Cuervix queda 7 o 8 metres més amunt i des d’allí si que seria impossible despenjar-me.
La via torna a ser molt bona, però menys uniforme que la Sac, ja que el L1 és bastant més difícil que el L2. La distància entre xapes torna a ser força “alegre” però en aquesta no hi ha cap excursió exagerada. Potser el que fa més por és arribar a la primera que està molt amunt i l’escalada per arribar-hi ja es força exigent.

-Zoe, 6c, 35m, (***). Com que la Nesa ja en té prou de fred i vent, només baixar de la Cuervix em poso a la Zoe sense ni tan sols treure’m els gats per no refredar-me (a dalt ho pagaré amb un fort dolor de peus!).  Aquesta via és una gran placa montserratina de foradets amb continuïtat i verticalitat a dojo que em fa patir bastant per encadenar. Està molt ben assegurada, però al final, quan la cosa ja afluixa, hi torna a haver aire entre xapes!
Últimes llums d'un dia fred, però clar a la zona de Pollegons - Artiga Baixa
...i a la zona d'Agulles

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bones vies Pere, la Cuervix encara la tinc pendent. Enhorabona!

Pietro ha dit...

Gràcies Jaume! Molt bona la Cuervix, però deu n'hi do com les gasten per arribar a la primera xapa. Si mai hi vas, una bona tàctica és fer la Sac de paciència (encara que només sigui el L1 per escalfar i posar una cinta i la corda per la primera xapa de la Cuervix.