08 de novembre 2012

COLLEGATS & ABELLA DE LA CONCA

Que bonic és el nostre país i quina sort tenim els escaladors que hi vivim!
Si ja ho sé, és una obvietat i segurament ja ho he dit moltes vegades en aquest blog, però és que no està malament pensar-ho i dir-ho ben fort de tant en tant. Després de molts anys escalant pràcticament cada cap de setmana i festius, encara em sorprèn descobrir llocs i sectors com els que hem visitat aquest passat pont de Tot Sants: Collegats i Abella de la Conca. De Collegats poca cosa us puc descobrir: desenes de sectors, centenars de vies de tots els estils (esportiva, clàssica equipada i sense equipar, artificial...), múltiples orientacions i gran varietat de roca: des de conglomerat al més pur estil Riglos a plaques ultracompactes de calacari gris, passant per desploms amb xorreres.
Abella de la Conca, és encara una gran desconeguda, però a la que algú si posi en serio es pot convertir en una megaescola de renom internacional. La introducció de la guia Lleida Climbs és molt encertada :

“En termes de bellesa, el petit poble d’Abella de la Conca i les parets que l’envolten no tenen rival en aquesta guia. Les formacions rocoses són espectaculars, mentre que el poble està situat en un dels indrets més bells de Catalunya...”, i acaba: “ Les possibilitats futures són immenses”.

Però anem a pams. Ens acompanya en aquesta descoberta un altre col·leccionista de sectors, en Fernando, que tampoc havia estat mai per aquestes contrades, i crec que igualment va tornar amb ganes de noves visites per la zona.

DIA 1/11/12: COLLEGATS – SECTOR CINE
Sector pioner de Collegats pel que fa a escalada esportiva. Diuen els que han escalat a Riglos que la roca s’hi assembla molt: un conglomerat de grans patates amb parets força verticals o desplomadetes i amb algunes panxes. Escalada doncs atlètica, bon equipament i sol pràcticament tot el dia. Fem poques vies, però ens emportem la impressió que el grau està una mica heterogeni: tira a ajustadet, però en algunes vies el trobem correcte.
-Sábado Cine, V+, 18m. (**). Esperonet farcit de panxetes on cal anar bloquejant de patates i pujant força els peus, a vegades sense veure’ls, per anar-les superant. Molt exigent pel grau. Podria ser tranquil·lament 6a/6a+ perquè a més està força polida:
Només V+???

-No-Do, V, 18m, (**). Molt similar a l’anterior, però les panxes hi són menys pronunciades. Igualment exigent pel grau.
-Acción Mutante, 6a+, 25m (***). Placa rampant que es va posant dreta fins a desplomar una mica i tot. Seria una gran via si no fos perquè la roca de la primera meitat està una mica fragmentada.
-Aníbal el Caníbal, 6b, 25m, (***). En realitat és una via de 6a (El silencio del Cordero) amb una variant de sortida una mica forçada atacant un desplom per evitar la sortida per la fissura-diedre del 6a:
-Come Trankas Ministre, 6c, 20m, (***). Gran via lleugerament desplomada de continuïtat sobre patates a vegades romes. Caic amb la reunió als morros per una barreja de manca de pila + manca de decisió. Malauradament la foscor se’ns tira a sobre i no hi ha temps per un segon intent. El Fernando encadena i baixa força satisfet perquè la troba guapa però exigent:

La Nesa també escala un V força bonic: Klic:

DIA 2/11/12: COLLEGATS – SECTOR L’ARGENTERIA
Sense moure’ns de Collegats canviem radicalment de roca i d’entorn. Aquí ens trobem en una de les zones més estretes del Congost que rep el nom d’una espectacular formació rocosa situada enfront del sector. I la roca passa a ser un calcari de primera qualitat, amb zones de placa ben llisa i d’altres de desploms amb xorreres. També hi ha alguns diedres espectaculars. És doncs un sector molt complert tant pel que fa a graus com a estils d’escalada. Aconsello evitar-lo en dies freds o ventosos ja que degut a l’estretor del congost té poques hores de sol i el vent s’hi acanala.
-7è cel, 6a, 30m, (*****). Viot. Gran diedre de roca immillorable i situació espectacular:
-Raiverd, 6b, 30m, (***). Gran placa de calcari amb fissuretes i gotes d’aigua. Algun pas rarot, on segurament tenir els dits grossos perjudica força, i una reunió col·locada excessivament a l’esquerra fan que no li posi 5 estrelles:
-Fina, 6c, 30m, (*****). Una altra gran placa de finura. Aquesta si, un viot ben rodó!
A Fina (6c)

-Sellui, 6c+, 30m, (***). Una altra candidata a 5 estrelles amb un final apoteòsic en desplom de xorreres i grans cantos. Barreja perfecta de tècnica, força i resistència. I si es queda en candidata a 5 estrelles és per un pas en flanqueig finíssim i raríssim al començament que ni el Fernando ni jo acabem de resoldre. No és excusa perquè a dalt se’ns acaben les piles als dos i un dia més el negre se’ns tira a sobre i no hi ha temps per un segon intent.
Fernando a Sellui (6c+)

-Les Esplesies L1, 6a, 20m. (***). Un altre diedre perfecte que munto per la Nesa. De fet s’hi posa ella de primera però no se’n surt, doncs la via és força exigent i requereix un bon domini de les “artimanyes diedrils”. (foto inicial del post)

DIA 3/11/12: ABELLA DE LA CONCA – SECTOR EL CONGOST (ELS MAQUIS)
Novament canvi radical de roca i paisatge. Abella de la Conca és un d’aquells llocs on només pel paisatge ja val la pena visitar. Això ja ho vam comprovar amb la Nesa fa 7 o 8 anys quan vam visitar el teòricament sector més fàcil de l’escola: Les Ajagudes. La llàstima va ser que aquell dia aquest sector ens va donar un bon clatellot. Segurament pel nostre patètic estat de forma en aquell temps i per una graduació excessivament ajustada. Estava clar que l’escola mereixia una segona oportunitat, però visitant algun altre sector. El Congost ens ha rescabalat d’aquell mal primer contacte, però ens ha confirmat que a Abella de la Conca no regalen res! També hem pogut constatar que el potencial d’obertura de noves vies i nous sectors és enorme, i a més sembla relativament fàcil arribar-hi.
El futur?

De moment al Congost de Gassó hi predominen les grans plaques de finura i tècnica sobre un calcari excepcional.
-Sac de gemecs L1, V+, (**). Fàcil placa amb bon canto, fins que arriba un final força més dret i fi, amanit amb un xapatage poc afortunat que t’obliga a fer els passos més difícils de la via jugant-te-la una  mica. A cap dels assistents ens sembla V+:
-Caramells de Caramelles L1+L2, 50m, V+/6c, (*****). Aquesta és la típica via que et deixa completament satisfet en xapar la reunió, però que quan l’has encadenat penses: “sort perquè no m’hi hagués pas tornat a posar”. El L2 és una agònica successió de passos de finura i tècnica on després de superar-ne un creus que ja has fet el crux, però després en ve un altre, i un altre i un altre...Fins que els peus et treuen fum i la corda et va pesant cada cop més! Malgrat tot és una gran via. Preveure cintes llargues i retirar-ne alguna del L1 si es vol fer d’una sola tirada. Atenció perquè de la reunió surt una nova via per l’esquerra paral·lela a la Caramells de la qual desconec nom i grau
A Caramells de Caramelles (6c)

-Espolon de Rojos, L1+L2, 50m, 6a+/6b, (***). Similar a l’anterior, però més discontínua i revirada. Per sort, tenim la idea d’un cop arribats a la reunió passar tota la corda i deixar-la passada només per una cinta ben llarga a la reunió, ja que sinó crec que la corda hagués fregat excessivament. Aquesta via concentra el tomàquet en un pas llarg i de finura a la meitat del L1 i en tota la segona meitat del L2 força mantinguda i de roca una mica dubtosa perquè està com fragmentada en dauets.

Entre la Nesa i el Fernando també fan 4 Acres y una Mula, un V+ que per la tònica vista al sector sembla bastant regalat, i Dit i Fet, un 6c que fa rebufar el Fernando com un bou, però que li sembla una gran via, aquesta si molt dura pel grau.
Fernando a Dit i fet (6c)

DIA 4/11/12: PLUJA A DOJO!
Ens dirigim novament a Abella amb la lleugera esperança de poder escalar alguna coseta, però acabem fent el turista/boletaire també sense gaire èxit: 4 llenegues, 4 fredolics i una bona remullada!
El que si que descobrim és ben bé una desena de vies noves al sector El Morral, distribuïdes en tres subsectorets situats a l’espectacular pista que uneix Abella amb Bòixols. Desconec noms, graus i equipadors...Si algú en sap quelcom i passa per aquí la seva informació serà benvinguda!

4 comentaris:

Fernando ha dit...

Pues he disfrutado mucho leyendo la crónica...

Pietro ha dit...

Thanx,...gran part del mèrit és dels fotògrafs ;)

Jaumegrimp ha dit...

Es veuen uns sectors molt atractius, ah, la foto d'Abella enmig de la boira molt maca.

abella climb ha dit...

estoy equipando vias en abella de la conca, si quereis informaciones sobre grados y accesso podeis buscarnos en el pueblo de abella de la conca. desde el 1 marzo 2014 abriremos un refugio para escaladores en frente de la fuente en la plaza principal. ahora hay cerca de 200 vias.
www.facebook.com\abella.climb