SICÍLIA 2: SCOGLIERA DI SALINELLA (SAN VITO LO CAPO)

L’Scogliera di Salinella és la paret amb un major nombre de vies de tot Sicília, unes 500. Clar que més que de paret hauríem de parlar de muralla interminable, ja que és prolonga durant gairebé 5 quilòmetres. Es troba situada a l’oest del poble de San Vito lo Capo i ben a prop del mar, del qual només la separa una lleugera planura de prats i roques. Just per aquesta planura, és per on efectuem el còmode accés a tots els sectors. Els del sud per una pista asfaltada que acaba al càmping el Bahira, i els sectors del nord per una pista que no està en gaire bon estat, però que en qualsevol cas es pot fer caminant sense suposar res més que una agradable passejada de 10 o 15 minuts. L’orientació predominant és oest i sud-oest, però amb força concessions al sud i alguna al nord segons els sectors. Peu de vies generalment molt bo i agradable. Sobre la roca ja està tot dit en el post anterior. I sobre l’equipament, predomina el químic però amb un inconvenient que no vam acabar d’entendre: moltes reunions de les vies fàcils eren d’un sol punt. D’acord que aquest punt era un químic en forma de cua de porc molt ferm i gruixut, però el dia que es trenqui (i les coses no duren eternament) algú pot prendre mal de veritat. En la majoria dels casos al costat d’aquesta cua de porc hi havia un parabolt sense anella, per tant seria interessant portar un bon assortiment de maillons per anar col·locant en aquestes vies.

L'Scogliera di Salinella Sud, on destaquen els sectors Torre Isulida i Seagull.

Nosaltres vam escalar un total de 6 dies a l’Scogliera di Salinella visitant els següents sectors i vies:

TORRE ISULIDA (***)

Bon sector amb unes 40 vies, predominantment de grau mig i baix.

-Papa’s work, 6a, (**). Inici difícil: roca llisa i compacta amb fissures. Després molt canto però molt abrasiu.

-Tower route, 6a, (***). Dins una cova. Tufes i estalactites. Molt fàcil pel grau.

-Sky walk, 6b, (***). Placa força tècnica.

-Toro Rosso, 6c, (***). Al principi fàcil, però amb algun pas molt tècnic. La segona part desploma força i és molt sostinguda, generalment amb bon canto però algun bastant difícil de trobar a vista.

-Grazie Micchele, 6b+, (***). Llarga, variada i gairebé sempre amb bon canto, excepte un parell de passos més fins.

CALA MANCINA (*****)

Super sector compost de varis subsectors. En total una cinquantena de vies per tots els gustos i públics. Nosaltres vam escalar bàsicament a la part central anomenada Grotta o Gare.

-Caldo Humido, 6b, (**). Clàssica de San Vito que em va decepcionar una mica. Primera part molt fàcil i després final molt tècnic.

-Canna biològica, 6a+, (***). Des de baix no et creus que només sigui un 6a. Espectacular recorregut pel sostre d’una cova aprofitant tufes i estalactites. Es fa curta.

-Toyo 17, 6c, (*****). Com diu la guia: “una línia increïble i una escalada també increïble”. Espectacular fissura que va desplomant, però que ofereix grans obertures tipus “niu” on poder descansar. Crux al final, sortint d’un d’aquests forats-descans:

-Red necks, 6b, (*****). Un altre viot desplomat que va empalmant bons forats. Algun pas més finet i tècnic per variar.

Nesa a una de les nombroses i boniques vies fàcils del subsector Cla Mancina-Zoo.

SEAGULL (*****)

Un sector imprescindible per qui es mogui entre el 6b i el 7a. Poques vies (una dotzena) però renoi quines joies! L’únic petit inconvenient del sector és que les vies més maques comencen en una terrasseta on cal pujar escalant per un tercer o per un 5c.

-La Sacala, (6a), (**). Placa de cantos tallants. La via és bona però la roca excessivament abrasiva.

-Lo Spigolo Marisa, (6a+), (***). Espectacular, llarga i aèrea aresta. Ull amb el fregament de la corda.

-Break time, (6b+), (***). Molt variada i més aviat tècnica tot i el considerable desplom.

-Clean Break, 6c+, (*****). Ho té tot! Tufes, bavareses, diedrets, forats de totes mides i formes, i tot en un desplom constant.

Gemma a 9 o'clock on the noon (6b) i jo mateix a Clean break (6c+)

-Don’t disturb de Seagull, (7a), (*****). L’objectiu del viatge. Una via impressionant que va enllaçant desploms fissurats però que també permet algun descans boníssim. Crux coincidint amb el primer gran sostre. Me l’emporto al tercer pegue (en dos dies diferents) convertint-se en el segon 7a que encadeno...i ja feia més de dos anys del primer!

FAKIRELLA BEACH- CAMPO BASE (***)

Bon sector, però una mica repetitiu: predominen les vies de placa de grau mig i baix. Imprescindible si ens movem entre el 5c i el 6b, però d’aquí ja salta al 7c!

-Chiara O. , 5c, (***). Placa vertical de grans i cantelluts forats.

-Nini, 5c, (***). Idem. Grans vies per ser només cinquens.

-Dolores, (6b), (***). Molt similar a les anteriors, però amb una secció desplomada bastant més dura i a bloc.

PARCO GIOCHI (*)

Un sector diferent. Roca molt compacta amb fissures alpines i regletes. Nomes 6 vies entre el 6c i el 7a+, excepete un 6a. Per fanàtics d’aquest tipus d’escalada.

-Ypsilon, 6a, (***). Fantàstica fissura/diedre en diagonal.

GROTTA DEL CAVALLO (**)

Novament poques vies (10), però molt més variat que l’anterior. Aquí tenim vies de placa, vies de fissura i vies de desplom amb xorreres.

-Melchiore, 6b, (***). Potent escalada desplomada de tufes i estalactites.

-Gaspare, 6b+, (***). Idem però encara més potent, sobretot el final força difícil a vista.

Pol a Gaspare (6b+)

PIETRAIA (*****)

Un altre macrosector amb una cinquantena de vies per tots els gustos, estils i públics.

-Roasting meat, 5c/6a, (**). Bona placa-esperó amb molta presa però roca excessivament abrasiva.

-In summe gelungen, 6b/6b+, (***). Placa, esperó de bona presa excepte un pas. Final “aventurer” i sorprenent.

-Just for fun, 4c, (***). Curiosa via molt ben trobada entremig de desploms plens de 7as i 7bs. Gran valor per ser només un quart.

Nesa a Just for fun (4c) i jo a Red peproni (6c+)

-Swordfish, 7a, (**). Pas a bloc de més de 7a. No surt.

-Rosso e Nero, 6a+ (*****). Clàssica de San Vito. Gran placa de forats i fissures. La part inicial comença a estar una mica sobada.

-Red peperoni, 6c+, (*****). Impressionant via que segueix una de les típiques fissures-cova de San Vito. Crux per sortir de la cova al final amb un pas força llarg (morfològic diria jo). No em surt tot i els dos pegues que li faig.

Per acabar una mica de turisme arqueològic per Segesta:

Escaladors locals en un 6c en solo integral.