Tot i aquests temporals vam escalar 8 dies dels 11!
La Gemma desafiant la tempesta i jo mateix escalant en una de les nombroses coves.
Sicília és un país gairebé tant gran com Catalunya. Plantejar-se recórrer tota l’illa en unes vacances de 10 dies seria un error, tant si hi anem a fer el turista, com si hi anem a escalar. En aquesta primera visita, el Pol,
Celebrant el "Capodanno" tots plegats.
San Vito lo Capo és una petita població costera situada a la punta nord-oest de l’illa que fins fa poc vivia exclusivament bolcada en el turisme de platja. Però des de fa uns 5 anyets una nova classe de turistes d’arreu d’Europa van començar a donar vida al poble fora de l’època estival: els escaladors. Hi ha qui ja parla de San Vito com la nova Kalymnos, però de moment em sembla una mica exagerat parlar en aquests termes; a San Vito “només” hi ha uns 25 sectors i unes 700 vies (tres vegades menys que Kalymnos). Això sí el potencial de creixement és enorme i la qualitat de l’escalada no te res a envejar a l’illa grega.
Principals àrees d'escalada a Sicilia i ampliació de la zona de San Vito lo Capo.
Si si, és San Vito, no és Kalymnos!
San Vito fins i tot té el seu propi “ClimbinFestival” anual (es celebra cada octubre), un càmping pensat per escaladors amb sectors dins el propi recinte, 3 guies en paper i una online.
La roca és sempre un calcari excepcional, que va des de plaques verticals de roca blanca i compacte tipus marbre, a altres zones de roca vermellosa i increïblement erosionada pels vents marítims, on la roca és fins i tot excessivament abrasiva i tallant. No falten tampoc els desploms i balmes amb tufes, estalactites i grans forats o “tafoni”.
Pol perdut en un mar de tufes a la impressionant Never Sleeping Wall.
Pel que fa al paisatge tot ve dominat per tres elements o colors: el blau del mar i el cel, el verd dels prats entre el mar i les parets i els tons vermellosos de la roca. A les tardes aquests colors s’accentuen encara més amb les impressionants postes de sol a
El Monte Cofano i la seva badia omnipresents.
Si a tots aquests atractius escalatoris li afegim els atractaius turístics i gastronòmics de l’illa, la facilitat d’accés (vols barats de Ryanair i Vueling a Trapani i Palermo respectivament) obtenim un destí ideal.
El bonic poble de Cefalú
5 comentaris:
Quina enveja Pol!! veig que li heu agafat gustet a viatjar, dígues que sí!! amés ben acompanyats, records a tots!
Jo crec que va ploure més de 6 dies! Tot i així, encara vam escalar força, oi?
Impressionant la paret de tufes de Never Sleeping wall, no té res a envejar a les grans parets de Kalymnos.
Si la resta de la l'illa és igual, crec que es mereix una segona visita, no trobes?
A més, només per tornar a tastar els cannoli i els dolci di mandorla ja val la pena, je je je...
Si Jaume, la veritat és que no estava previst fer dos viatges tan consecutius (Tailàndia i Sicília), però com que vam haver de retrassar el primer per les inundacions se'ns van ajuntar molt.
Gemma: encara que només sigui per escalar als sectors d'ombra de San Vito ja valdria la pena tornar-hi!
Que guai, el post! Vaig passar por a l'ultima via del Never Sleeping wall! Un 10 de paret!
Que guai, el post! Vaig passar por a l'ultima via del Never Sleeping wall! Un 10 de paret!
Publica un comentari a l'entrada