TAILÀNDIA 1: SITUEM-NOS

Farà uns 15 anyets va caure a les meves mans un exemplar de la malauradament desapareguda revista “Extrem”, on apareixia un extens article sobre un nou paradís mundial de l’escalada: Tonsai-Railay a Tailàndia. Aquell article em va colpir profundament, no tant per l’escalada (en aquella època no era tant fanàtic com ara) sinó pels impressionants paisatges. Des de llavors, visitar aquella zona va esdevenir un d’aquells viatges somiats que t’apuntes a la llista de “algun dia hi aniré”.

Posta de sol a Pra-Nang beach

Escalador local a un 6b de Thaiwand wall, Railay.

Marea baixa a Tonsai.

El passat 23 de novembre aquest somni es va fer realitat i la Nesa i jo volavem en viatge de noces cap els “mars del sud”. L’espera va ser llarga, no tan sols pels 15 anys des de que havia vist el lloc a la revista, sinó perquè a última hora les descomunals inundacions que van afectar el país ens van obligar a ajornar el viatge un mes.

Un cop allí, lògicament també vam aprofitar per fer una mica de turisme per Bangkok:

En aquest primer post us situaré una mica sobre les zones d’escalada que vam visitar:

La primera, més gran i més coneguda és la península de Pra-Nang amb les arxipopulars escoles de Tonsai i Railay. Uns 50 sectors i 700 vies en total, amb graus per pràcticament tothom encara que costa trobar vies per sota de 6a. Aquí hi vam estar 8 dies:

Railay west des de Tonsai

Sector Tonsai bay.

Fent el "mico" a Thaiwand wall.

La segona fou la tranquil·la i poc coneguda illa de Koh Yao Noi. Aquí hi ha unes 150 vies repartides en 10 sectors, tot i que la zona està en plena expansió. Aquí només hi vam estar 3 dies que se’ns van fer molt curts, perquè allò si que era un paradís de tranquil·litat i “escalada exòtica” en estat pur:

Ens va quedar pendent escalar en altres zones que tenen molt bona pinta com per exemple:

-La minúscula illa de Lao Liang: unes 50 vies en una illa deshabitada que és parc nacional i només s’hi admeten 60 persones en un “resort” constituït per tendes de campanya ja que està prohibit edificar-hi.

-La zona de Chiang Mai, al nord de Tailàndia, amb l’escola de “Crazy Horse” de la qual ens en van parlar molt bé.

-Les illes Phi Phi, on només vam anar a fer el turista, però que també tenen escalada i molta! (unes 150 vies).

La idea és fer un parell o tres de posts més aprofundint més en les zones i sectors visitats. El que he decidit no fer, perquè seria massa llarg i ja és informació de fàcil accés per la xarxa, és explicar tot el tema de consells pràctics, transports, allotjament... En K, per exemple, va publicar un parell d’articles molt bons i també podeu consultar la web Railay.com. De totes maneres, per resumir, si hi voleu anar el consell clau seria: no us preocupeu, tot resulta molt més fàcil del que esperes i en general tothom és molt amable, servicial, humil i honest. Aaaa, i si t’ho muntes bé pots passar el dia (dormir i tots el àpats) per uns 500-700 baths (10-15 €).