16 de juliol 2010

COLLSUSPINA o CREU DE CASTELLAR o PUIGSAGORDI o...

Seguint amb la recerca desesperada de llocs fresquets, el diumenge passat vam anar a parar a Collsuspina. Un lloc on curiosament el preuat bé de l’ombra es manté fins ben entrada mitja tarda (el sol entra entre les 15 i les 17 segons els racons). I dic curiosament perquè trobar llocs a l’ombra a la tarda és relativament fàcil, però els llocs amb ombreta matutina no abunden. Per la Gemma , el Pol i un servidor és la primera visita a aquesta escola. La Carlota, en canvi, va venir fa poc i ens fa de guia.

Gemma intentant Stroff (6b/6b+)...el 6b més difícil de Catalunya ?

Una de les coses més repetides quan es parla de Collsuspina és que el grau està molt dur. La veritat és que de sentir-ho tantes vegades anem tant mentalitzats que quan ens posem a escalar gairebé ni hi pensem; les vies i la roca resulten més bones del que esperàvem i s’està força fresquet. Així que objectiu complert: passar un bon dia d’escalada sense preocupar-se massa pel grau ni per encadenar res de l’altre món. Fem:

-Puta ("Refileu ocellets" segons comenta en Rodo), V+, (**). Una de les més fàcils del sector. No està malament per prendre-li el pols a la zona

-Cercant el gest, 6a+, (**). Veïna de l’anterior i de característiques similars però amb una part final més desplomada. Pas un mica morfològic i que exigeix un bon bloqueig per caçar el canto bo.

-Ying, 6a+, (**). Escalada tècnica i d’equilibri. Algun pas llarg.

-Yang, 6b, (***). Curta però interessant via. Com l’anterior, requereix bona tècnica i col·locació. Llàstima que a la seqüència clau els peus estan relliscosos.

-Stroff, 6b/6b+, (**). Hi ha qui diu “el 6b més difícil de Catalunya” i no deu anar gaire desencaminat. Ni la Gemma ni jo encadenem. La trobem terrorífica: desplom constant, passos llargs i algun foradet dolorós pels dits.

-Balbina, 6b+, (***). Via que ressegueix una fissura-diedret, però que també té passos de placa i una sortida “curiosa” novament amb peus relliscosos. Me la prenc com a projecte del dia sabent que en qualsevol altre lloc seria un 6c com una casa. Atenció amb l’entrada perquè va per dos o tres metres a la dreta del primer seguro i no és gens fàcil. Dos “pegues” i mateix resultat: relliscada i caiguda al pas final.

Seqüències a Balbina (6b+) amb "descans de clatell" inclós

-Esquirol, 6a/6a+, (**). Una altra via “fàcil” que em fa suar de valent. Final molt desplomat i difícil a vista.

-Edu free, 6a, (**). Acabo de rematar la jornada amb una altra de les “fàcils”. (6a+ sense utilitzar la gran roca al començament segons comenta en Rodo)

En resum, moltes vies i bon gust de boca per una zona sobre la qual tenia força reticències. Segur que tornarem!

(Totes les fotos gentilesa de la Gemma)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

la Stroff la vaig fer a vista quan no feia habitualment 6b's a vista. Crec que si hi trobes el gest i encertes bé els cantus no és difícil.

Potser l'havíeu d'estudiar millor.

Bones escalades!

Gemma ha dit...

Caram, aquest anònim està molt fort! :)
A mi em va sembla un 6b molt dur... ens haurem de posar les piles, Pere!

Jortx ha dit...

No us deixéssiu perdre la Flay Mail o la Tendinitis Aguda que, a les males, es poden montar fàcil des de dalt!

Per cert, a mi l'Stroff també em va bufetejar el dia que la vaig provar... Crec recordar que tot es reduïa a apretar de quelcom que mossegava i pujar el peu a l'altura del químic. Per altra banda, diria que a aquest anònim el vaig assegurar jo el dia que la va fer =)

Sort!

Pietro ha dit...

Anónim: No t'ho prenguis malament però crec deus ser l'excepció de confirma la regla. No ho sé, potser és una via que s'adapta molt bé a les teves característiques fisiològiques, o potser simplement estaves molt inspirat...però si preguntéssim a tothom qui l'hagi provat estic segur que el 99% et diria que aquesta via està molt infragraduada.
Gemma: Tot arribarà, pensa que estic en ple rodatge pel Moianès. D'aquí uns mesets la comarca i les seves dures escoles no tindran secrets per mi...Serè un "local" i defensaré que el grau està molt ben posat, jejeje.
Jortx: Gràcies, novament pels teus consells des del Canadà (encara hi ets no?)

Jaumegrimp ha dit...

Ei família! veig que no pareu malgrat la calor...aquestes zones són desconegudes per mí, ara quan estigueu instal.lats a la comarca ja ens convidareu a fer-ne un tast.
Bones vacances!

Jortx ha dit...

Fins l'octubre!
I d'escalada, res de res; de moment =(

Rodorocs ha dit...

Hola.
Fa uns 20 anys que escalo a la "Pollosa" i veig un parell d'errades als vostres comentaris:
-la via que anomeneu "Puta" es va equipar cap a l'any 90 per gent de La Garriga i es diu "refileu ocellets" (bastant diferent)
-La "Edufree" diu la vostra ressenya que es comença a dalt de la pedra i no és així: comença a terra i és 6a+.

En tot cas és un encert anar-hi a l'estiu perquè sempre es troba ombra.

Salut i bones escalades.

RODO

Pietro ha dit...

Ok Rodo, gràcies pels teus aclariments. De fet, jo sóc un debutant a la "Pollosa" i m'he limitat a seguir les ressenyes publicades pels de "Can Romu".