BUSCANT L'OMBRA DE LES PUCES

Arriba la canícula estiuenca i la recerca desesperada de l’ombra. Fa dos diumenges aquesta recerca ens va portar a la Nesa i a un servidor a descobrir la zona d’escalada de Les Puces, situada al terme municipal d’Esparreguera, just sobre l’eix del Llobregat, i poc després del polígon industrial de Can Vinyals. La veritat és que l’entorn és tot el contrari al que en podríem dir idíl·lic, però en varis blogs hem pogut llegir que la zona no està malament (Blog del Fernando i Surgrimpi). La informació que apareix en aquests blogs és l’única que tenim de la zona, així que anem bastant a cegues. Hem llegit que els equipadors havien deixat les ressenyes al bar “El Cañon” de Can Vinyals, però nosaltres no hem trobat aquest bar per enlloc (tampoc ens hi vam matar gaire buscant!). Així que sense perdre més temps arribem al sector amb les referències que tenim.

La primera sorpresa és comprovar que la zona és més tranquil·la i acollidora del que ens esperàvem i la roca té bona pinta; un calcari blanquinós o fins i tot cristal·litzat amb molts forats i ponts de roca (molts aprofitats com a punts d’assegurança naturals).

La segona sorpresa és que al bell mig del sector principal hi ha un gran forat a la roca per on surt un corrent d’aire fresquíssim, talment com un aire condicionat, cosa que s’agraeix força entre escalada i escalada i per posar l’aigua en fresc!

Comencem per unes vietes a la dreta de l’esmentat forat, totes elles deuen rondar el V+ i, tot i que curtes són boniques i aptes per escalfar.

Continuem per la via que comença just on hi ha el forat de l’aire condicionat. Aquesta ja et posa més les piles perquè el començament desploma i s’ha de tibar fort, però sempre amb grans preses,...deu rondar el 6a.

Ja escalfat faig (noms extrets del blogs del Fernando i graus que em van semblar):

-Aniversari, 6b/6b+, 15m, (***). Bona placa que es va posant dreta fins a desplomar amb una seqüència final força dura on cal anar per feina.

-Medul·la, 6c+, 15m, (***). De característiques similars, però amb la seqüència final més llarga i dura i potser més morfològica ja que tè algun pas força llarg. De fet no la vaig encadenar tot i fer-li dos intents.

...I a partir d’aquí llamps, trons i aigua...cap a casa ben refrescats!