21 de juny 2010

BALCÓ DEL MALPÀS


Aquest diumenge ens hem atrevit a anar al Balcó del Malpàs. Un sector del qual pràcticament no en sabem res: no tenim ressenyes ni sabem ben bé on és, però confiem en la informació que ens han facilitat alguns companys bloggers i en el nostre olfacte muntanyenc-escalador per trobar el sector.
Només enfilar la carretereta cap al Malpàs de Travil, ja intuïm que el nou sector ha de ser el que es veu a l’esquerra d’aquest, a l’altre banda del torrent i bastant més amunt. Aparquem aproximadament un quilòmetre més amunt del Malpàs en una corba a dretes de 180º que deixa un prat al seu vell mig. Una trucada a un “expert coneixedor” de la zona ens confirma que anem bé!
L’arribada al sector resulta espectacular, tal com el seu nom indica és un autèntic balcó sobre la Catalunya central; no sabem si escalarem gaire, però només per gaudir d’aquestes vistes ja ha valgut la pena venir fins aquí!
Comencem per les primeres vies ja que sabem de bona tinta que són les més fàcils i apropiades per escalfar. Són tres bones vies de característiques similars: verticalitat, bona roca i abundància d’assegurances. Això sí, com més a l'esquerra més explosiva resulta l’entrada, fins al punt que a la tercera via costa força pujar els peus. Sota el nostre parer podrien ser 6a, 6b i 6b.

Jo mateix i la Gemma a les vies 2 i 3 (6b)

Continuem endavant i ens saltem les dues següents vies. Tombem a la dreta i ens trobem una atraient placa lleugerament desplomada plena de xorreretes. Té dues vies que deuen rondar el 7a. Provo la de més a la dreta, que malauradament té uns primers metres força terrosos i trencadissos. Després arribes a una repissa i aquí comença un festival de continuïtat sobre regletes, nyapetes i foradets que em supera. Sempre en lleuger desplom, amb passos llargs i sense descans possible. Arribo a la cadena després de penjar-me 3 o 4 cops a descansar i estudiar-me el tema. Un intent més en tope rope em serveix per confirmar que avui aquesta via em ve gran. La Gemma sí que se la treu bé en tope rope i confirma que el grau pot ser 6c+/7a.
Seqüència a la via 6 (6c+/7a)
El Pol segueix amb un 6a que comença rampós, brut i fi, però de seguida entra en una bona placa de còdols i forats i acaba en un estètic esperonet.
El Pol en aquesta via (6a i probablement la més fàcil del sector)

Aprofito per provar un tope rope a una via que finalitza a la mateixa R però que va per una placa desplomada de conglomerat ataronjat. Resulta ser molt dura i se’m trenquen força còdols. Crec que podria rondar el 7b (informació d'última hora facilitada pel Jortx: si encertes els forats bons i no es trenca res ronda el 6c+).
Seguim cap a l’esquerra i ens aturem en un punt on hi ha un gran roure al peu de la paret. Allí arrenquen dues vies que deuen rondar el 6b+. Provem la de la dreta. Jo ja estic rebentat i la via torna a ser de continuïtat i en lleuger desplom. Tot i que van apareixent bons forats i còdols no aconsegueixo encadenar-la.
Jo mateix provant aquest 6b+ del roure

En definitiva, ens ha semblat un sector més exigent que el Malpàs i amb la roca de pitjor qualitat, que segurament anirà millorant amb més repeticions de les vies. Això sí, en un entorn i situació privilegiats!
Vistes sobre bona part de la Catalunya central i sobre el Malpàs

6 comentaris:

Jortx ha dit...

Ja ho dius, només per les vistes es justifica la visita. I més en aquest dia que sembla que us va fer! Bona descoberta de l'incansable Capis i el Cesar!

Sobre la via del mur taronja desplomat que comparteix reunió, si és la que va per l'esperó, s'anomena l'Esperó del Crostó i la va equipar l'Edu. Si coneixes els cantus bons (i que no es trenquen) queda un 6c/+ aprox. A la dreta té un projecte que l'últim cop que hi vaig pujar encara estava inacabat.

Si mai us animeu a baixar al pis de baix, hi ha alguna via que val molt la pena, de continuitat sobre forats. Fa mandra la baixada, però són 5 minuts comptats.

Abans de marxar de viatge volia deixar-hi equipada l'última línia del mur desplomat, però se'm va tirar el temps a sobre i només vaig poder-la deixar ben magnesiada, amb les assegurances marcades i reunió, però sense foradar.... Sort que la pluja no les mulla =)

Mentre no es publiqui res més, si necessiteu informació feu-m'ho saber!

Salut i sort!

jclaramunt ha dit...

Eii! quina llàstima que no vaig poder venir, perquè el lloc es veu genial...que tal el peu de via??

Veig que el Malpàs de ombra per la tarda no?

Nanu, per fer-te mal l'espatlla deunidó com tibes eh!

Jaumegrimp ha dit...

Pere, es veu molt maco el sector i la roca sembla bona...un nou lloc on anar!

Pietro ha dit...

Jortx: Gràcies per la info. Així que l'Esperó del Crostó (deu ser per les crostes de roca que es trenquen no?) només li poseu 6c+...ostres doncs a mi em va semblar totalment inabastable. Clar que no debia ensopegar els forats que dius, perquè se'm trencava tot!
Josep: Que va Josep!. Que em posi a vies difícils no vol dir que les encadeni. De fet el dia va ser bastant patètic en quan a encadenaments (només dos 6bs!)i l'esquena/espatlla em segueix tocant bastant la moral.
Jaume: Sí, una bona descoberta, però cal anar-hi bé de grau, perquè la graduació em va semblar més ajustada que al Malpàs.

Pol Cruells ha dit...

Ei Pietro! quin sector més dur, eh? això sí, amb unes vistes impressionants. Ja hi tornarem quan estiguem més forts i sense lesions...

Una abraçada des d'Andorra.

Pol i Gemma

Anònim ha dit...

per si us interessa, aquí estan les ressenyes:

http://toposberga.blogspot.com/

Salut