PONT PER LES TERRES DE L'EBRE I ELS PORTS DE MORELLA

Després de varis “stages” escalatoris estiuencs per fi hem aprofitat la casa de Morella per fer-hi una estada hivernal (és un dir perquè les temperatures han estat primaverals!). Ja teníem ganes d’anar-hi en aquesta època ja que a l’estiu la calor ens limita molt les possibilitats i sempre ens deixàvem al tinter algunes de les escoles estrella de la zona. Ara per fi puc dir que he escalat a l’Ermita de la Pietat (Ulldecona) i a la Roca Blanca del Montsià. També puc dir que començo a ser un fanàtic del Fardatxo (Xert). Aquestes han estat les tres escoles visitades. Però anem per parts:

Dia 1 (05/12/09): ERMITA DE LA PIETAT (ULLDECONA):

Aprofitem que ens ve de pas cap a Morella per fer parada en aquesta escola, molt coneguda i concurreguda pels escaladors de les terres de l’Ebre. Ens acompanyen la Carlota i l’Óscar. Haig de dir que el lloc m’ha sorprès molt agradablement: gairebé 200 vies amb roca molt bona i bon equipament en general. Tot i que la majoria de vies són curtes o molt curtes, hi ha força varietat: plaques, desploms, fissures, diedres, etc. També destacar la comoditat d’accés i peu de via. Per aquest primera visita ens decidim pel sector estrella: Baiges. Aquí les vies són prou llargues (algunes arriben gairebé als 25m) i tenim representats tots els graus que ens interessen. En el meu cas faig:

-Gemma, 5c+, 20m, (**). Una via força rareta, però interessant: passos de placa, de diedre i fins i tot de xemeneia.
-Mangotxo, 6a, 20m, (***). Molt bona. Segona meitat espectacular, per lo desplomada que és i per una fissura d’escàndol que hem d’anar seguint. Felicitats a la Nesa i l’Óscar que la van encadenar, i la Carlota es va quedar a un plis d’aconseguir-ho,...el llarg cap de setmana prometia emocions fortes per ells!

Óscar a Mangotxo (6a)

-Alkalina, 6b, 20m, (***). Un altre viot amb començament finíssim i tècnic i final desplomat però amb cantos d’escàndol.

Pere a Alkalina (6b) i Nesa a Mangotxo (6a)

-Fissura, 6b+, 20m, (**). Placa fina, vertical i amb la roca força abrasiva però lleugerament recoberta de liquen negre.
-Oriol, 6c+, 20m, (**). La veïna dreta de l’anterior segueix la mateixa tònica, però el grau ve donat per un pas finíssim i molt tècnic, aparentment impossible (però té truc!). A la part superior hem d’aguantar fort, durant un parell de metres desplomats, de petites nyapetes i foradets dolorosos.
-El diedre, 6a+, 20m, (***). Entrada durilla i primera xapa molt amunt. Quan s’acaba el diedre apareixen les panxetes i els bons cantos. L’Óscar ens segueix demostrant que està en plena forma!

Carlota i Óscar a la del Diedre (6a+)

Ressenyes parcials

aquí, però és molt recomanable comprar-se la nova guia a l’Ermita. Només costa 4 € que es destinaran a l’equipament i reequipament de vies.

Acabem la tarda fent la cerveseta i la xarraeta amb un tal Pinxo (i companyia) a l’acollidor bar de l’Ermita. I acabem el dia fent una passejada per Morella, il·luminada i engalanada de Nadal.

Dia 2 (06/12/09): EL FARDATXO (XERT):
Tercera visita ja a aquest fantàstic sector que no para de créixer de la mà del “susodicho” Pinxo. El dia és impressionant i fins i tot passem calor! S’incorporen a la colla el Pol i la Gemma. Tinc ganes de provar les novetats i vaig directe a:

-Argos, 6b, 37m, (***). Viot impressionant, llarguíssim (18 xapes!) i variat. Comença molt vertical i amb roca una mica crostosa però de seguida millora i acaba sent excel·lent.
-Esta pal Xapi, 6b+, 33m, (***). Un altra de llarga i variada, amb uns alejes i una arribada a la reunió que et posen les piles!

Nesa a Salamandra (V+) i Pol a Dani el travieso (6b)
-El Contorsionista, 6b+, 20m, (**). Aquesta se m’entravessa totalment. Té una entrada explosiva que no resolc ni de lluny. Segons em comenta posteriorment el pare de la criatura no dec haver trobat la seqüència bona perquè es veu que surt bé.

Jo mateix al Contorsionista (6b+) i a Gran Mestre (possible 7a)
-El gran Mestre, 6c/7a?, 35m. Una de les últimes creacions del sector. La provem en tope-rope, fins a la reunió del Contorsionista. No m’atreveixo a decidir-me per un grau ni per donar-li qualificació perquè el primer tram (fins a la tercera xapa) està molt trencadot. Esperem que es vagi sanejant i crec que quedarà un fantàstic 7a.

Gemma Gran Mestre (possible 7a)

Novament haig de felicitar a l’Óscar i la Nesa que encadenen tot el que es proposen destacant la magnífica Friki 666 (6a+).

Pol a Friky 666 (6a+)

Dia 3 (07/12/09):

ROCA BLANCA (MONTSIÀ):
Si d’alguna cosa em penedeixo, és de no haver visitat aquesta paret abans; Mare de Déu, quina tàpia, quines vies, quina roca i quines vistes! Feia temps que no tocava una roca de tanta qualitat. Les vies en general són plaqueres i llarguíssimes (cuidadin amb els descuelgues!). Avui juguem sobre segur: escaladors locals ens han recomanat les millors vies (encara que em sembla que totes són bones):

-El Super seis, 6a+, 37m, (*****). Impressionant presa de contacte. Via molt variada i divertida. Té una mica de tot i una roca super abrasiva, potser massa i tot!
-Extasis, 6c+, 30m, (*****). La Gemma me la recomana, o millor dit m’hi obliga!...i no s’equivoca, quin viot! Comença una mica tonta amb uns passos tècnics on contínuament et sents desequilibrat, però de seguida enganxes un diedret llis i molt bonic i seguidament una placa molt disfrutona. I per acabar 10 o 12 metres de desplom amb cantos, forats i xorrera. Buuaaa! la via fa honor al nom. Encadeno al flash! A continuació unes quantes fotos de la Gemma i jo mateix en aquesta via:

-No ets ben rebut, 6b+, 20m, (***). Una altre joia força diferent. Aquesta sorteja uns impressionants sostres a base de fissures bavareses i novament bons cantos.

Pere a No ets ben rebut (6b+)
-Corsarios, 6a+/6b, 37m, (***). Llarguíssima placa que es va posant cada cop més fina i vertical.

L'escalador local Kiko Martí a una via del sector Daurat

La Nesa també acaba el pont eufòrica al encadenar Philantròpica (6a+ i 40 metres!) desprès de més d’una hora de lluita.

A reveure Morella!