Després d'un final de 2009 amb un parell d'intents escalatoris a Calders i al Revolt de l'Àliga força deslluits per culpa de la meteorologia, el dissabte dia 2 encetem la nova dècada amb la mateixa tònica. Això sí, amb la bona companyia habitual del 2009, 2008, 2007,…la Gemma i el Pol. Amb el lloc tampoc hem estat gaire originals: Montserrat Sud. Inicialment volíem anar al Llençol, però en arribar a Collbató el termòmetre marca 4 graus i el vent bufa de valent! Canvi de plans a un lloc més arrecerat: El Faraó de Baix. Aquesta zona, a més, ha vist recentment augmentat el nombre de vies amb varis nous subsectorets: els Totxos Invisibles, el Totxo Bucòlic, la Pedra Guenya i la Placa de l’Esgarrinxada (tots ells ressenyats a Onaclimb). Són vietes que per elles mateixes no valen massa la pena, però que ajuden a configurar una zona molt interessant per escaladors de grau baix i mig, amb gairebé 80 vies. A més, les orientacions són variades i permeten escalar-hi tot l’any.
Gemma a El grimpaire Luli (6a)
Comencem pels Totxos Invisibles:
-The morricos vs el suelo, V+, 12m, (*): Feia temps que un V+ no em costava tant! Via molt fina gens adequada per escalfar en un dia tant fred.
-Esperó punk i croquetes, 6a, 12m, (*): Seguim congelats i sense sensibilitat a les mans i als peus. Malgrat tot em costa menys que el V+, tot i un pas força rar i tècnic a l’alçada de la segona xapa.
-El grimpaire Luli, 6a, 12m, (**): La millor d’aquestes tres. Esperonet estètic i amb roca excel·lent. Llàstima que no sigui més llarga. Amb aquesta via la Nesa diu que ja en té prou, que no es sent ni les mans ni els peus. Així que a partir d’ara faig una marató de vies seguides, almenys entrenarem una miqueta!
-La llastra Santacanya, 6b, 18m, (**): Via variada amb un diedre-xemeneia al començament i una bona placa el final.
-The morricos vs el suelo, V+, 12m, (*): Feia temps que un V+ no em costava tant! Via molt fina gens adequada per escalfar en un dia tant fred.
-Esperó punk i croquetes, 6a, 12m, (*): Seguim congelats i sense sensibilitat a les mans i als peus. Malgrat tot em costa menys que el V+, tot i un pas força rar i tècnic a l’alçada de la segona xapa.
-El grimpaire Luli, 6a, 12m, (**): La millor d’aquestes tres. Esperonet estètic i amb roca excel·lent. Llàstima que no sigui més llarga. Amb aquesta via la Nesa diu que ja en té prou, que no es sent ni les mans ni els peus. Així que a partir d’ara faig una marató de vies seguides, almenys entrenarem una miqueta!
-La llastra Santacanya, 6b, 18m, (**): Via variada amb un diedre-xemeneia al començament i una bona placa el final.
Gemma a l'Esperó punk i croquetes (6a) i Nesa a The morricos vs el suelo (v+)
Ens traslladem a la Roca de la Banana Fish, un sector ja clàssic i veterà, però on encara no hi havia escalat mai; les primeres xapes exageradament altes i els començament explosius a bloc sempre em feien passar les ganes:
-Banana Fish, 6b, 20m, (**): Clàssica del sector i es nota per lo polida que està la roca. Encadeno amb penes i treballs.
-Pioner Jubilat, 6c+/7a, 20m, (**): Vistes les dificultats que estic tenint amb els 6bs m’hi poso en tope rope i contra tot pronòstic em surt d’una tirada. Començament explosiu i després mooolta continuïtat.
-Cabriola, 6a, 25m, (***). Excel•lent placa montserratina amb bons forats.
-Via 12, 6c+, 25m, (*). Germaneta de l’anterior a la part superior, però amb un començament de bloc duríssim (si em diuen que és 8a també m’ho crec!), que no surt ni en somnis. Només per fanàtics del bloc!
-Via 8, 7a, 20m, (***): Acabo de petar-me novament amb "tàctica cobarde" (tope rope), en aquesta bona via que em deixen provar uns escaladors que la tenen muntada. Torno a sorprendre’m a mi mateix encadenant-la.
En resum, al Banana Fish i haig de tornar amb millor temperatura i amb una canya per les primeres xapes, que els 7as que hi ha els tinc a punt !
Us deixo amb unes quantes imatges d'una de les últimes escalades del 2009 al Revolt de l'Àliga amb el Josep C. i jo mateix com a protagonistes. Un altre dia escalant a 0ºC!
7 comentaris:
Ei Pere! quina sequència de fotos et vig treure al Revolt ehh!!! Collons quin fred que feia. Les meves següents escalades també han estat fredes...Quan vulguis anem al Faraó i encadenes aquests 7as un darrere l'altre.
BON ANY!
Veig que tampoc pareu! quin patir amb els dits glaçats eh? a veure si aquest gener no fa tan fred, que nevi als Pirineu, que falta fa! i aquí baix ens escalfi la roca...i és que no estem mai contents.
Al final ens haurem de creure que Castellterçol és el poble més fred de Catalunya, je je je...
Llàstima que aquest Nadal el temps no ens ha acompanyat gaire, a veure si a partir d'ara tenim més sort.
Què tal demà anar a tibar una estona a la PXB?
Si està fent un hivern una mica rar, aquest temps ni fa, ni deixa fer...si almenys caigués un bon paquet de neu al pirineu!
Hola,
soc equipador dels Totxos Invisibles, la Placa de l'Esgarrinxada i el Totxo Bucòlic.
De fet com bé dius, la idea d'equipar aquests minisectors era la de ser un complement al que ja existia. Et recomano els altres dos sectors, per mi són bastant millors que els Invisibles (millor roca i vies).
Respecte a les vies, "La The Morricos vs. el Suelo" té alguns foradets que quan els saps fan l'escalada més agraïda. L'"Esperó Punk i croquetes" té el pas que té pq a les primeres repeticions es va arrencar un bolo de tamany meló que anava molt bé a l'alçada de la 2a xapa. Jo no l'he repetit sense el bolo, però el company opinava que el grau no variava.
Gràcies pels comentaris. De fet em sembla que et conec de vista de SBD o de la UES (ara visc a Olesa però)...
Salut i a tibar!
Enric (Olesa)
Gràcies a tu per la feinada que et vas currar, sobretot en acondicionar aproximacions i peus de via.
Sí, a la Esperó punk i croquetes ja es veia que s'havia desprès un bon bolo. La veritat és que ha quedat un pas força tècnic i interessant. No puc opinar sobre com ha quedat el grau pq amb el fred que fotia no seria objectiu, jejeje.
Farè cas de les teves recomanacions en properes visites!
Salut i bones escalades per tu també!
Publica un comentari a l'entrada