CASTELLONROI

Castellonroi: Sector dels Amics

Han passat ja tres dies des de diumenge, i hi ha hagut una conversa que s’ha repetit vàries vegades amb companys que m’he anat trobant:

-Què tal el cap de setmana? On has anat a escalar?
- A Castellonroi
-Queeeeeeè, a on para això?

Doncs resulta que la majoria de gent hi ha passat un munt de vegades, de camí cap a la Vall d’Aran, la Ribagorça o el Pirineu Aragonès. Castellonroi està just entrant a l’Aragó, 5 quilòmetres passat Alfarràs. El que passa és que aquest poble de la comarca de la Llitera passa molt desapercebut, com la resta de la comarca; no hi ha grans muntanyes, ni monuments, ni paisatges espectaculars, ni tan sols gaires habitants,...però el que sí que hi ha és una llarguíssima cinglera de roca calcària de primera qualitat que es prolonga durant més d’un quilòmetre més o menys paral·lela a la nacional 230. La seva alçada és discreta (20-30m.) i la seva situació, amagada un parell de quilòmetres cap a l’interior, la fan gairebé invisible des de la carretera. Però aquesta paret compta ja amb unes 70 vies i el seu potencial encara és enorme, i de fet s’hi continua equipant força. Aquí hi trobarem fàcilment el sol tant desitjat a l’hivern, fins i tot quan la boira cobreix tota la plana de Lleida. Va ser el cas d’aquest diumenge que vam fer tot el camí sota la boira i de cop i volta, al arribar a Alfarràs, un sol espectacular!

Ressenyes al num. 222 de la revista Vèrtex o al bar Los Amics (al costat de la N-230).

Carlota a Yuki (V+) i Òscar (el de Gandia) a Anton Ramon (V)

Inconvenients? Sí evidentment n’hi ha alguns:

-Gairebé totes les vies tenen el grau comprès entre IV i 6c. Hi ha alguna excepció de grau superior però bastant anecdòtica (passos de bloc a l’entrada o passos extrafins).
-Les vies són bastant repetitives: plaques verticals i/o tombades; no hi ha diedres, ni fissures, ni desploms,... vaja just el contrari del que es porta ara!
-Moltes vies tenen replans que trenquen la continuïtat de l’escalada.

Òscar i Nesa a Anton Ramon (V)

Ens van acompanyar en aquesta “descoberta” la Carlota, l’Óscar (el de Tenerife) i uns companys seus de València: La Maria i l’Òscar (el de Gandia). Tots ells van gaudir de valent amb el munt de vies de V i 6a que hi ha. Personalment vaig fer les següents vies:

Al sector dels Amics:
-Samuel, 6a, 15m, (*). Un parell de passos “tontos”, el segon amb xapatge difícil i bastant perillós en cas de caiguda.
-Eusebi, V+, 15m, (*). Comparteix reunió amb l’anterior, però és més recta i plaquera, i menys “perillosa”.
-Rakel, 6b, 18m, (**). Bona però discontínua. El grau ve donat per una placa central molt vertical on cal una bona tècnica d’equilibri i col•locació.
-Fissura de la Rosa, 6b, 15m, (**). L’única fissura del sector. Curta però intensa i tècnica.


Sector La Solana (a la dreta). Les resta de cingleres romanen encara "verges"

Al sector de La Solana:

-Om shanti, 6b+, 18m, (***). Immaculada placa vertical i de canto petit. Molt assegurada. A les ressenyes posa 6b/6c; jo li donaria 6b+.
-Roc’n roi, 6b, 25m, (**). Discontinua. Vertical, dura i fina fins la tercera xapa, que per cert està molt separada de la segona. En aquest cas la ressenya li dóna 6a/6b i jo m’inclino més per la segona opció.

En resum, un escola d’interès local, però molt recomanble pels escaladors de grau mitjà que busquin tranquil·litat i solet d’hivern, o per fer una paradeta de camí cap el Pirineu.

Un escalador local a la Via dels guies (6a) i Carlota a Yuki (V+)

GRAU DELS MATXOS

ATENCIÓ, MOLT IMPORTANT: ESTÀ TOTALMENT PROHIBIT APARCAR A LA CORBA ON NEIX EL CAMÍ CAP AL PEU DE VIA. Ens va venir a veure un dels propietaris queixant-se perquè hi havia un parell de cotxes aparcats allí i resulta que, tot i que aparentment hi ha espai per aparcar, per la pista hi passen molts camions i maquinària agrícola i necessiten tot l’ample per girar. A més és un punt on la pista fa molta pujada i alguns vehicles rellisquen. ES POT APARCAR PERFECTAMENT 200 METRES MÉS AMUNT, VIGILANT NO OBSTRUIR EL CAMÍ NI L’ENTRADA A CAMPS. ENS HI JUGUEM EL FUTUR DEL SECTOR!

Feta aquesta advertència comencem amb la crònica de la nostra primera visita al Grau dels Matxos. Em temo que en vindran moltes més per varis motius:

1-Simplement perquè ens ha agradat força.
2-Perquè hi ha un bon grapat de vies dels “meus” graus.
3-Perquè la vida dóna moltes voltes i si tot va béi ens uns mesets anirem a viure a Castellterçol, un poble a només 10 o 12 quilòmetres dels sector.

Marc P. a Thycodroma muraria (6b)

Sobre la roca, tots sabem que els Cingles de Bertí no són un prodigi de qualitat, però personalment m’ha sorprès força positivament. D’acord que té un tacte terrós, però quan trepitges ferm amb el peu té una adherència boníssima. A més, a la majoria de vies, va millorant a mesura que guanyem alçada. L’escalada és força original i diferent al que estem acostumats; hi ha molts cantos plans, molta fissureta i bastants roms i regletes. Tot això dóna lloc a una escalada bastant tècnica i difícil a vista, tot i que les marques de magnesi ens faciliten bastant aquest darrer aspecte. Vies de tots els estils: plaqueres, diedres, fissures, desploms. En definitiva un sector molt complert i variat.

Aquest diumenge hem estat una bona colla: Nesa, Gemma i Pol, Marc P., Marc R., Joan C. (aquests darrers en plan “Rodríguez” però amb la descendència: Oriol, Martí i Arnau). I animat per la presència de tanta quitxalla també ens ha fet una visita llampec en JosepC. amb el Pauet.

Jo he fet les següents vies:

-Xirimiri, V+, 15m, (**). Bona presa de contacte amb el tipus de roca i d’escalada dominants al sector.
-Andrex, 6a, 15m, (**). Curteta, però molt interessant i variada. Començament vertical i tècnic en busca de la millor regleta, tram fàcil, superació d’un sostret espectacular amb bon canto i arribada “curiosa” a la reunió.
-La Flauta, 6a+, 20m, (**). Interessant diedre xemeneia molt alpí amb un inici força brut i terrós però que ràpidament millora en qualitat de la roca i de l’escalada.
-Thycodroma muraria, 6b, 20m, (**). Espectacular fissura bavaressa amb el “crux” just quan s’acaba la fissura i hem de superar un sostret.

Jo mateix en aquesta via

-M.A.T. 2009, 6c/6c+, 20m, (**). Via duríssima i molt regletera. La més dura que he provat i la que tenia el grau més defassat a la ressenya original; 6b+. Actualment ja consta com a 6c i bastanta gent encara opina que es queden curts. A més els parabolts estan més separats del que és normal al sector.
-Enderrocs Puigdomenech, 6a+, 25m, (***). Senzillament boníssima i disfrutona a tope.
-Svedlana, 6c, 30m, (***). Una altra joia dels sector. Té dos passos clau: un al principi on et jugues un bon salt fins al terra abans de xapar la primera i l’altre un bombo gairebé a dalt força difícil a vista. De fet a mi no em surt tot i que m’ho expliquen. Després d’un descans trec el pas, però deixo l’encadenament de la via per un altre dia, que ja es fa fosc.

Marc P. encadenant Svedlana (6c) al segon pegue.

Per cert, les ressenyes actualitzades les podeu trobar “in situ” a dins d’una funda de plàstic i ja cap al final del sector. Per més informació podeu consultar els blogs del Fernando, el K., o el JosepC.

ACABANT DE FER EL "MOSCÓN"

Doncs sí, només hem tardat 6 dies a tornar al sector Moscón o Torrent de les Grutes.
Aquest diumenge el temps pintava fred i ventós i la zona queda força arrecerada, així que vam pensar que era una bona opció per treure’ns l’espineta clavada d’haver fet tan poques vies la setmana anterior. A més aquesta setmana també venien la Gemma i el Pol que encara no havien estat mai en aquest sector.

Gemma a Búscate un moscón (6b)

Comencem per les dues vies amagadetes a la dreta de l’inici de la ferrata. No sé d’on havia tret que aquestes vies eren 6as però a l’hora de la veritat les he trobat molt més difícils:

-La de la dreta, 25m, 11 químics i per mi 6b o 6b+ , (**). Primera meitat finíssima i vertical. M’agafa molt fred i amb la roca gelada i em costa horrors treure-me-la neta. La segona meitat té roca amb molt més canto i és més disfrutona i agraïda.

-La de l’esquerra, 25m, 10 químics i per mi 6b, (*). Via similar a l’anterior però amb l’entrada menys exigent. En aquest cas el pas clau està cap a la meitat en un tros molt vertical i de presa petitíssima. Aquesta via, però té un parell d’inconvenients que la fan poc recomanable: primer químic exageradament alt (millor passar la corda al baixar de la veïna) i roca bastant descomposta.

Mentre la Nesa i jo ens barallem amb aquestes vies la Gemma i el Pol es poleixen totes les vies del sector principal i decidim canviar a la Placa de l’Eva amb ells. Allí faig:

-via 63, 6b, 30m, (*****). Viot, vertical, mantingut i homogeni, sense cap pas que desentoni. Essència Desdetegada en estat pur!

Pol (al 6b) i una escaladora francesa (al 6c) fent una cursa contra l'ombra.

-via 62, 6c, 27m, (***). Un altre viot, però no es tan homogènia. Podríem dir que és un 6b fins a la placa final, on la cosa es posa molt fina durant un parell o tres de metres.

Tot i que només són les quatre l’ombra ja ens ha atrapat i el fred comença a ser insuportable, així que pleguem veles i cap a casa ben contents per una altra bona jornada d’escalada montserratina.

Unes imatges molt difícils de veure: la Nesa i jo escalant simultàniament!. Ella al 6b i jo al 6c.

VISITA LLAMPEC AL MOSCÓN

Visita llampec a un dels pocs sectors de la Desdentegada que em faltava visitar: el sector Moscón o Torrent de les Grutes. La veritat és que teníem previst passar-hi tot el diumenge, i completar el dia amb la veïna Placa de l’Eva si ens quedaven temps i forces. Però la Nesa no es trobava gaire bé i vam marxar al migdia. Només vaig tenir temps de provar les dues vies més representatives del sector, ...però quines vies!

-Amigo A0, 6a+, 37m, 18 parabolts, (***). Típica via de finura i continuïtat montserratina. No us perdeu el segon llarg (possible d’una tirada amb corda de 70). La cosa es posa dreta però els forats i “patates” augmenten en quantitat i tamany.

-Nefer se aleja, 6b, 37m, 16 parabolts, (***). Idèntica a l’anterior. La veritat és que jo fins i tot la vaig trobar més fàcil tot i estar graduada com a 6b, potser perquè ja estava calent i sabia el que em trobaria.

Nesa a Amigo A0 (6a+)

I fins aquí la mini-escalada matinal diumengera. També vaig aprofitar per enfilar-me per la ferrata del Torrent de les Grutes, curta però bonica i molt ben equipada amb graons. Abans del començament d’aquests i a mà dreta hi ha dues vies de 6a equipades amb químics, molt desconegudes i poc freqüentades però que es veien molt interessants.